TÍTOL
LES
LÍNIES DE LA PSICOLOGIA
COACHING
AUTORS
¹Lugo,
O.; Ros, E.; Moreno, C.M.;
¹Grupo de
Investigación Organización, Persona y Cambio
(FPCEE Blanquerna – URL).
AGRAÏMENTS
²
Secció de Psicologia Coaching
del COPC
²Secció de
Psicologia Coaching del COPC
RESUM
Des del Grup de Recerca en Organització,
Persona i
Canvi (Facultat de Psicologia de Blanquera-Ramon Llull), presentem un
treball
teòric sobre les línies
d’actuació dins de la Psicologia Coaching,
especialitat
de la Psicologia. Aquesta
branca es fonamenta en diverses línies
psicològiques com la
Cognitiva-Conductual, la Psicodinàmica,
la
Sistèmica,
l’Estratègica, la
Gestàltica, la
Psicologia Positiva i la Psicologia Transpersonal, entre
d’altres. Nosaltres
ens centrarem en la Cognitiu-Conductual, la Psicodinàmica i
la Gestàltica. Aquest
article fa un repàs de les investigacions de
dos pioners en el camp de la Psicologia Coaching, com
són el
Dr. Stephen Palmer i la Dra. Alyson
Whybrow, els quals van plasmar una recopilació
d’articles i de treballs en la
seva obra “Handbook of Coaching Psychology: A Guide for
Practitioners”(Palmer i
Whybrow, 2008). En aquest manual es destaquen fins a onze corrents
principals
de treball que influeixen en la Psicologia Coaching, segons
criteri d’aquests autors, tot i que hi a altres
classificacions
(Santamaría,
2001; Sáiz
et al. 2009., Gondra, 2014).
El nostre
propòsit és el de
col·laborar en
l’estudi i reconeixement de la Psicologia Coaching,
permetent,
a la vegada, que hi hagi psicòlegs que puguin identificar-se
en algunes
d’aquestes línies de treball i que puguin
també involucrar-se en l’exercici de
la professió de psicòleg
coach.
PARAULES
CLAU: Psicologia Coaching,
conceptualització teòrica, subdisciplina de la Psicologia,
línies de
treball del Coaching i de la Psicologia
Coaching.
CONTACTE
Oriol Lugo Real
oriollr1@blanquerna.url.edu
FPCEE Blanquerna
– URL
C/ del
Císter, 34, (Barcelona, 08022).
LA
PSICOLOGIA COACHING I ELS
SEUS ENFOCAMENTS
Iniciem aquest treball exposant una
conceptualització introductòria de què
és la Psicologia Coaching. Segons Grant (2006) i Cavanagh (2011), la Psicologia Coaching es perfila
com
una branca de la Psicologia
que s’ocupa de l’aplicació
sistemàtica de la ciència del comportament per a
la
millora de l’experiència vital, el rendiment
laboral i el benestar dels
individus, grups i organitzacions. En cap cas es dirigeix a tractar
directament
casos clínicament significatius de malalties mentals o
nivells anormals de
malestar.
En referència a les diferents teories
psicològiques i els seus enfocaments, Palmer i Whybrow
(2008) fan una
recopilació d’aquells que són
més aplicats pels psicòlegs
coaches. Els mateixos autors (Palmer i Whybrow, 2008),
reconeixen que el resum de les diferents línies de treball,
no és exhaustiva, i
que en la seva obra només en recopilen onze models i marcs
que serien: el Coaching Comportamental (Passmore,
2006,
2007); el Coaching Cognitiu-Conductual (Palmer
i Szymanska, 2007); el Coaching Existencial (Spinelli i Horner,
2007); el Coaching Gestàltic (Allan
i
Whybrow, 2007); l’Entrevista
Motivacional
com a mètode dins de la comunicació del
procés de Coaching
(Passmore & Whybrow, 2007); el Coaching
Narratiu (Law, 2007); el Coaching de
la PNL
(Programació
Neuro-Lingüística)
(Grimley, 2007); el Coaching de la Psicoteràpia centrada en la persona (Joseph 2005,
2006; Joseph i Bryant-Jefferies, 2007); el Coaching
de la
Psicologia
dels constructes personals, com a aproximació de Coaching Sistèmic (Duignan,
2007); el
Coaching Psicodinàmic i
el Coaching
dels sistemes-psicodinàmics (Roberts i Brunning,
2007); i el Coaching centrat en
solucions dins del
paradigma de la Psicologia
Positiva
(O’Connell i Palmer, 2007).
