Són diversos, urgents i importantsels motius que exigeixen una gestió del risc apropiada. Cada dia, al nostre voltant creix la innovació i disponibilitat de recursos tecnològics i materials. La societat avança a passos de gegant cap a una nova oferta de serveis i productes i formes de relacionar-nos (telefonia, comunicacions, xarxes socials, mitjans de transport, entre d’altres)que, a la vegada que ofereixen el benefici i la usabilitat per allò pel que han estat dissenyats, no deixen de generar situacions que poden afectar el benestar, la seguretat i la salut de les persones. Aquestes noves situacions de risc generades pel progrés poden afectar, en un primer pla, les persones que treballen en l’àmbit laboral en la producció d’aquests béns o serveis de progrés i, en un segon pla, poden afectar la població que els consumeix o utilitza. El cicle de possibles agents en la cadena del risc es retroalimenta, si parem atenció al fet que l’ús d’aquests béns i serveis ocasiona, també, possibles riscos en termes ecològicsi climatològics.

Aquesta sèrie d’influències i canvis generadors de situacions de risc, la comentava de manera pionera als anys vuitanta la societat del risc d’Ulrich Beck (1986, editat a l’Estat espanyol per Paidósel 1996), caracteritzant el que s’ha acceptat anomenar com la societat del risc. Segons aquest autor, aquests canvis, que estan lligats a mecanismes de progrés,no sempre han estat lligats a l’anàlisi. Ja als anys noranta, el mateix autor parla de la necessària «modernització reflexiva», que no allunyi en capmoment la relació entre progrés i seguretat.

L’estudi dels factors que puguin modular les situacions de risc passa a ser, avui dia, el blanc de múltiples línies de recerca de caràcter interdisciplinari, lligades a universitats i institucions de recerca on hi ha lideratge i participació de psicòlegs.


Hi ha la imperiosa necessitat de generar propostes d’impacte que promoguin la prevenció de riscos i la promoció de la salut.

La societat del risc en la qual vivim porta associada un conjunt d’innumerables factors que fan que l’anàlisi per optimitzar la gestió d’un risc requereixi un enfocament multidisciplinari del qual els psicòlegs prenen part necessàriament.

El camp a córrerés molt ampli i dalt impacte social. La psicologia ha de participar en aquests àmbits amb les aportacions que li són pròpies, dinamitzant l’ús d’eines, tècniques, instruments i aportacions científiques per contribuir a l’anàlisi i al seu ús en la pràctica professional, tot buscant l’alineació entre aquestes contribucions científiques i els motors socials (empreses, associacions professionals, administració, instituts, fòrums, grups de recerca, universitats, escoles de formació, centres de certificats psicofísics, etc.), amb vistes a portar, ben lluny, el coneixement i la bona pràctica en gestió del risc i la seguretat, en temes tan actuals com la gestió i formació en seguretat privada i pública i la tinença d’armes, la intervenció en el disseny d’informació de risc, el disseny de campanyes de seguretat, la participació en les polítiques i plans de formació de personal de seguretat… No és un tema menor l’avaluació d’aptituds psicofísiques i de perfils de personalitat que faciliti la presa de decisions davant de situacions o persones que intervinguin en àmbits on el factor humà sigui determinant (conducció, aviació, seguretat pública i privada, selecció de personal...).

Des de la Secció de Psicologia de la Seguretat i Viària, recentment constituïda al COPC, entenem que l’activitat del psicòleg en l’àmbit del trànsit, del transport i de la seguretat viària i la seguretat, ve emmarcada dins del context de la creixent importància concedida en aquest camp al’anomenat factor humà, com a element més rellevant per a la prevenció del risc i l’accidentalitat.

