|
|
Ramon Bayés: "La principal característica de la persona clau és estimar l’ésser humà que es troba prop de la mort, i que aquest el reconegui com a persona que l’estima" |
SECCION:
Entrevistas
// PUBLICAT 09/01/2017 13:26:00 |
|
|
|
 |
 |
 |
Entrevista
amb Ramon Bayés: El psicòleg davant la mort
L’Associació
Dret a Morir Dignament, en col·laboració amb el
COPC, ha
convidat el doctor Ramon Bayés, especialitzat en psicologia
de la salut
i cures pal·liatives, per pronunciar la
conferència “El psicòleg davant
la mort”. Per augmentar el coneixement i/o afrontar
amb més
possibilitats de serenitat o d’èxit les situacions
traumàtiques que ens
planteja la vida, els professionals sanitaris disposem de
diferents
estratègies. Hem conversat amb ell per
conèixer més sobre el tram final
de l’experiència vital.
Fotografia:
Esteve Freixa i Baqué (CC)
Font:
Viquipèdia
|
- En algun moment del tram vital de les persones, ens podem preparar
per a la mort? És bo pensar-hi?
En
l’actualitat, en el conjunt
dels països europeus ¾ parts de les
persones moren
d’una malaltia lenta i degenerativa però
l’altre
quarta part mor de forma ràpida i inesperada en qualsevol
moment
del seu tram vital: infart, ictus, accident de circulació o
avió, accident de treball, atracament, drogues,
violència
de gènere, error mèdic, terrorisme... Sempre cal
estar
preparats. Montaigne, fent-se ressò de les paraules de
Sèneca, ens diu: “És incert on ens
espera la mort.
Cal esperar-la per totes bandes. La premeditació de la mort
es
premeditació de la llibertat, perquè qui ha
après
a morir ha desaprès a servir”.
- S’atreviria a fer una definició de
què és morir en pau?
Quan la persona mira
enrere i creu que
la seva vida ha tingut algun sentit, ha pogut fer les paus
amb
ell mateix i amb els altres, i veu que ell i les persones que
l’estimen, accepten el seu final.
- Vostè ha estat convidat per
l’Associació Dret a
Morir Dignament per pronunciar una conferència al COPC.
Podem
afirmar que el dret a una mort digna i les cures
pal·liatives
són conceptes sinònims?
No ho crec encara que
tenen punts de
solapament. L’Associació per el Dret a Morir
Dignament vol
ajudar a les persones que desitgen posar fi a la seva vida
perquè creuen que ha arribat el seu moment. Les cures
pal·liatives tracten d’ajudar les persones
malaltes a una
mort tranquil·la sense accelerar-la ni
escurçar-la.
És molt interessant, en el debat actual, l'opinió
del
teòleg catòlic Hans Küng sobre
l’eutanàsia en el seu darrer llibre “Una
mort
feliç”.
- Per què és clau la figura del
psicòleg/a en
les cures pal·liatives? Quines característiques
ha de
tenir aquest professional?
Pot ser clau, o no.
Moltes vegades qui
és clau és la parella, l’amic, el
metge, la
infermera, el capellà, el veí o una netejadora de
l’hospital. La principal característica de la
persona clau
és estimar a l’ésser humà
que es troba prop
de la mort i que aquest el reconegui com a persona que
l’estima.
- Quines estratègies han de tenir els professionals
de les
cures pal·liatives per afrontar les situacions
traumàtiques?
Tenir
compassió, saber estar en silenci. I, sobre tot, escoltar
activament.
- Podem establir un tractament o mètode
únic que
guiï al professional en el tram final de les vides de les
persones?
Cada persona
és diferent, cada
moment és diferent, cada mort és el terme
d’un
viatge diferent. Cal escoltar a cada persona com a única i
diferent de totes les altres.
Com a normes de
caràcter
general, sempre que es pugui: a) les persones han que morir a casa o en
un lloc que estimin, i al costat de persones que les estimin; b)
s’han d’alleujar els símptomes
pertorbadors; c) la
comunicació pot ser tant en paraules o silenci com en
contacte
físic; d) cal recordar que la profunditat del temps es
més important que la seva durada.
- Les creences religioses i espirituals dels individus i dels
professionals juguen en contra o a favor de les cures
pal·liatives?
Depèn de les
creences i de la persona. Normalment juguen a favor, però no
sempre.
- Vostè és un gran amant del cinema,
l’ha usat
en les seves classes i fins i tot ha elaborat llistes
temàtiques
de films. Ens podria recomanar algunes
pel·lícules que
facin referència a les cures pal·liatives?
Fan
referència, al meu parer, a l’esperit de les cures
pal·liatives:
• Tierras
de penumbra (1993). Director: Richard Attemborough
• Las
invasiones bárbaras (2003). Director:
Denys Arcand
• Despedidas
(2008). Director: Yojiro Takita.
• Nunca
es demasiado tarde (2013). Director: Uberto
Pasoline
• Truman
(2015). Director: Cesc Gay
I voldria afegir un
documental extraordinari que ens parla de la vida i de la mort:
• Human
(2015). Director: Yann Arthus-Bertrand
Ramon Bayés.
Doctor en
Filosofia i Lletres (secció de Psicologia) i Diplomat en
Psicologia Clínica per la UB. És professor
emèrit
de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1995 la Societat
Catalana de Recerca i Teràpia Conductual li va atorgar el
Premi
Pavlov pel conjunt de la seva obra, que, actualment, compta amb
més de 750 publicacions. El 2008 va ser nomenat
Col·legiat d’Honor pel Col·legi Oficial
de
Psicologia de Catalunya i el 2010, pel Col·legi Oficial de
Psicologia de la Comunitat Valenciana. El 2009 va ser nomenat
Doctor Honoris Causa per la UNED. Ha publicat entre d’altres:
Afontando la vida, esperando la muerte (Alianza, 2006), El
psicólogo que buscaba la serenidad (Plataforma, 2010),
Olvida tu
edad (Plataforma, 2016) i Diarios de un pasajero de avión
(Pezsapo, 2016).
|
|
|
|
|
|