Dins del Grup de Recerca en
Organització, Persona i Canvi (Facultat de Psicologia de
Blanquera-Ramon
Llull), hem seleccionat d’aquest llistat d’onze
corrents, les tres corrents
principals segons criteris de major ús en la
pràctica clínica i demostració
d’efectivitat
(Labrador, Echeburúa i Becoña, 2000), i segons
les orientacions del propi manual
de Psicología Coaching
de Palmer i
Whybrow (2008) que serien: la
Cognitiva-Conductual (el Coaching
Cognitiu-Conductual), la
Psicodinàmica (el Coaching
Psicodinàmic i el Coaching
dels sistemes-psicodinàmics) i la Humanista
(el Coaching Gestàltic).
LA
PSICOLOGIA COACHING COGNITIVA-CONDUCTUAL
El “Coaching
Cognitiu-Conductual” és un enfocament
integratiu que
combina l’ús de les tècniques
cognitives, conductuals, imaginatives, de
resol·lució de problemes i estratègies
amb un marc cognitiu i conductual, per a
facilitar als coachees
l’acompliment
dels seus objectius (Palmer i Szymanska, 2007). És un enfocament que permet
millorar el rendiment, la
resiliència, el benestar, prevenir
l’estrès i ajudar a superar bloquejos al
canvi. Contempla les premisses que les persones han desenvolupat per
sota de
les seves possibilitats, les habilitats de resolució de
problemes o no han fet
un ús d’aquestes en les situacions
d’estrès, i la manera en la que una persona sent
emocionalment i es comporta, té una relació
directa amb els seus pensaments i
les valoracions respecte a la situació particular (Palmer i
Szymanska, 2007).
Dins de totes les seves bases,
destaquem principalment els fonaments dels models d’Albert
Ellis (1962) amb la
“Teràpia Racional Emotiva-Conductual”,
on fa ús del model A-B-C (A, són els
successos de la vida; B, representa les creences i els pensaments sobre
els successos;
C, fa referència a les conseqüències
emocionals i conductuals). I també amb el
treball d’Aaron T. Beck (1967, 1976) amb la
classificació segons els tipus de
cognicions (pensaments automàtics negatius, les creences
intermitges i les
creences nuclears).
En l’aplicació moderna
trobaríem
algunes eines fonamentales en els models cognitius com serien la
d’SPACE i de
Practice. En la Psicologia Coaching
trobaríem principalment l’eina adaptada
d’SPACE (Edgerton i Palmer, 2005).
Aquest model o marc de treball pot ser utilitzat al llarg dels
processos de Psicologia Coaching
per a poder valorar
i conceptualitzar la situació en la que es troba el coachee. L’acrònim
significa: context social (S), fisiologia o
estat corporal (P), acció (A), cognicions (C) i emocions (E).
Una altra eina seria el del PRACTICE
(Palmer, 2007a), el qual serveix per a resoldre problemes i buscar
sol·lucions.
Les seves sigles signifiquen: identificació del problema
(P), desenvolupament
realista dels objectius (R), generació alternativa de
sol·lucions (A),
consideració de conseqüències (C),
seleccionar les solucions més factibles (T),
implementar les solucions escollides (C) i
l’avaluació (E).
A més a més, dins
d’aquest enfocament
també hi trobaríem altres eines com: el model
ABCDEF, habilitats de pensament,
les preguntes socràtiques i estratègies
comportamentals, entre d’altres (Palmer
i Szymanska, 2007).