L’octubre de 2012, el Consejo General de Colegios Oficiales de Psicología va fer públic un informe sobre la professió regulada del psicòleg. El text fa un repàs a l’activitat del professionalde la psicologia en diferents àmbits, recull aspectes previs i posteriors a la regulació de serveis (Llei 33/2011, de 4 d’octubre, general de salutpública),parla sobre la regulació de la professió en l’àmbit de la salut, la justícia i els serveis socials, i sobre el que ensestem centrant en aquest article: l’àmbit de la seguretat. A més, proposa un debat entorn a la necessitat de col·legiació, i fonamenta aquesta necessitat en l’impacte sobre la salut i les persones que transcendeix al registre administratiu.Finalitza amb una breu pinzellada del marc normatiu europeu quant a col·legis i principals organitzacions entorn als professionals de la psicologia.

Pel que fa a l’àmbit d’intervenció en seguretat pública, en el textes parla de la cada vegada major consideració normativa de l’actuació del professional de la psicologia. Es fa un recorregut històric normatiu quant a la necessària participació del psicòleg/ de la psicòloga en les avaluacions que verifiquin les aptituds psicofísiques de sol·licitants de diferents permisos o accés a escales professionals directament relacionades amb la seguretat ciutadana.

Malgrat que no ens podem quedar només amb això i que, per tant, hi ha molta feina a fer, us convidem a repassar el llistat, en ordre cronològic, de la principal normativa en seguretat que,en l’àmbit de l’Estat espanyol, reconeix la necessitat de la intervenció d’un psicòleg/ d’una psicòloga.

Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març, pel qual s’aprova el textarticulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehiclesde motor i seguretat viària.
Reial decret 2487/1998, de 20 de novembre, pel qual es regula l’acreditació de l’aptitud psicofísica necessària per tenir i usar armes i per prestar serveis de seguretat privada.

Llei 42/1999, de 25 de novembre, de règim del personal del cos de la Guàrdia Civil.

Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos.

Ordre de 21 de març de 2000 per la qual s’adopten els requisits conjunts d’aviació per a les llicències de la tripulació de vol (JAR-FCL) relatius a l’organització medicoaeronàutica, els certificats mèdics de classe 1 i de classe 2 iels requisits mèdics exigibles al personal de vol d’avions ihelicòpters civils.

Ordre FOM/2520/2006, de 27 de juliol, per la quales determinen les condicions per a l’obtenció de títols i habilitacions que permeten l’exercici de les funcions del personal ferroviari relacionades amb la seguretat, així com el règim dels centres de formació d’aquest personal i dels de valoració de la seva aptitud psicofísica.

Llei 39/2007, de 19 de novembre, de la carrera militar.

Resolució de 7 de setembre de 2009, de la Direcció General de la Policia i de la Guàrdia Civil, per la quales convoca oposició lliureper cobrir places d’alumnes del Centre de Formació, de la Divisió de Formació i Perfeccionament, aspirants a ingrésa l’Escala Executiva, categoria d’Inspector, del Cos Nacional de Policia.

Resolució d’11 de gener de 2010, de la Direcció General de la Marina Mercant, sobre l’acreditació de l’aptitud psicofísica peral maneig d’embarcacions d’esbarjo.

Reial decret 170/2010, de 19 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament de centres de reconeixement destinats a verificar les aptituds psicofísiques dels conductors.

Finalment, us volem convidar a seguir l’activitat de la Secció de Psicologia de la Seguretat i Viària, les propostes formatives i de debati els seus grups de treball,enfocats afer aportacions, des de la psicologia, en l’anàlisi i avaluació de les variables i els processos entorn a la percepció del risc, la presa de decisions, la prevenció i la seguretat.

Esperem haver contribuït, amb aquest article, a la reflexió sobre la necessària intervenció del professional de la psicologia en el camp de la seguretat,que pot i ha de formar part del necessari engranatge d’agents que treballem per aconseguir una millor gestió del risc.


Elvira Reche
Col. 20403
Vocal de la Junta de la Secció de Psicologia de la Seguretat i Viària
Coordinadora del Grup de Treball de Seguretat

Bibliografia

CONSEJO GENERAL DE COLEGIOS OFICIALES DE PSICÓLOGOS (2012). Informe sobre la profesión regulada depsicólogo, susreservas de actividad y la justificación de la colegiaciónobligatoria.Disponible en línia a: .[Consulta: febrer 2013]