El passat 19 d’abril, el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya va participar, de la mà del seu degà Josep Vilajoana, en el col·loqui postfunció que es va programar al Teatre Villarroel després de la representació de Bull.

El text original de l’obra de Mike Bartlett, tracta l’assetjament en l’àmbit laboral fent un símil amb la manera com el torero tracta el brau a les corregudes de toros. A més, el símil porta l’espectador a l’escena, ja que l’assetjament i el maltractament de l’animal es fa a la vista de tothom i, per tant, amb el seu consentiment i complaença.

Villarroel, amb la voluntat d’explicar al públic més profundament el fenomen de l’assetjament i el comportament dels personatges, va sol·licitar la participació de la Comissió de Cultura del COPC en un col·loqui postfunció. Així, el Col·legi va pujar a l’escena per debatre amb el director i actors de l’obra sobre l’assetjament laboral i respondre preguntes des de la disciplina de coneixement: per què l’assetjador assetja? Per què la víctima no pot evitar-ho? Quin paper hi té el grup? Com es perpetuen els rols assetjador-víctima? Quins comportaments incentiva l’empresa, i com i perquè ho fa?

El teatrefòrum va ser un èxit: nombrosos col·legiats i col·legiades van assistir-hi i van prendre la paraula per reflexionar sobre l’assetjament, per aportar claus d’anàlisi, per observar moments paradigmàtics del text, per respondre preguntes dels actors que hi van participar -en David Bagés i en Marc Rodríguez- i per reflexionar en les persones reals a partir de les anàlisis que el director de l’obra, en Pau Roca, feia sobre els personatges. Bull va agradar molt al públic, i tots van ser profusament felicitats per l’obra i pel seu treball.

minuts. Algunes interessants reflexions del col·loqui van arribar des de veus provinents de diverses seccions del Col·legi, com la Secció de Psicologia del Treball i les Organitzacions, la Secció de Psicologia Clínica, de la Salut i Psicoteràpia i de la Secció de Psicologia del Trànsit i de la Seguretat, cadascuna amb els seus oportuns matisos. Per exemple, la possibilitat que l’assetjament laboral tingués un origen vertical, és a dir, de dalt a baix de l’organigrama, a banda de l’horitzontal (entre els mateixos companys).

Finalment, la crònica dona un altaveu a algunes de les intervencions dels protagonistes del debat per tal de fer-ne partícips als col·legiats i col·legiades que no hi van poder assistir:

Dr. Vilajoana: “Tots tenim un punt de psicòpata, que en certs casos fa aliè el patiment dels altres”; “Tots tenim prejudicis: la gràcia és ser-ne conscients i contenir-se per no actuar per atendre’ls”; “No és el mateix l’assetjament entre iguals que del cap al subordinat: en aquest segon cas, el cap que assetgés s’hauria d’acomiadar, perquè fa que els subordinats rendeixin menys”.

Pau Roca: “En el món laboral, és molt més difícil arribar als teus objectius si els altres no tenen escrúpols”; “El bulling existeix perquè hi ha espectadors: heu rigut alguna de les bromes amb què s’assetjava?”

David Bagés: “Els assetjadors van a pel feble, i la víctima respon fins que pot i es queda sense eines”; “Sovint, els caps prefereixen els assetjadors que les víctimes, perquè mentre ells són els forts, les víctimes són els febles”.

Marc Rodríguez: “De vegades es confon la psicopatia amb la psicosi”; “L’assetjador sempre s’excusa en el comportament de la víctima”.

La Comissió de Cultura espera que aquesta ressenya us animi a assistir al següent teatrefòrum: volem sentir la vostra veu.