TÍTOL

AUTORS

¹Lugo, O.; Ros, E.; Moreno, C.M.;

¹Grupo de Investigación Organización, Persona y Cambio (FPCEE Blanquerna – URL).

AGRAÏMENTS

² Secció de Psicologia Coaching del COPC

²Secció de Psicologia Coaching del COPC

RESUM

Des del Grup de Recerca en Organització, Persona i Canvi (Facultat de Psicologia de Blanquera-Ramon Llull), presentem un treball teòric sobre les línies d’actuació dins de la Psicologia Coaching, especialitat de la Psicologia. Aquesta branca es fonamenta en diverses línies psicològiques com la Cognitiva-Conductual, la Psicodinàmica, la Sistèmica, l’Estratègica, la Gestàltica, la Psicologia Positiva i la Psicologia Transpersonal, entre d’altres. Nosaltres ens centrarem en la Cognitiu-Conductual, la Psicodinàmica i la Gestàltica. Aquest article fa un repàs de les investigacions de dos pioners en el camp de la Psicologia Coaching, com són el Dr. Stephen Palmer i la Dra. Alyson Whybrow, els quals van plasmar una recopilació d’articles i de treballs en la seva obra “Handbook of Coaching Psychology: A Guide for Practitioners”(Palmer i Whybrow, 2008). En aquest manual es destaquen fins a onze corrents principals de treball que influeixen en la Psicologia Coaching, segons criteri d’aquests autors, tot i que hi a altres classificacions  (Santamaría, 2001;  Sáiz et al. 2009., Gondra, 2014).

El nostre propòsit és el de col·laborar en l’estudi i reconeixement de la Psicologia Coaching, permetent, a la vegada, que hi hagi psicòlegs que puguin identificar-se en algunes d’aquestes línies de treball i que puguin també involucrar-se en l’exercici de la professió de psicòleg coach.

PARAULES CLAU: Psicologia Coaching, conceptualització teòrica, subdisciplina de la Psicologia, línies de treball del Coaching i de la Psicologia Coaching.

CONTACTE

Oriol Lugo Real

oriollr1@blanquerna.url.edu

FPCEE Blanquerna – URL

C/ del Císter, 34, (Barcelona, 08022).

LA PSICOLOGIA COACHING I ELS SEUS ENFOCAMENTS 

Iniciem aquest treball exposant una conceptualització introductòria de què és la Psicologia Coaching. Segons Grant (2006) i Cavanagh (2011), la Psicologia Coaching es perfila com una branca de la Psicologia que s’ocupa de l’aplicació sistemàtica de la ciència del comportament per a la millora de l’experiència vital, el rendiment laboral i el benestar dels individus, grups i organitzacions. En cap cas es dirigeix a tractar directament casos clínicament significatius de malalties mentals o nivells anormals de malestar. 

En referència a les diferents teories psicològiques i els seus enfocaments, Palmer i Whybrow (2008) fan una recopilació d’aquells que són més aplicats pels psicòlegs coaches. Els mateixos autors (Palmer i Whybrow, 2008), reconeixen que el resum de les diferents línies de treball, no és exhaustiva, i que en la seva obra només en recopilen onze models i marcs que serien: el Coaching Comportamental (Passmore, 2006, 2007); el Coaching Cognitiu-Conductual (Palmer i Szymanska, 2007); el Coaching Existencial (Spinelli i Horner, 2007); el Coaching Gestàltic (Allan i Whybrow, 2007); l’Entrevista Motivacional com a mètode dins de la comunicació del procés de Coaching (Passmore & Whybrow, 2007); el Coaching Narratiu (Law, 2007); el Coaching de la PNL (Programació Neuro-Lingüística) (Grimley, 2007); el Coaching de la Psicoteràpia centrada en la persona (Joseph 2005, 2006; Joseph i Bryant-Jefferies, 2007); el Coaching de la Psicologia dels constructes personals, com a aproximació de Coaching Sistèmic (Duignan, 2007);  el Coaching Psicodinàmic i el Coaching dels sistemes-psicodinàmics (Roberts i Brunning, 2007); i el Coaching centrat en solucions dins del paradigma de la Psicologia Positiva (O’Connell i Palmer, 2007). 

Dins del Grup de Recerca en Organització, Persona i Canvi (Facultat de Psicologia de Blanquera-Ramon Llull), hem seleccionat d’aquest llistat d’onze corrents, les tres corrents principals segons criteris de major ús en la pràctica clínica i demostració d’efectivitat (Labrador, Echeburúa i Becoña, 2000), i segons les orientacions del propi manual de Psicología Coaching de Palmer i Whybrow (2008) que serien: la Cognitiva-Conductual (el Coaching Cognitiu-Conductual), la Psicodinàmica (el Coaching Psicodinàmic i el Coaching dels sistemes-psicodinàmics) i la Humanista (el Coaching Gestàltic).
 

