El Dr. Dominic D'Abate, director del Consensus Mediation Center, ha tornat al COPC a presentar els resultats del projecte pilot de coordinació de parentalitat de Montreal. Hem parlat amb el Dr. D'Abate sobre alguns aspectes de la implementació de la coordinació de parentalitat al Quebec.

Els psicòlegs i psicòlogues tenen el coneixement i expertesa per treballar de manera efectiva amb famílies amb alta conflictivitat en les quals els nens sovint estan en risc de patiment emocional.

Als Estats Units i a Canadà, els professionals de la psicologia han jugat un rol molt important en el desenvolupament de la coordinació de parentalitat. L'Associació Americana de Psicologia ha reconegut la importància del rol de coordinador de parentalitat per als seus propis membres i ha creat les seves Directrius. Els professionals de la psicologia i treball social a Montreal han estat una peça fonamental per tal d'iniciar i desenvolupar la coordinació de parentalitat. A Catalunya, el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya han creat les seves directrius per a la pràctica en aquest camp.

Vostè ha format part del Comitè que ha organitzat el projecte pilot de coordinació de parentalitat de Montreal. Des del seu inici al 2013 ja ha realitzat cert recorregut en aquests anys. Quina valoració en fa?

Com a resultat de la participació de psicòlegs i treballadors socials a Montreal, vam aconseguir que el Ministeri de Justícia financés un projecte pilot de dos anys. L'interès per la coordinació de parentalitat s'ha incrementat entre els professionals de l'àmbit legal i psicosocial i, en particular, entre els "avaluadors de la custòdia", els quals sovint recomanen que els progenitors facin un seguiment amb un coordinador de parentalitat. També hem format més professionals que es troben ansiosos per rebre casos que, lamentablement, encara no suposen un gran nombre. En l'actualitat, el Ministeri de Justícia està examinant l'avaluació del projecte pilot i estem a l'espera de la resposta. Espero que una vegada enviat l'informe que regularà la pràctica de coordinació de parentalitat al Quebec, els jutges estaran més disposats a derivar als progenitors i que el govern proporcioni alguna ajuda econòmica a les famílies que no poden pagar el servei. Mentrestant, estem fent un esforç per sensibilitzar els advocats i els jutges i s'estan començant a obtenir més derivacions. Com en totes les jurisdiccions judicials, el sistema és massa prudent a l'hora d'assegurar que tots els actors (Ministeri de Justícia, Col·legi d'Advocats, Psicòlegs i Treballadors socials) siguin a bord i estiguin preparats per avançar. No tinc cap dubte que la coordinació de parentalitat serà un servei important que els tribunals utilitzaran. També estem explorant com aquest servei pot ser útil juntament amb els serveis de protecció de menors.

Quins fruits s'han obtingut del projecte pilot de coordinació de parentalitat de Montreal?

Els diversos participants en el projecte (progenitors, nens i nenes, advocats o jutges) han mostrat molt bona predisposició cap a la coordinació de parentalitat i creuen que aquesta intervenció té el seu lloc en el sistema legal de dret de família al Quebec. La majoria d'ells creuen en el valor de la coordinació de parentalitat per ajudar a les famílies separades que viuen en conflicte. Els resultats de la nostra recerca indiquen un descens en l'activitat judicial i que els coordinadors de parentalitat haurien de ser una alternativa –a més baix cost- que el litigi tradicional.

Quines són les principals diferències amb un procés de mediació?

En primer lloc, els progenitors en relacions coparentals d'alta conflictivitat formen, aproximadament, el 15 per cent de totes les parelles que es separen o divorcien. No consideren la mediació com una opció per resoldre les seves diferències.

La mediació familiar és un procés confidencial i els professionals de la mediació no poden ser citats com a testimonis al jutjat, mentre que la coordinació familiar no és confidencial i es pot requerir al professional davant del jutge, així com realitzar un informe que detalli les seves intervencions.

La coordinació de parentalitat, a diferència de la mediació, està centrada en les necessitats dels nens i nenes i ajuda als progenitors a desinvolucrar-se dels conflictes.

La coordinació de parentalitat pot realitzar moltes funcions com la psicoeducació, gestió dels conflictes, gestió de cas i coordinació amb altres professionals i de forma limitada la presa de decisions. Els professionals de la mediació tenen més restriccions del que poden realitzar amb els progenitors.

Els coordinadors de parentalitat també poden oferir serveis de seguiment a les famílies per tal que compleixin la resolució judicial.

Els progenitors estan obligats a comprometre's amb una intervenció a llarg termini (normalment un o dos anys) i no es poden excloure del procés unilateralment. Les parelles que trien la mediació no estan obligades a continuar en el procés i poden aturar el procés en qualsevol moment sense donar explicacions.

Generalment, és un jutge qui fa el nomenament d'un coordinador de parentalitat.

Un dels principals valors que aporta la coordinació a la societat és l’estalvi de procediments judicials en separacions d’alta conflictivitat, estalvi que és tant econòmic com de desgast emocional. Aquesta constatació evident, ja disposa d’algun estudi que ho pugui dimensionar?

