Conclusions de la Taula rodona: Coordinació de parentalitat. Relació del coordinador de parentalitat amb l'advocacia i la judicatura

El passat 26 de juny el grup de treball sobre Coordinació de parentalitat de la Secció d’Alternatives de Resolució i Gestió de Conflictes (ARC) del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya va organitzar una taula de diàleg a la sala d’actes de Barcelona. Aquesta taula de diàleg es va poder seguir des de les delegacions de Girona, Lleida i Tarragona.

Entre els seus objectius, aquest grup de treball té la formació de professionals i la difusió d’aquesta intervenció a Catalunya.

En aquesta tercera taula rodona sobre la coordinació de parentalitat, es va triar com a marc “La relació del coordinador de parentalitat amb l'advocacia i la judicatura” perquè una característica que distingeix al coordinador de parentalitat d’altres rols professionals és la seva relació amb els professionals de l’advocacia i de la judicatura. És un auxiliar del jutge per assistir a famílies que manifesten dificultats per complir les resolucions judicials post-separació.

Per a aquesta taula de diàleg hem comptat amb tres especialistes de prestigi de la coordinació de parentalitat, de l’advocacia i de la magistratura a qui hem demanat que presentin ponències per donar pas al debat.

El Dr. Dominic D'Abate, Director del Consensus Mediation Center de Montreal, Canadà, va presentar les "Conclusions del projecte pilot de coordinació de parentalitat de Montreal". A continuació, el Dr. Xavier Puigdollers, advocat, president de la Secció de la Infància i de l'Adolescència de l’Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, va parlar sobre "La vulneració drets dels infants i dels adolescents en els divorcis amb alta conflictivitat i els beneficis de la coordinació de parentalitat per l'advocacia". I la

El Dr. D’Abate va compartir les conclusions generals del projecte pilot de coordinació de parentalitat de Montreal:

+ Els participants han expressat que aquesta intervenció té un valor en el dret de família del sistema judicial de Quebec.

+ Malgrat el discurs un tant negatiu dels progenitors, creuen que té un valor per a les famílies amb dificultats post-separació.

+ Hi ha hagut una disminució de l’activitat judicial de les famílies que segueixen una intervenció de coordinació de parentalitat, comparat amb el grup control.

+ Els jutges, advocats i coordinadors de parentalitat creuen que la coordinació de parentalitat té el potencial d’assistir a famílies amb dificultats post-separació.

+ La intervenció del coordinador de parentalitat hauria de convertir-se en l’alternativa menys costosa econòmicament que el litigi per les famílies que es separen al Quebec i experimenten dificultats per complir les resolucions judicials.

+ La meitat dels nens entrevistats reporten millores en la relació i la comunicació interparental.

+ Sobre la relació entre professional, han destacat:

- La comunicació entre CP´s, jutges i advocats és essencial per tal d’assegurar la fluïdesa i efectivitat de la intervenció.

- Cal que els rols estiguin ben clars des de l’inici de la intervenció.

- Quan el coordinador de parentalitat no té el poder d’arbitrar en les disputes, és encara més important l’autoritat judicial del jutge.

Les conclusions de la taula de diàleg:

1. A Catalunya, segons les estadístiques del Consejo General del Poder Judicial, el 2016 es van registrar 21.410 divorcis/separacions/nul·litats. D’aquestes, 51 eren nul·litats, 3.475 divorcis consensuats enfront de 6.767 no consensuats i 872 separacions de mutu acord davant de 245 separacions contencioses. És a dir, més consens i acords que desacords.

Aquestes estadístiques es reverteixen si mirem la modificació de mesures quan les necessitats de la família canvien: 2.326 ho fan per consens mentre que 4.896 són no consensuades. Pel que fa “Guarda, custòdia i aliments de fills menors no matrimonials”, 3.818 casos ho fan per consens contra les 3.954 no consensuades.

2. Es calcula que un 10% dels casos de separació (uns 2.141 a Catalunya, segons les estadístiques anteriors) mostraran dificultats serioses per adaptar-se a la separació i recorreran al litigi per solucionar les seves disputes de coparentalitat.

3. Què fomenta aquesta escalada del conflicte des de la separació?

Característiques dels progenitors, dinàmiques familiars i intervencions professionals poden contribuir a l’escalada del conflicte.

Per una banda, persisteix encara en la nostra cultura la idea errònia en molts progenitors que mirar el benefici dels fills passa per mantenir la casa familiar i obtenir una pensió. Això ha suposat conseqüències en la relació d’un dels progenitors amb els fills. I, malauradament, també existeixen professionals que busquen el benefici econòmic i un contenciós és més lucratiu que un mutu acord.

4. En aquestes famílies, sovint els progenitors tenen dificultats per adaptar-se a la separació, poden haver-se sentit humiliats per la separació, estar centrats en el passat, culpabilitzar l’altre, confondre les necessitats dels fills amb les pròpies i buscar venjança per la frustració que els ha comportat la ruptura. Presenten unes característiques de personalitat que tendeixen a manipular i crear conflictes entre professionals.