LA PSICOLOGIA COACHING COGNITIVA-CONDUCTUAL 

El “Coaching Cognitiu-Conductual” és un enfocament integratiu que combina l’ús de les tècniques cognitives, conductuals, imaginatives, de resol·lució de problemes i estratègies amb un marc cognitiu i conductual, per a facilitar als coachees l’acompliment dels seus objectius (Palmer i Szymanska, 2007). És un enfocament que permet millorar el rendiment, la resiliència, el benestar, prevenir l’estrès i ajudar a superar bloquejos al canvi. Contempla les premisses que les persones han desenvolupat per sota de les seves possibilitats, les habilitats de resolució de problemes o no han fet un ús d’aquestes en les situacions d’estrès, i la manera en la que una persona sent emocionalment i es comporta, té una relació directa amb els seus pensaments i les valoracions respecte a la situació particular (Palmer i Szymanska, 2007). 

Dins de totes les seves bases, destaquem principalment els fonaments dels models d’Albert Ellis (1962) amb la “Teràpia Racional Emotiva-Conductual”, on fa ús del model A-B-C (A, són els successos de la vida; B, representa les creences i els pensaments sobre els successos; C, fa referència a les conseqüències emocionals i conductuals). I també amb el treball d’Aaron T. Beck (1967, 1976) amb la classificació segons els tipus de cognicions (pensaments automàtics negatius, les creences intermitges i les creences nuclears). 

En l’aplicació moderna trobaríem algunes eines fonamentales en els models cognitius com serien la d’SPACE i de Practice. En la Psicologia Coaching trobaríem principalment l’eina adaptada d’SPACE (Edgerton i Palmer, 2005). Aquest model o marc de treball pot ser utilitzat al llarg dels processos de Psicologia Coaching per a poder valorar i conceptualitzar la situació en la que es troba el coachee. L’acrònim significa: context social (S), fisiologia o estat corporal (P), acció (A), cognicions (C) i emocions (E). 

Una altra eina seria el del PRACTICE (Palmer, 2007a), el qual serveix per a resoldre problemes i buscar sol·lucions. Les seves sigles signifiquen: identificació del problema (P), desenvolupament realista dels objectius (R), generació alternativa de sol·lucions (A), consideració de conseqüències (C), seleccionar les solucions més factibles (T), implementar les solucions escollides (C) i l’avaluació (E). 

A més a més, dins d’aquest enfocament també hi trobaríem altres eines com: el model ABCDEF, habilitats de pensament, les preguntes socràtiques i estratègies comportamentals, entre d’altres (Palmer i Szymanska, 2007).
 

LA PSICOLOGIA COACHING PSICODINÀMICA 

            El “Coaching Psicodinàmic” està basat en una manera d’entendre com les forces mentals operen dins de les persones, i entre els individus i els grups en la forma de pernsar i de comportar-se (Roberts & Brunning, 2007). Les bases teòriques les podem trobar en Freud, qui va crear el mètode de la “Psicoanàlisi”, i en escoles posteriors com el “Tavistock Institute of Human Relations” i la “Christian Teamwork Trust” (Roberts & Brunning, 2007). 

            Les bases del “Coaching Psicodinàmic” es troben en els marcs teòrics inicials de la “Psicoanàlisi”, emmarcats amb conceptes com: la vida mental inconscient, els mecanismes de defensa, la contenció, la transferència, la contra-transferència i les comunicacions inconscients. El principal objectiu del mètode psicoanàlitic és fer conscient allò que és inconscient, és a dir, arribar a un major coneixement de nosaltres mateixos i entendre com pensem, sentim i reaccionem. D'aquesta manera podrem realitzar eleccions conscients i prendre decisions d'acord amb els nostres valors (Roberts & Brunning, 2007). 

            El psicòleg coach no utilitza la transferència de la mateixa forma que el psicoterapeuta, però ha de ser conscient de la manera en què els seus clients es comporten amb ell, ja que aquest comportament proporciona pistes importants sobre la manera en què el client es comporta en les seves relacions interpersonals. A més a més, el professional ha de ser capaç de reconèixer els mecanismes de defensa que utilitzen els seus clients (Roberts & Brunning, 2007). El psicòleg coach no ofereix interpretacions “profundes” del material inconscient, però pot oferir hipòtesis sobre el que pot estar causant algunes de les dificultats del client, fent-li veure connexions de les quals abans no era conscient (Roberts & Brunning, 2007). 

