La
Comissió
de Cultura del Col·legi Oficial de
Psicologia de Catalunya va vehicular, el
passat 27 de juny, la participació del COPC a la campanya de
commemoració del
Dia Mundial de les Persones Refugiades que organitzava
l’Ajuntament de
Barcelona.
L’activitat
que es va programar per tal d’estendre els valors que les
persones refugiades
necessiten en els territoris d’acollida va ser un
cinefòrum amb la projecció de
La llum
d’Elna, una
coproducció de
Televisió de Catalunya de l’any 2016, que va
comptar amb la col·laboració del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que ha estat
recentment
estrenada el passat 31 de març.
La
pel·lícula -que es pot veure a la carta al web de
Televisió de Catalunya d’aquest
enllaç- segueix la
història de La
Maternitat d’Elna, una
institució humanitària fundada l’any
1939
a Elna (el Rosselló) on van néixer 600 fills de
dones exiliades de la Guerra
Civil espanyola. La història de La llum
d’Elna
comença l’any 1942, quan després de
tres anys tornant la dignitat a les mares
internades als camps de refugiats i salvant les vides dels seus nadons,
la maternitat
d'Elna rep l'ordre de tancament de les autoritats franceses. La seva
directora,
Elisabeth Eidenbenz, les seves col·laboradores i les mares a
qui han ajudat,
faran tot el possible per impedir-ho com una lluita
col·lectiva més en favor de
la pau i de la dignitat de les persones.
 |
Després
de la projecció va començar el
cinefòrum sobre La
llum d’Elna, que va comptar
amb la presentació i moderació de
Jaume Descarrega, vicedegà segon del Col·legi i
president de la Delegació de Tarragona
del COPC, amb la directora de la pel·lícula
Sílvia Quer i amb la productora executiva
Míriam Porté. I tal com era de preveure a causa
de la qualitat i la temàtica de
la pel·lícula, el debat va allargar-se amb
profundes, intenses i emotives reflexions
que la pel·lícula havia desvetllat amb una
narrativa corprenedora. |
La
màgia, un fil conductor del llargmetratge, va
aparèixer durant les
intervencions, ja que cadascuna va partir d’una imatge o
d’una idea de la
pel·lícula, cosa que demostra la quantitat de
temes que el llargmetratge
desenvolupava i que van connectar amb el públic. Precisament
per això es fa
difícil reproduir les intervencions del públic,
perquè desvelen parts de
l’argument, però el lector del PsiAra sempre pot
parar en aquest paràgraf la
lectura del present article i clicar l’enllaç que
permet veure la pel·lícula
abans de seguir llegint.
Va
obrir el torn de paraules el vicedegà segon Jaume Descarrega
amb una resumida
però extensa presentació del
currículum de Sílvia Quer i Míriam
Porté. Després
va reflexionar sobre la màgia i la llum de la
pel·lícula i fer una pregunta
introductòria per encetar el debat, que es va
il·luminar intensament. Es va
parlar sobre la pel·lícula, sobre els seus
personatges, sobre la guerra, sobre
els refugiats, sobre psicologia. Recollint algunes de les coses que es
van dir
sobre cada àmbit es pot descriure coherentment la
profunditat del debat, cosa
molt habitual als fòrums de la Comissió de
Cultura gràcies a les aportacions les
persones amb formació en psicologia.
Sobre la pel·lícula:
“La
llum, a la pel·lícula, és
l’esperança (inicialment, s’havia de
titular la llum
de l’esperança), i vol ser un homenatge a totes
les Elizabets” -la protagonista
de l’obra- “que són la generositat en
majúscules”.
“La
pel·lícula combina elements reals,
històrics, amb un guió de ficció per
comunicar el context real, la crítica, la
denúncia, d’una manera diferent que
un documental”
Sobre
els personatges:
“Pat
representa la màgia. El que comença a succeir, el
contacte amb altres dos nens
que venen de fora.. ... que vagi perdent durant la
pel·lícula”
“Una
part de la força d’Elizabeth prové del
grup, que la retroalimenta. Ella és una
líder, però sola no pot”
“Elizabeth
i Victòria ataquen el conflicte de forma diferent.
Elizabeth, des de la
generositat, fent que es mantingui l’esperança.
Victòria, en canvi, assumeix la
lluita armada. Al final, una assumeix la visió de
l’altra”
“Victòria
és un personatge inspirat en Neus
Català”
Crítica:
“Un
personatge francès, a la pel·lícula,
diu: jo
miro pels meus. Pels
altres no puc preocupar-me. Com
n’és de, això, de
contemporani”
“De
vegades cal veure fins a quin punt som víctimes o botxins
per omissió”
Sobre
què és real, biogràfic, a
la pel·lícula
“Elizabeth
era el puntal de la Maternitat, xo sempre havia dit que no hauria pogut
sense
aconseguir res sense la lluita col·lectiva, de tot l'equip.
Explícitament va
deixar dit q la maternitat era un projecte col·lectiu, i que
no volia ser
protagonista de cap biografia”
“Hi
ha diverses frases que es declamen a la
pel·lícula que són reals. Per exemple,
la frase de la dona jueva deportada: ‘No ens oblideu, som
éssers humans’, o
‘tots naixem igual, tots som el mateix’ “
“Persones,
actualment vives, que van néixer a la maternitat
d’Elna diuen: ‘mi madre me dio
la vida, la maternidad la Leche y Elizabeth la esperanza en el genero
humano’ “
Sobre
psicologia:
“Les dones que
arriben a la maternitat estan
desfetes, però Elizabeth les ajuda a construir
l’autoestima dient-los: la
pèrdua no serveix”
“Elizabeth,
com en una ‘prototeràpia’,
‘tracta’ la depressió d’Aurora
quan perd el fill i
se sumeix en el desànim”
“La
llar de foc, sempre encesa, era el primer que veien les dones quan
arribaven a
la maternitat. Totes ho recorden amb una gran emoció, com el
primer pas de la
recuperació, perquè metafòricament els
deia: aquí et cuidarem, aquí estarem per
a tu”
Per
acabar, Jaume descarrega va agrair la presència i
generositat de Sílvia Quer i
Míriam Porté i va cloure l’acte amb una
cita de Freud: “Tot allò que
promou el desenvolupament de la cultura, treballa també
contra la guerra”,
cosa que la Comissió de Cultura del COPC s’ha pres
al peu de la lletra.
