Document marc:

Intervencions en la infància: què fem?

Aquest escrit és fruit de jornades i trobades de treball d’un conjunt de professionals de diferents especialitats vinculades al món de la infància, promogut per Espai Freud  (http://espaifreud.blogspot.com).

ÉS DEL NOSTRE INTERÈS:

1.   Fer pública la preocupació que compartim respecte a com s’estan atenent els nens i nenes del SXXI.

2.   Fer saber a la ciutadania de l’existència d’una pluralitat de formes de comprendre i d’atendre a la infància en el panorama assistencial i educatiu en l’actualitat.

ENS PREOCUPA:

o   L’estat d’excessiva estimulació de la vida quotidiana dels nens, que d’una banda estan exposats a un ideal de productivitat i, per l’altra, a l’excessiu us i abús de la tecnologia; tot plegat afavoreix un efecte de soledat, sobreexcitació i angoixa.

o   Que la perspectiva actual estigui centrada en la proliferació de diagnòstics psiquiàtrics i de teràpies farmacològiques fonamentades en protocols i pautes generals que tenen un caire reduccionista, simplificador i uniformador.

o   Que hi hagi un model imperant en les àrees sanitària, educativa i d’assumptes socials que ha portat a la medicalització de la infància i a la patologització de la vida quotidiana.

o   Que en aquest model es converteixi el nen en objecte d’estudi centrat en els comportaments disruptius i en la producció escolar, desatenent així  la dimensió psíquica i social.

o   La tendència a menystenir el aspectes subjectius que formen part de la infància i de la vida, negant particularment el que fa referència a la tristesa, l’agressivitat i les pèrdues.

o   Que no s’atenguin suficientment les necessitats i les demandes dels pares davant els fenòmens, les manifestacions i els símptomes de la infància del s. XXI.

o   La poca cura amb els professionals que treballen en les diverses institucions i la poca escolta de les seves dificultats quotidianes.

VALOREM:                                    

o   Que s’escolti, es comprengui i es respongui al que els infants expressen per mitjà del cos, de les accions i de les paraules.

o   La possibilitat de comprendre que les expressions i els conflictes del nen tenen un valor de llenguatge, que parlen de la situació particular de cada nen i del seu entorn, de les seves dificultats i del seu patiment.

o   Que en les institucions s’escolti i s’atengui el que cada professional manifesta des de la seva experiència particular i des de la seva ètica, creant espais de valoració interdisciplinaris de les qüestions i conflictes que es plantegen en i amb els nens.

o   Que els psicodiagnòstics dels nens es facin des d’una valoració clínica que atengui el conjunt de les àrees de la seva vida, particularment als vincles, i que permeti saber a què responen els símptomes.

o   Que la psicoteràpia es plantegi com un procés de transformació centrat en el vincle i en el llenguatge infantil (paraules, dibuixos, jocs), donant també espai als pares en tant que agents actius.

o   Que la formació dels professionals vagi lligada a les seves demandes i a la seva experiència quotidiana; que entomi de forma creativa i participativa els reptes que planteja la infància del s. XXI.

o   Articular un discurs interdisciplinari sobre la infància i la família, promoure trobades que donin lloc en què aparegui el saber de cadascú des de la seva experiència i la seva ètica.

Signar el document marc:
https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSc8aixPvAy63tk_ihIONTKCabFKvFmih4kfAq4ZKB0wReedEg/viewform

En línia amb aquests conceptes i continuant amb la trajectòria, estem organitzant unes terceres jornades titulades Infància, família i institució, per tal de reunir a partir de l’experiència dels participants una panoràmica actual el més àmplia i diversa possible de les institucions públiques i privades en les àrees de salut, educació i assumptes socials.

Comissió de redacció.

espaifreud@gmail.com

Barcelona, setembre de 2017