LA
PSICOLOGIA COACHING PSICODINÀMICA
El
“Coaching
Psicodinàmic” està basat en
una manera d’entendre com les forces mentals operen dins de
les persones, i
entre els individus i els grups en la forma de pernsar i de
comportar-se
(Roberts & Brunning, 2007). Les bases teòriques les
podem trobar en Freud,
qui va crear el mètode de la
“Psicoanàlisi”, i en escoles posteriors
com el
“Tavistock Institute of Human Relations” i la
“Christian Teamwork Trust”
(Roberts & Brunning, 2007).
Les
bases del “Coaching
Psicodinàmic” es
troben en els marcs teòrics inicials de la “Psicoanàlisi”,
emmarcats amb conceptes com: la vida mental inconscient, els mecanismes de defensa, la
contenció, la transferència,
la contra-transferència i les comunicacions inconscients. El
principal objectiu
del mètode psicoanàlitic és fer
conscient allò que és inconscient, és
a dir,
arribar a un major coneixement de nosaltres mateixos i entendre com
pensem,
sentim i reaccionem. D'aquesta manera podrem realitzar eleccions
conscients i
prendre decisions d'acord amb els nostres valors (Roberts &
Brunning,
2007).
El
psicòleg coach no
utilitza la
transferència de la mateixa forma que el psicoterapeuta,
però ha de ser
conscient de la manera en què els seus clients es comporten
amb ell, ja que
aquest comportament proporciona pistes importants sobre la manera en
què el
client es comporta en les seves relacions interpersonals. A
més a més, el
professional ha de ser capaç de reconèixer els
mecanismes de defensa que
utilitzen els seus clients (Roberts & Brunning, 2007). El psicòleg coach no ofereix
interpretacions
“profundes” del material inconscient,
però pot oferir hipòtesis sobre el que
pot estar causant algunes de les dificultats del client, fent-li veure
connexions de les quals abans no era conscient (Roberts &
Brunning, 2007).
Pel que fa a la
pràctica, es pot fer ús del procés de
l’eina d’escolta
anomenat “procés paral·lel”,
on s’analitzen les contratransferències; dibuixos
o tests projectius; l’eina “ORA”
(Anàlisi del Rol Organitzacional) (Grubb
Institute, 1991); o l’eina dels “sis
dominis” (Brunning, 2001, 2006) que són:
les aspiracions i opcions de desenvolupament professional del client,
el rol
actual del client en l'organització, l’ambient de
treball actual, la
personalitat del client, la història personal del client, i
les habilitats, talents
i competències del client.
LA
PSICOLOGIA COACHING HUMANISTA
El “Coaching
Gestàltic” es basa en la Psicologia
Gestalt
i en la pràctica psicoterapèutica
Gestàltica (Allan i Whybrow, 2007). El “Coaching Gestàltic”
es basa en un procés
de guanyar plena consciència per part del coachee
i també per part del coach,
d’acompanyar el coachee per tal que aquesta
consciència es transformi en acció.
És per això, que al llarg d’un
procés, el coach
i el coachee generen un cicle
positiu
de resolució i d’emergència de nous
elements als quals posar atenció (Allan i
Whybrow, 2007).
El coach es
basarà en les seves
pròpies consciències (pensaments, sentiments,
sensacions), durant les sessions
i alimentarà aquesta incorporació en el
procés per tal de desafiar, donar suport
i preguntar. És a dir, el coach
transmet els seus pensaments, sentiments i sensacions per a generar un
creixement en el coachee. Es busca que el coachee
pugui desenvolupar-se al llarg del procés de Psicologia
Coaching, tenint present l’experiència
que està vivint,
ja sigui un bloqueig, una davallada o si està cometent
errors. Aquestes
situacions configuren cicles d’experiència que
permeten a la fi, que el coachee avanci.
