La sessió d’El Miracle d’Anne Sullivan del 6 d’abril va ser única i especial. D’una banda, perquè la professionalitat dels actors, la directora i els tècnics del Teatre del Raval la van fer única i especial com cada dia que la representen. D’altra banda, perquè en finalitzar l’obra, el públic assistent va poder tenir el plaer de participar d’un teatrefòrum organitzat pel Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) i el Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC), al qual van acudir en nombrosa representació per construir un públic que professionalment tenia un profund coneixement de la temàtica de l’obra.

Desgranem, poc a poc, com cada part va aconseguir que la vetllada fos especial. En primer lloc, el Teatre del Raval.
En paraules de la directora de l’obra, Empar López “cada funció és única, cada dia passa una cosa diferent” malgrat que el guió i els artistes són el mateixos. “Aquesta és la grandesa del teatre, que et presenta una cosa única cada vegada”. A més, des de fa 10 anys, el Teatre del Raval programa teatre social, un gènere amb el qual es visibilitza, reflexiona, i treballa temes socials, especialment els que afecten a col·lectius en risc d’exclusió. Fer un teatrefòrum converteix en teatre social el que si no seria teatre sociològic, quan la temàtica social es treballa amb el públic com a simple espectador. L’ocasió va possibilitar, per tant, que el públic reflexionés en veu alta sobre la sordceguesa, sobre l’educació de les persones que hi conviuen, sobre el paper del professional i el de la família, etc.

En segon lloc, els actors i el muntatge, a qui el públic va saber agrair l’impecable i meritori treball amb un extens aplaudiment. La narrativa, plena d’imatges cinematogràfiques -amb diversos moments en què hi havia alhora diferents escenes damunt  l’escenari, però en què només una mantenia el diàleg i centrava l’atenció- optimitzava l’escenari i creixia en intensitat a cada escena, fins al culminant final.
En tercer lloc, el teatrefòrum en si, presentat pel vicedegà del COPC Ricard Cayuela, al qual van participar, a més de la directora i els actors, un especialista del COPC i una altra del COPEC que van aportar el punt de vista científic al debat. En representació del Grup de Treball Psicologia i discapacitat del COPC, Xavier Capdevila, psicòleg i codirector del programa de serveis per a persones amb sordceguesa de l’Associació Catalana Pro Persones amb Sordceguesa APSOCECAT.En representació del COPEC, Pilar Roca, membre de la Xarxa d’Experts del COPEC, pedagoga, professora d’Ensenyament Secundari i Orientadora Educativa.


El torn de paraules va suposar un autèntic privilegi per als assistents. Van obrir les reflexions de la directora de l’Empar López, que va destacar la història de superació personal que la situació exigeix a tots els personatges, però especialment l’Anne i la Helen. A continuació, l’actriu Míriam Escurriola (que interpreta Anne Sullivan) va parlar de la dimensió psicològica que assumeix l’intèrpret: “en teatre sempre aprens, perquè sempre t’has de preparar per saber-te posar en el lloc d’un altre, però aquesta vegada especialment... perquè el personatge fa front a una situació molt difícil només amb algunes eines teòriques: els manuals s’escriuen després”. Mar Ferrer, la jove actriu que interpreta Helen, sordcega, va descriure com se sentia a l’obra “cada funció em sento impotent, poc entesa. Visc com cadascú és al seu món, però ningú pot estar en el meu”.

Xavier Capdevila va reflexionar, a partir d’una pegunta de Ricard Cayuela, sobre l’experiència personal del professional de la psicologia quan treballa en l’àmbit de la sordceguesa: “sempre hi ha una experiència prèvia, que posa en contacte el professional amb el món de la sordceguesa, i que desvetlla la voluntat de treballar-hi. Amb el temps d’exercici professional, l’experiència també marca un estil, una manera de fer. En l’Anne, en un primer moment no treballa el paper de mediador comunicatiu a partir del vincle, cosa que ara és fonamental, perquè no l’havia tingut durant la infància, quan havia viscut en un orfenat.”
Els experts van complementar el punt de vista teatral amb cada disciplina. Pilar Roca va remarcar una idea central, que actualment és imprescindible per treballar en l’àmbit de les persones amb necessitats especials, i que l’obra feia explícit amb unes paraules d’Anne: “Moltes gràcies per creure en mi. Si creus en mi et sorprendré”. 

La Comissió de Cultura del COPC seguirà activa per fer visible el maridatge entre cultura i psicologia, així com per enfortir el compromís amb la salut de les persones a través de l'art, que sovint és la màxima expressió de les emocions. El teatrefòrum d’El Miracle d’Anne Sullivan n’ha estat un immillorable exemple. Esperem la vostra participació en les següents convocatòries.