            Pel que fa a la pràctica, es pot fer ús del procés de l’eina d’escolta anomenat “procés paral·lel”, on s’analitzen les contratransferències; dibuixos o tests projectius; l’eina “ORA” (Anàlisi del Rol Organitzacional) (Grubb Institute, 1991); o l’eina dels “sis dominis” (Brunning, 2001, 2006) que són: les aspiracions i opcions de desenvolupament professional del client, el rol actual del client en l'organització, l’ambient de treball actual, la personalitat del client, la història personal del client, i les habilitats, talents i competències del client.
 

LA PSICOLOGIA COACHING HUMANISTA 

El “Coaching Gestàltic” es basa en la Psicologia Gestalt i en la pràctica psicoterapèutica Gestàltica (Allan i Whybrow, 2007). El “Coaching Gestàltic” es basa en un procés de guanyar plena consciència per part del coachee i també per part del coach, d’acompanyar el coachee per tal que aquesta consciència es transformi en acció. És per això, que al llarg d’un procés, el coach i el coachee generen un cicle positiu de resolució i d’emergència de nous elements als quals posar atenció (Allan i Whybrow, 2007). 

El coach es basarà en les seves pròpies consciències (pensaments, sentiments, sensacions), durant les sessions i alimentarà aquesta incorporació en el procés per tal de desafiar, donar suport i preguntar. És a dir, el coach transmet els seus pensaments, sentiments i sensacions per a generar un creixement en el coachee. Es busca que el coachee pugui desenvolupar-se al llarg del procés de Psicologia Coaching, tenint present l’experiència que està vivint, ja sigui un bloqueig, una davallada o si està cometent errors. Aquestes situacions configuren cicles d’experiència que permeten a la fi, que el coachee avanci. Hi ha un major èmfasi en “el que està succeïnt ara mateix”, enlloc de “el que ha passat aquí i després” (Allan i Whybrow, 2007). 

Les bases de la “Gestalt” les trobem en Max Wertheimer, Wolfang Kohler, Kurt Koffka i pel que fa a la “teràpia gestàltica” a Fritz Perls (Allan i Whybrow, 2007). Les seves bases teòriques determinen que: l’aquí i l’ara és la condició situacional de la teràpia; la importància de la presa de consciència i de l’acceptació de l’experiència; i la responsabilitat personal de les conductes i decisions (Perls, 1969). 

Un propòsit del “Coaching Gestàltic” és explorar el món subjectiu d'una forma que permeti al coachee accedir a un ventall més ampli de decisions i obtenir el màxim resultat de les seves capacitats. També permet que poguem guanyar consciència sobre el que ens està frenant (bloquejos) a comprometre'ns plenament en les nostres experiències diàries (Allan i Whybrow, 2007). 

Alguns dels elements i de les tècniques que es poden fer ús en la sessió són: el moviment físic i el joc, la mateixa relació entre el coach i el coachee, experiments i assajos, el treball de les dues cadires, la visualització, les metàfores o la narració d’històries, entre d’altres (Perls, 1969; Allan i Whybrow, 2007). 

CONCLUSIONS 

La Psicologia Coaching és una especialitat de la Psicologia la qual ha recollit eines que poden aplicar-se a la Psicologia Coaching. Això també reafirma la idea de la necessitat de la formació dels coaches com a psicòlegs per a dur a terme processos adequats amb els coachees. 

No obstant, els matisos entre un procés de Psicoteràpia i un procés de Psicologia Coaching serien motiu per a un article futur, així com les diferències entre el Coaching i la Psicoteràpia. 

REFERÈNCIES 

Allan, J. & Whybrow, A. (2007). Gestalt psychology. En Palmer, S. & Whybrow, A. (Eds.), Handbook of Coaching Psychology: a guide for practitiones (pp.134-159). London: Routledge.

Beck, A.T. (1967). Depression: Clinical, experimental and theorical aspects. Philadhelpia, PA: University of Pennsylvania Press,

Beck, A. T. (1976). Cognitive Therapy and the Emotional Disorders. New York: International Universities Press.

Brunning, H. (2001). The six domains of executive coaching. Journal of Organitzational and Social Dynamics 1 (2):254-263

Beunning, H. (2006). Executive Coaching: Systems-Psychodynamic Perspective. London: Karnac.

Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya,. (2017). Secció de Psicologia Coaching. Recuperat el 02 de març de 2017, de: https://www.copc.cat/secciones/3/Seccio-de-Psicologia-Coaching.

Duignan, K. (2007). Conversational learning. En S. Palmer & A. Whybrow (Eds.), Handbook of Coaching Psychology: a guide for practitioners (pp.229- 252). London: Sage.