Els fills en aquestes famílies son vulnerables i en risc de patiment emocional. Els seus drets no estan preservats.

5. Aquestes famílies necessiten alguna cosa més que advocats, informes pericials i tribunals. Des dels poders públics se’ls ha d’ajudar i oferir accés a altres sistemes o procediments per prevenir la cronicitat del conflicte. Necessiten ajuda psicològica per afrontar la separació, mediació per gestionar les seves disputes, psicoeducació per entendre les necessitats dels fills i un pla de parentalitat ben detallat, cosa que massa sovint no s’ha fet. I també necessiten que hi hagi una coordinació entre els professionals que les atenen.

6. Per tal de protegir als menors vulnerables, resulta indispensable que els professionals que atenen famílies amb un alt nivell de conflicte interparental comptin amb unes competències específiques d’empatia i habilitats de comunicació i una formació especialitzada, tant pel que fa als torns professionals de la psicologia, com de l’advocacia i la judicatura.

Aquests torns professionals haurien de ser especialitzats per tal que l’ajut, que sovint arriba tard a aquestes famílies, pugui ser més efectiu.

7. Tradicionalment, els advocats dels progenitors, els fiscals, els jutges i els magistrats han estat les figures responsables de vetllar pel millor interès del menor. Dues figures podrien contribuir-hi de manera rellevant: l’advocat del menor i el coordinador de parentalitat.

L’advocat del menor vetlla pels drets dels fills diferenciant-los dels drets dels seus progenitors i protegeix la seva privacitat.

La figura del coordinador de parentalitat com auxiliar o col·laborador del jutge en la implementació de les mesures judicials pot reconduir la família a normalitzar la transició post-ruptura de parella. I donar resposta a algunes de les necessitats exposades en el punt 5.

8. Pel que fa al marc legal que sosté aquesta nova figura, diferents resolucions judicials han exposat una argumentació focalitzada en l’interès superior del menor. La sentència del 26 de febrer de 2015 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya té un gran valor didàctic per il·lustrar com pot encaixar dintre de la llei una nova intervenció considerant el benefici del menor i la necessitat de protecció de l’infant.

Degut a què els tribunals de família reconeixen que no tenen prou instruments i eines útils, la coordinació de parentalitat podria incorporar-se als procediments judicials (i més tenint en compte l’alta càrrega emocional dels plets de família que els operadors jurídics no poden defugir). En aquest sentit, tot i que no és en l’únic moment que es podria utilitzar, resulta especialment adequada en processos d’execució ja que en aquests casos la Llei d’Enjudiciament Civil no disposa d’instruments prou eficaços.

9. En el camí de regular aquesta figura del coordinador de parentalitat a Catalunya i per minimitzar la confusió a famílies i professionals, seria necessari organitzar una tasca interdisciplinària per adoptar un model clar de designa de coordinadors de parentalitat on s’especifiqués bé el seu rol i les seves responsabilitats, la seva autoritat, temes en els quals s’ha de centrar, com es pot acabar el procés, durada del servei, pagament de tarifes, etc.

10. En benefici d’aquestes intervencions, la continuïtat dels jutges que assisteixen a aquestes famílies i una integració de la informació judicial podria reduir judicis paral·lels, estratègies per guanyar temps, etc.

Connie Capdevila i Brophy, col·legiada 8311

Núria Mestres Giménez, col·legiada 2873

Membres del grup de treball de coordinació de parentalitat, Secció d’Alternatives de Resolució de Conflictes del COPC

Enllaços d’interès:

* Entrevista amb Dr. Dominic D'Abate: "Els psicòlegs i psicòlogues tenen el coneixement i expertesa per treballar de manera efectiva amb famílies amb alta conflictivitat". PsiAra 2017

* Entrevista a la Dra. Debra Carter, directora del National Parenting de Bradenton, Florida, EEUU. PsiAra desembre 2014

* Entrevista al Dr. Larry A. Cohen sobre la coordinació de parentalitat. PsiAra octubre 2014

* Entrevista a Dominic D'Abate director del Consensus Mediation Center de Montreal. PsiAra març 2013

* Entrevista a Aldo Morrone, coordinador i formador del Consensus Mediation Center de Montreal.PsiAra març 2013

* La coordinación de coparentalidad. Una intervención especializada para familias en situación de alta conflictividad crónica post-ruptura de pareja. Anuario de Psicología 2016

* El COPC apuesta por implementar la coordinación de parentalidad en las separaciones y divorcios de alta conflictividad. Diferencias de la nueva figura con otros roles del psicólogo/a. PsiAra juny 2015

* La figura del coordinador de parentalitat en les separacions altament conflictives. PsiAra juliol 2013