Hi ha un major èmfasi en
“el que està succeïnt ara
mateix”, enlloc de “el que ha passat
aquí i després”
(Allan i Whybrow, 2007).
Les bases de la “Gestalt” les
trobem en Max Wertheimer, Wolfang Kohler,
Kurt Koffka i pel que fa a la “teràpia
gestàltica” a Fritz Perls (Allan i
Whybrow, 2007). Les seves bases teòriques determinen que:
l’aquí i l’ara és la
condició situacional de la teràpia; la
importància de la presa de consciència i
de l’acceptació de
l’experiència; i la responsabilitat personal de
les
conductes i decisions (Perls, 1969).
Un propòsit del “Coaching
Gestàltic” és
explorar el món subjectiu d'una forma que permeti al coachee accedir a un ventall
més ampli de decisions i obtenir el
màxim resultat de les seves capacitats. També
permet que poguem
guanyar consciència sobre el que ens està frenant
(bloquejos) a comprometre'ns
plenament en les nostres experiències diàries (Allan i
Whybrow, 2007).
Alguns dels elements i de les tècniques
que es poden fer ús en la sessió
són: el moviment físic i el joc, la mateixa
relació entre el coach i
el coachee, experiments i assajos,
el treball de les dues cadires, la
visualització, les metàfores o la
narració d’històries, entre
d’altres (Perls,
1969; Allan i Whybrow, 2007).
CONCLUSIONS
La Psicologia
Coaching és una especialitat de la Psicologia
la qual ha recollit eines que poden aplicar-se a la Psicologia Coaching. Això
també reafirma la idea de la necessitat
de la formació dels coaches
com a
psicòlegs per a dur a terme processos adequats amb els coachees.
No obstant, els matisos entre un procés
de
Psicoteràpia i un procés de Psicologia
Coaching serien motiu per a un article futur,
així com les diferències
entre el Coaching i la
Psicoteràpia.
REFERÈNCIES
Allan, J. &
Whybrow, A. (2007). Gestalt psychology. En Palmer, S. &
Whybrow, A. (Eds.),
Handbook of Coaching Psychology: a guide
for practitiones (pp.134-159). London:
Routledge.
Beck, A.T. (1967).
Depression: Clinical, experimental and
theorical aspects. Philadhelpia, PA: University of
Pennsylvania Press,
Beck, A. T.
(1976). Cognitive Therapy and the
Emotional Disorders. New York: International Universities
Press.
Brunning, H.
(2001). The six domains of executive coaching. Journal
of Organitzational and Social Dynamics 1 (2):254-263
Beunning, H.
(2006). Executive Coaching:
Systems-Psychodynamic Perspective. London: Karnac.
Col·legi Oficial
de Psicologia de Catalunya,. (2017). Secció de
Psicologia Coaching.
Recuperat el 02 de març de 2017, de:
https://www.copc.cat/secciones/3/Seccio-de-Psicologia-Coaching.
Duignan, K.
(2007). Conversational learning. En S. Palmer & A. Whybrow (Eds.), Handbook of Coaching Psychology: a guide for
practitioners (pp.229-
252). London: Sage.
Edgerton,
N & Palmer, S. (2005). SPACE: a psychological model for use
within
cognitive behavioural coaching, therapy and stress management, The Coaching Psychologists 2(2):25-31
Ellis, A. (1962). Reason
and Emotion in Psychotherapy. New York: Lyle Suart.
Gondra, J.M.,
(2014). Historia de la
Psicología: Nacimiento
de la psicología científica. Madrid:
Síntesis.
Grant,
A.M. (2006). A personal perspective on professional coaching and the
development of coaching psychology.
International Coaching Psychology Review, 1(1), 12-22.
Grant,
A.M., & Cavanagh, M.J. (2007). Coaching psychology: How did we
get here and where are we going? InPsych:
The Bulletin of the Australian Psychological Society Ltd, 28(3),
6-9.
