Des de fa ja molts anys, la Psicologia Positiva, està dins de l’àmbit universitari i  professional de la Psicologia, són cada vegada més estudiants, i psicòlegs que troben en ella, elements de treball i intervenció per al seu àmbit de desenvolupament, ja sigui, clínic, educatiu, d’empresa, coaching, entre altres.

En aquesta línia, la Psicologia Positiva, està creixent cada vegada més a nivell d’investigació  i de desenvolupament metodològic, per donar resposta a les demandes d’aquests professionals, els quals volen conèixer les variables, les intervencions, les aplicacions i els programes que s’estan desenvolupant per fomentar el benestar humà.

La Psicologia positiva treballa amb variables com l’optimisme, l’autoestima, el sentit de l’humor, la vitalitat, l’entusiasme, la motivació intrínseca, entre altres fortaleses o recursos psicològics que tenim les persones per anar millorant i potenciant el nostre benestar, així com prevenir afectacions o contratemps, o poder-los fer front amb millor qualitat.

La Psicologia positiva segueix les directrius que psicòlegs com Rogers (1961), amb la seva teoria construïda a partir de la tendència actualitzant,  aquella motivació innata present en tots, dirigida a desenvolupar les nostres potencialitats. Maslow (1962) amb la seva piràmide motivacional, en la qual en la part superior hi trobem l’autorealització, definida com un estat en el qual es té un ampli rang de fortaleses per al creixement personal. Jahoda (1958) que va definir el concepte de salut mental positiva, i descriu les causes del benestar, el qual no és simplement d’absència de trastorns o malalties, o Fordyce (1977, 1983, 1995) el qual va desenvolupar un programa per incrementar la felicitat, per tal que les persones tinguessin millor benestar psicològic. Però no va ser fins als anys 80 que diferents investigadors, de diferents Universitats, van veure la necessitat de continuar investigant sobre aquests conceptes, en concret, investigaven sobre l’optimisme, per una part, l’equip d’investigadors, Scheier i Carver (1985) van definir l’optimisme disposicional i per una altra, Peterson i Seligman (1984) que van conceptualitzar l’estil explicatiu optimista i pessimista.  Ambdós grups van trobar resultats que indicaven que les persones optimistes podien afrontar amb millor qualitat els contratemps que es trobaven a la seva vida, així com les persones optimistes tenien una millor recuperació davant d’una operació, o que la seva angoixa baixava en comparació amb els pessimistes.

A començaments de l’any 2000, apareix en la revista American Psychologist, un monogràfic dedicat a la Psicologia positiva (Seligman i Csikszentmihalyi, 2000), començant llavors a incloure’s elements com fortaleses, trets positius, recursos psicològics, emocions positives, entre altres variables, que aniran confeccionant el què en l’actualitat anomenem Psicologia Positiva.

Des de llavors, la psicologia positiva ha experimentat un important creixement a nivell mundial. Aquest notable creixement es pot  observar  en l’augment del nombre de publicacions sobre benestar humà, així com la creació de l’Associació Internacional de Psicologia Positiva (IPPA:  International Positive Psychology Association), l’Associació Europea de  Psicologia Positiva (ENPP: European Network for Positive Psychology) i més recentment, el naixement de la Societat Espanyola de Psicologia Positiva (SEPP). En aquesta línia, quan la psicologia positiva s’expandeix amb força al voltant del món, a Catalunya, encara no comptem amb un grup de psicòlegs interessats en l’àmbit del benestar humà.

Aquestes són algunes de les raons, per les quals, un grup de psicòlegs i psicòlogues col·legiades en el COPC, vam veure la necessitat de crear un grup de treball basat en la Psicologia Positiva, per crear un espai d’investigació, reflexió i aprofundir en aquest àmbit, vinculat a la Secció de Psicologia Clínica del COPC. En aquest sentit, treballar per ampliar coneixements i aprenentatges, proposant investigacions encaminades a millorar el benestar subjectiu i psicològic de les persones a través de la potenciació i enfortiment dels seus recursos psicològics.

Està previst per a inicis de l’any 2014 fer una Conferència- Presentació del grup en el COPC per tal de donar-nos a conèixer i convidar a tots els col·legiats que vulgui a participar, o col·laborar amb aquest grup.

Montserrat Amorós Gómez. Col. 19329
Ma. Eulàlia Portí i de Ballabriga. Col. 11042
Lucía Ceja Barba