El 8 de novembre vam poder escoltar la
conferència Violència i salut mental en
la infància i l'adolescència, a càrrec del Dr. Antonio Pombo, una activitat
promoguda per la Comissió de Psicoanàlisi i
l’Associació de Familiars per la
Salut Mental de Nou Barris, amb el
suport de la Junta de Govern, la Secció de Psicologia
Clínica, de la Salut i
Psicoteràpia i del Comitè
d’Infància i l’Adolescència
(CIAC). L’acte va ser
presentat pel degà del COPC, el Dr. Guillermo Mattioli, i la
llicenciada Mercè
Collell.
Durant la conferencia, el Dr. Pombo va
diferenciar
l’agressivitat de la violencia: mentre que la primera
és conjuntural a l’ésser
humà, i per tant inevitable, la segona és
producte de la cultura. Al llarg de
la història hi ha hagut molts actes violents vers la
filiació, a l’antiga Grècia
es matava als infants deformes o discapacitats. En la
revolució industrial s’obligava
a treballar als infants llargues jornades; però
és en la família on es donen
situacions de violència més punyents. La
família és la responsable de la
criança i de l’estructuració
psíquica de l’infant. La dependència,
les
dificultats inherents al desenvolupament del bebè, la
vulnerabilitat, l’extrema
dependència, plors, demandes, etc. poden desvetllar, per
projecció, aspectes
intolerants en l’adult. Això explica
maltractaments vers els fills ocasionant-los
greus seqüeles físiques i mentals. En
famílies violentes els fills són
considerats com una propietat dels pares, no com uns subjectes
diferenciats amb
vida pròpia. Molts maltractadors han estat nens abusats o
maltractats.
El Dr. Pombo també va fer
referència a la transmissió
generacional dels traumes: allò que no s’ha pogut
dir (per vergonya, por,
angoixa) passa a la generació següent com a innombrable
i en la següent com a impensable,
ocasionant
buits simbòlics importants.
En la darrera part, Pombo va fer
referència a
l’ajut que la psicoteràpia pot fer per aquests
infants. Són nens en qui hi ha
apatia, ansietat, estat d’alerta o bé un fort
ressentiment contra la societat.
El maltractament origina ferides en la subjectivitat. El terapeuta
escolta
l’infant, atén al llenguatge parlat,
però també al llenguatge no verbal,
dibuixos, jocs. Tot això obre un marc on poder restituir,
elaborar, les
conseqüències del trauma.
El Dr. Pombo va il·lustrar els
continguts
teòrics amb exemples de la seva llarga
trajectòria clínica i va promoure una
àmplia participació del públic.
En conclusió, malauradament la
violència forma
part quotidianament de la nostra realitat social, i això ha
empès la Comissió
de Psicoanàlisi a promoure
aquest acte a
fi d’oferir eines de pensament i reflexió per a
fer-hi front. Agraïm al Dr.
Pombo el seu mestratge i confiem tornar-lo a escoltar en el futur.
Mercè Collell
Vicepresidenta de la Comissió de
Psicoanàlisi
