|
|
El rol del psicòleg mediador com a coordinador de parentalitat en les separacions d'alta conflictivitat |
SECCION:
Activitats
// PUBLICAT 23/02/2013 13:06:00 |
|
|
|
 |
 |
CLICA
AQUÍ PARA LA VERSIÓN DEL ARTÍCULO EN
ESPAÑOL
La Secció
d’Alternatives de Resolució i Gestió de
Conflictes (ARC) del
COPC
ha apostat per introduir a Catalunya la figura del coordinador de
parentalitat per tal
d’ajudar a les famílies amb alta conflictivitat en
el procés de separació/divorci a reorganitzar la
transició. El psicòleg coordinador de
parentalitat ha de tenir formació i experiència
en mediació, coneixements de dinàmiques familiars
post separació complexes i desenvolupament infanto-juvenil,
així com en trastorns de personalitat,
drogodependències i addiccions, violència
familiar, i de conceptes legals i de la legislació vigent.
Aquesta iniciativa de formació promoguda per la
secció ARC va arrencar el dia 6 de febrer amb la conferència
introductòria
realitzada per la vocal de la Secció, Connie Capdevila Brophy,
mediadora familiar i formada en coordinació de parentalitat
(CP). Aquesta introducció va incloure la
descripció de tipologies de parelles després de
la separació, amb coparentalitat cooperativa, coparentalitat
paral·lela i amb alta conflictivitat. Amb el divorci
augmenten emocions com la tristesa, la ràbia i
l’angoixa, a més de dificultats de
comunicació i conflictes que es potencien durant un
procés litigiós.
 |
Es
calcula que entre un 8-15% de les parelles que es separen no
aconsegueixen minorar la conflictivitat passats dos o tres anys del
divorci. Recorren a les demandes i al litigi per resoldre les seves
disputes, repercutint en un alt cost econòmic i emocional.
És
precisament aquest reduït grup el que es beneficia de la
coordinació de
parentalitat. En la conferència es van revisar les
principals
directrius de l’Association
for Families
and Conciliation Courts (2006)
i de l’American Psychological Association (2012) dels Estats
Units,
aspectes relacionats sobre l’ètica i
pràctica de la CP, com quins
professionals poden exercir la CP, la formació
necessària i altres
punts d’interès. La intervenció dels
especialistes en el procés de
coordinació de parentalitat té, habitualment, una
durada d’un any o any
i mig i es fa seguint les pautes marcades per un contracte previ molt
detallat i que es va mostrar en el decurs de la conferència.
En la jornada, desenvolupada els dies 22 i 23 de Febrer, es va comptar
amb dos prestigiosos experts internacionals de la mediació i
coordinació de parentalitat, els canadencs Aldo Morrone
i Dominic
D’Abate. Morrone
és mediador familiar, coordinador del Consensus Mediation Center
de Montreal,
mentre D’Abate dirigeix aquesta institució i
és un dels iniciadors del projecte pilot de
coordinació de parentalitat de la Superior
Court de Montreal. Entre els
assistents a la jornada s’hi trobaven representants de punts
de trobada, del Servei
d’Assessorament Tècnic en
l’àmbit de Família (SATAF) depenent
del Departament de Justícia i membres de la magistratura. |
D’Abate
va obrir la jornada centrant-se en revisar els orígens i la
definició del que és la coordinació de
parentalitat. El seu origen es remunta als Estats Units durant la
dècada dels 90 de la frustració dels magistrats
de no poder ajudar a famílies on el conflicte no es resolia
amb un manament judicial, ni havia funcionat prèviament la
mediació familiar o altres intervencions que eren efectives
en casos de separació o divorci. Aquestes
famílies, essent un 10% del total aproximat, arribaven a
emprar un altíssim percentatge dels recursos dels jutjats a
causa dels seus freqüents litigis. A més, en
aquells anys, els estudis sobre les conseqüències
del divorci en els nens van concloure que el conflicte interparental
era el principal causant dels problemes psicològics que
presentaven els fills.
La recerca sobre intervencions dels CP, indiquen que el nombre de
compareixences judicials disminueix considerablement, reduint el cost
per la justícia i per les famílies.
D’aquí que, en els darrers deu anys, el rol i
implementació social dels coordinadors de parentalitat hagi
crescut de manera gairebé exponencial en tots els estats.
El CP ajuda als progenitors a implementar o modificar el pla de
parentalitat.
El model de coordinació de parentalitat que van presentar
aquests dos especialistes
està centrat en els nens i combina l’enfocament
orientat a solucions -creat per Steve de Shazer-, la perspectiva
sistèmica amb consideracions de caire ecosistèmic
i el model integratiu ideat per Debra Carter.
Aldo
Morrone va revisar alguns
mites de les separacions, com que les separacions han de ser amigables,
que la vida dels nens no ha de canviar o que les coses poden millorar
amb el temps. A continuació, va parlar extensament sobre els
nous tipus de famílies sorgides després de les
separacions o divorcis i la necessitat d’incloure als fills i
noves parelles en el procés de mediació o de
coordinació de parentalitat. Va mostrar vídeos
d’intervencions amb
nens que reflectien les dinàmiques familiars. I va
posar especial èmfasi en la importància
d’enfocar en les excepcions del conflicte, és a
dir, explorar quan no té lloc la dinàmica
conflictiva.
Els participants, tant magistrats com psicòlegs mediadors,
van poder contribuir comentant els casos més
difícils i es va fer evident que en tots ells la
coordinació de parentalitat podia ser de gran ajut. Els
experts van fer petits grups amb role plays. Es va destacar la
importància de trobar les qualitats positives dels
participants malgrat mostressin alta conflictivitat.
Al
final del primer dia es va comptar amb la presencia de Josep Vilajoana,
degà del COPC, que va agrair la presència dels
experts, fent patent la
importància d’aquesta nova figura en
l’àmbit de la gestió i
resolució
de conflictes, així com de la necessitat de
col·laborar amb altres
professionals de l’àmbit jurídic. |
 |
El segon dia, el dr. D’Abate
es va centrar en descriure amb detall el procés de CP, des
del moment en que és designat fins a l’acabament
al cap de dotze o divuit mesos aproximadament. Va descriure la tasca
del CP així com les eines més efectives per
treballar amb aquestes famílies en cada una de les quatre fases del
procés de coordinació de la parentalitat:
inicial, d’implementació, de manteniment i final,
il·lustrant un cas concret.
|
|
|
|
|
|