Edgerton, N & Palmer, S. (2005). SPACE: a psychological model for use within cognitive behavioural coaching, therapy and stress management, The Coaching Psychologists 2(2):25-31

Ellis, A. (1962). Reason and Emotion in Psychotherapy. New York: Lyle Suart.

Gondra, J.M., (2014). Historia de la Psicología: Nacimiento de la psicología científica. Madrid: Síntesis.

Grant, A.M. (2006). A personal perspective on professional coaching and the development of coaching psychology. International Coaching Psychology Review, 1(1), 12-22.

Grant, A.M., & Cavanagh, M.J. (2007). Coaching psychology: How did we get here and where are we going? InPsych: The Bulletin of the Australian Psychological Society Ltd, 28(3), 6-9.

Grub Institute (1991). Professional Management: Notes prepared by the Grubb Institute on concepts relating to professional management. London: Grubb Institute.

Grimley, B. (2007). NLP coaching. En S. Palmer & A. Whybrow (Eds.), Handbook of Coaching Psychology: a guide for practitioners (pp.193- 210). London: Sage.

Joseph. S. (2005). Person-centre Coaching Psychology. The Coaching Psychologist. 1 (2), 6-9.

Joseph, S. (2006). Person-centred Coaching Psychology: a meta-theorical perspective. International Coaching Psychology Review.1, 47-55.

Joseph, S & Bryant-Jeffries, R. (2007). Person-centred coaching psychology. En S. Palmer & A. Whybrow (Eds.), Handbook of Coaching Psychology: a guide for practitioners (pp.211- 228). London: Sage.

Labrador, F. J., Echeburúa, E., & Becoña, E. (2000). Guía para la elección de tratamientos psicológicos efectivos. Hacia una nueva psicología clínica. Madrid: Dykinson.

Law, H. (2007). Narrative coaching and psychology of learning from multicultural perspectives. En S. Palmer & A. Whybrow (Eds.), Handbook of Coaching Psychology: a guide for practitioners (pp.174- 192). London: Sage.

Moreno, M., Ribot, M., Rodeja, T., & Jiménez, J.C. (2012). Guía para la Buena Práctica en Coaching. En el marco de la Coaching Psychology [arxiu PDF ]. Barcelona: COPC Secció de Psicologia Coaching. Recuperat de: http://www.copc.cat/colegiados/biblioteca/6422/Guia-para-la-buena-practica-en-coaching-.

O’Connell, B. & Palmer, S. (2007). Solution- focussed coaching. En S. Palmer & A. Whybrow (Eds.), Handbook of Coaching Psychology: a guide for practitioners (pp.276- 292). London: Routledge.

Palmer, S. (2007a). Cognitivee coaching in the business world. Inaugural lecture given at the Swedish Centre for Work Based Learning, Goteburg, Sweden, 8 February.

Palmer, S. & Szymanska, K. (2007). Cognitive Behavioural Coaching: an integrative approach. En S. Palmer & A. Whybrow (Eds.), Handbook of Coaching Psychology: a guide for practitioners (pp.89- 107). London: Sage.

Palmer, S., & Whybrow, A. (2008). Handbook of coaching psychology: A guide for practitioners. Hove: Routledge.

Passmore, J., (2006). Excellence in Coaching: The industry guide. London: Kogan Page.

Passmore, J., (2007). Behavioural Coaching. En S. Palmer & A. Whybrow (Eds.), Handbook of Coaching Psychology: a guide for practitiones (pp.73-85). London: Routledge.

Passmore, J., & Whybrow, A. (2007). Motivational interviewing. En S. Palmer & A. Whybrow (Eds.), Handbook of Coaching Psychology: a guide for practitiones (pp.160-173). London: Routledge.

Perls, F. (1969). Gestalt Therapy Verbatim. Moab, UT: Real People Press.

Roberts, V.Z. & Brunning, H. (2007). Psychodynamic and systems-psychodynamic coaching. En S. Palmer & A. Whybrow (Eds.), Handbook of Coaching Psychology: a guide for practitiones (pp.252-277). London: Routledge.

Sáiz, M., Anguera, B., Civera, C., de la Casa, G., ... & Vera, J.A., (2009). Historia de la Psicología. Barcelona: Editorial UOC.

Santamaría, C. (2001). Historia de la psicología: el nacimiento de una ciencia. Barcelona: Ariel.

Spinelli, E., & Horner, C. (2007). An existential approach to coaching psychology. En S. Palmer & A. Whybrow (Eds.), Handbook of Coaching Psychology: a guide for practitiones (pp.118-132). London: Routledge.