Grub
Institute (1991). Professional
Management: Notes prepared by the Grubb Institute on concepts relating
to
professional management. London: Grubb Institute.
Grimley,
B. (2007). NLP coaching. En S. Palmer & A. Whybrow (Eds.), Handbook of Coaching Psychology: a guide for
practitioners (pp.193- 210). London: Sage.
Joseph.
S. (2005). Person-centre Coaching Psychology. The
Coaching Psychologist. 1 (2), 6-9.
Joseph,
S. (2006). Person-centred Coaching Psychology: a meta-theorical
perspective. International Coaching
Psychology Review.1,
47-55.
Joseph,
S & Bryant-Jeffries, R. (2007). Person-centred coaching
psychology. En S.
Palmer & A. Whybrow (Eds.), Handbook
of Coaching Psychology: a guide for practitioners (pp.211-
228). London:
Sage.
Labrador,
F. J., Echeburúa, E., & Becoña, E.
(2000). Guía para la
elección de tratamientos psicológicos
efectivos. Hacia una nueva psicología
clínica. Madrid: Dykinson.
Law,
H. (2007). Narrative coaching and psychology of learning from
multicultural
perspectives. En S. Palmer & A. Whybrow (Eds.), Handbook
of Coaching Psychology: a guide for practitioners (pp.174-
192). London: Sage.
Moreno, M., Ribot, M., Rodeja, T.,
& Jiménez, J.C. (2012). Guía
para la Buena
Práctica en Coaching. En
el marco de la Coaching Psychology
[arxiu PDF ]. Barcelona: COPC Secció de Psicologia Coaching.
Recuperat de:
http://www.copc.cat/colegiados/biblioteca/6422/Guia-para-la-buena-practica-en-coaching-.
O’Connell,
B. & Palmer, S. (2007). Solution- focussed coaching. En S. Palmer & A.
Whybrow
(Eds.), Handbook of Coaching Psychology:
a guide for practitioners (pp.276- 292). London: Routledge.
Palmer,
S. (2007a). Cognitivee coaching in the business world. Inaugural
lecture given
at the Swedish Centre for Work Based Learning, Goteburg, Sweden, 8
February.
Palmer,
S. & Szymanska, K. (2007). Cognitive Behavioural Coaching: an
integrative
approach. En S. Palmer & A. Whybrow (Eds.), Handbook
of Coaching Psychology: a guide for practitioners (pp.89-
107). London: Sage.
Palmer, S., &
Whybrow, A. (2008). Handbook of
coaching psychology: A guide for practitioners. Hove:
Routledge.
Passmore,
J., (2006). Excellence in
Coaching: The industry guide. London: Kogan Page.
Passmore,
J., (2007). Behavioural Coaching. En S. Palmer & A. Whybrow (Eds.), Handbook of Coaching Psychology: a guide for
practitiones (pp.73-85). London:
Routledge.
Passmore,
J., & Whybrow, A. (2007). Motivational interviewing. En S. Palmer & A. Whybrow (Eds.), Handbook of Coaching Psychology: a guide for
practitiones (pp.160-173). London: Routledge.
Perls, F. (1969). Gestalt
Therapy Verbatim. Moab, UT: Real
People Press.
Roberts, V.Z.
& Brunning, H. (2007). Psychodynamic and systems-psychodynamic
coaching. En
S. Palmer & A. Whybrow (Eds.), Handbook
of Coaching Psychology: a guide for practitiones (pp.252-277). London: Routledge.
Sáiz, M., Anguera,
B., Civera, C., de la Casa,
G., ... & Vera, J.A., (2009). Historia
de la Psicología. Barcelona: Editorial UOC.
Santamaría, C.
(2001). Historia de la psicología:
el
nacimiento de una ciencia. Barcelona: Ariel.
Spinelli, E.,
& Horner, C. (2007). An existential approach to coaching
psychology. En S.
Palmer & A. Whybrow (Eds.), Handbook
of Coaching Psychology: a guide for practitiones (pp.118-132). London: Routledge.