Entrevista amb Ramon Bayés: El psicòleg davant la mort

L’Associació Dret a Morir Dignament, en col·laboració amb el COPC, ha convidat el doctor Ramon Bayés, especialitzat en psicologia de la salut i cures pal·liatives, per pronunciar la conferència “El psicòleg davant la mort”. Per augmentar el coneixement  i/o afrontar amb més possibilitats de serenitat o d’èxit les situacions traumàtiques que ens planteja la vida, els professionals sanitaris disposem  de diferents estratègies. Hem conversat amb ell per conèixer més sobre el tram final de l’experiència vital.

Fotografia: Esteve Freixa i Baqué (CC)
Font: Viquipèdia


- En algun moment del tram vital de les persones, ens podem preparar per a la mort? És bo pensar-hi?
    
En l’actualitat, en el conjunt dels països europeus ¾ parts de les persones  moren d’una malaltia lenta i degenerativa però l’altre quarta part mor de forma ràpida i inesperada en qualsevol moment del seu tram vital: infart, ictus, accident de circulació o avió, accident de treball, atracament, drogues, violència de gènere, error mèdic, terrorisme... Sempre cal estar preparats. Montaigne, fent-se ressò de les paraules de Sèneca, ens diu: “És incert on ens espera la mort. Cal esperar-la per totes bandes. La premeditació de la mort es premeditació de la llibertat, perquè qui ha après a morir ha desaprès a servir”.
 

- S’atreviria a fer una definició de què és morir en pau?
 
Quan la persona mira enrere i creu que la seva vida ha tingut algun sentit,  ha pogut fer les paus amb ell mateix i amb els altres, i veu que ell i les persones que l’estimen, accepten el seu final.
 

- Vostè ha estat convidat per l’Associació Dret a Morir Dignament per pronunciar una conferència al COPC. Podem afirmar que el dret a una mort digna i les cures pal·liatives són conceptes sinònims?
 
No ho crec encara que tenen punts de solapament. L’Associació per el Dret a Morir Dignament vol ajudar a les persones que desitgen posar fi a la seva vida perquè creuen que ha arribat el seu moment. Les cures pal·liatives tracten d’ajudar les persones malaltes a una mort tranquil·la sense accelerar-la ni escurçar-la. És molt interessant, en el debat actual, l'opinió del teòleg catòlic Hans Küng sobre l’eutanàsia en el seu darrer llibre “Una mort feliç”.
 

- Per què és clau la figura del psicòleg/a en les cures pal·liatives? Quines característiques ha de tenir aquest professional?
 
Pot ser clau, o no. Moltes vegades qui és clau és la parella, l’amic, el metge, la infermera, el capellà, el veí o una netejadora de l’hospital. La principal característica de la persona clau és estimar a l’ésser humà que es troba prop de la mort i que aquest el reconegui com a persona que l’estima.
 

- Quines estratègies han de tenir els professionals de les cures pal·liatives per afrontar les situacions traumàtiques?
 
Tenir compassió, saber estar en silenci. I, sobre tot, escoltar activament.
 

- Podem establir un tractament o mètode únic que guiï al professional en el tram final de les vides de les persones?
 
Cada persona és diferent, cada moment és diferent, cada mort és el terme d’un viatge diferent. Cal escoltar a cada persona com a única i diferent de totes les altres.

Com a normes de caràcter general, sempre que es pugui: a) les persones han que morir a casa o en un lloc que estimin, i al costat de persones que les estimin; b) s’han d’alleujar els símptomes pertorbadors; c) la comunicació pot ser tant en paraules o silenci com en contacte físic; d) cal recordar que la profunditat del temps es més important que la seva durada.
 

- Les creences religioses i espirituals dels individus i dels professionals juguen en contra o a favor de les cures pal·liatives?
 
Depèn de les creences i de la persona. Normalment juguen a favor, però no sempre.
 

- Vostè és un gran amant del cinema, l’ha usat en les seves classes i fins i tot ha elaborat llistes temàtiques de films. Ens podria recomanar algunes pel·lícules que facin referència a les cures pal·liatives?
 
Fan referència, al meu parer, a l’esperit de les cures pal·liatives:
• Tierras de penumbra (1993). Director: Richard Attemborough
• Las invasiones bárbaras (2003). Director:  Denys Arcand
• Despedidas (2008). Director: Yojiro Takita.
• Nunca es demasiado tarde  (2013). Director: Uberto Pasoline
• Truman (2015). Director: Cesc Gay
 
I voldria afegir un documental extraordinari que ens parla de la vida i de la mort:
• Human (2015). Director: Yann Arthus-Bertrand
 
   
Ramon Bayés. Doctor en Filosofia i Lletres (secció de Psicologia) i Diplomat en Psicologia Clínica per la UB. És professor emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1995 la Societat Catalana de Recerca i Teràpia Conductual li va atorgar el Premi Pavlov pel conjunt de la seva obra, que, actualment, compta amb més de 750 publicacions. El 2008 va ser nomenat Col·legiat d’Honor pel Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i el 2010, pel Col·legi Oficial de Psicologia de la Comunitat Valenciana.  El 2009 va ser nomenat Doctor Honoris Causa per la UNED. Ha publicat entre d’altres: Afontando la vida, esperando la muerte (Alianza, 2006), El psicólogo que buscaba la serenidad (Plataforma, 2010), Olvida tu edad (Plataforma, 2016) i Diarios de un pasajero de avión (Pezsapo, 2016).