Hi ha diversos estudis que han confirmat aquest fet, com la mateixa recerca del projecte pilot a Montreal.

Altres estudis com el de Henry, Fieldstone, & Bohac (2009) i el de Fieldstone et al. (2011) conclouen que la participació en un procés de coordinació de parentalitat redueix el nombre de compareixences tan relacionades amb els fills com d'altres temes després que s'hagi designat un coordinador de parentalitat. La quantitat de temps que els jutjats dediquen a gestionar aquests casos es redueix de manera significativa (Brewster, Beck, Anderson, & Benjamin, 2011). Un estudi de grans dimensions realitzat al 2016 per Serpil Ergun, Magistrat en cap del Jutjat de la Divisió de disputes comuns de relacions domèstiques del Cuyahoga County a Cleveland, Ohio, va demostrar que hi havia una forta associació entre la coordinació de parentalitat i menys litigis, que van declinar significativament després que es designés un coordinador de parentalitat.

Si el Ministeri de Justícia de Canadà va assumir els costos econòmics dels processos de coordinació de parentalitat, qui els assumeix un cop finalitzat el projecte pilot?

Aquesta és una pregunta molt important atès que molts estudis han conclòs que el cost relacionat amb aquest servei és un tema important i preocupant en el moment quan els districtes judicials consideren la possibilitat d'implementar la Coordinació de parentalitat. A Montreal, un dels factors que va afectar l'èxit de la intervenció estava relacionat amb el fet que els progenitors deixessin de participar quan havien utilitzat les 40 hores de serveis gratuïts.

Els investigadors van proposar que també es prengués en consideració la via per accedir a aquest servei, ja fos seguint el protocol definit per la mediació familiar o bé les regles que regulen l'assistència jurídica gratuïta. També seria possible que les tarifes associades a aquest servei es determinin sobre la base dels ingressos anuals dels progenitors en una escala predeterminada. El mateix estudi d'Ohio esmentat anteriorment va arribar a la conclusió que la coordinació de parentalitat no s'hauria d'ordenar si els progenitors no se la poden permetre. I recomanaven un programa de coordinació dins del jutjat, que podria ser més assequible que el model de proveïdors privats.

Per tant, l’estalvi qui el capitalitza? Les administracions públiques, les famílies, ambdues, o estalvien en factors diferents?

No hi ha dubte que l'administració pública i el Ministeri de Justícia són els grans guanyadors en l'estalvi de costos. A Quebec, el cost de posar en funcionament una sala al jutjat suposa un cost d'entre 10.000 i 15.000 dòlars diaris. Com palesen moltes investigacions i funcionaris públics, les famílies amb un alt nivell de conflicte poden utilitzar una quantitat excessiva de recursos judicials en batalles de litigis tòxics. S'estima que l'estudi pilot de dos anys a Montreal va estalviar al Ministeri de Justícia diversos centenars de milers de dòlars fent que els progenitors parlessin sobre els fills amb un coordinador de parentalitat i aquest els dissuadís d'anar a resoldre els problemes al jutjat. Per extensió, quan tenim en compte el cost legal acumulat, i sovint exagerat, dels litigis en curs, els pares poden estalviar moltíssim si se'ls dóna una alternativa com la coordinació de parentalitat, preferiblement abans no esdevingui un conflicte intractable.

Alhora, la coordinació de parentalitat pot ser costosa pels progenitors sense recursos o aquells que han utilitzat tots els seus diners en el moment en que es designa un/a coordinador/a de parentalitat.

A Quebec, encara és necessari promocionar la figura del PC o es coneix comunament?

Quan es va iniciar el projecte pilot de coordinació de parentalitat, el president del Tribunal Superior de Justícia de Montreal era un dels principals partidaris del projecte. L'actual assistent del President de justícia va ser un dels jutges competents per diversos dels casos del projecte. No obstant això, la majoria dels magistrats i professionals a l'àmbit legal tenen poc coneixement o comprensió del servei i de com utilitzar-lo.

Per solucionar-ho, es va crear un comitè de reflexió tripartit (els col·legis professionals de la Psicologia, Treball social i Advocacia) per elaborar recomanacions i establir les directrius adequades.

S’ha decidir treballar per intensificar els esforços per informar i sensibilitzar a jutges, advocats i avaluadors dels projectes de guarda (custòdia) sobre coordinació de parentalitat i l'existència d'una llista de professionals (psicòlegs, treballadors socials i advocats) que han realitzat la formació adequada i estan disponibles per acceptar els mandats.

A Florida, Fieldstone et al (2009) van concloure que tots els actors en el procés - jutges, magistrats, advocats, fiscals, mediadors i avaluadors de la guarda/parentalitat - haurien de tenir una comprensió força completa del rol i la manera com funciona el procés.

Cal promoure que els jutges puguin dictaminar l’obligatorietat d’un procés de CP (tal com succeeix a diversos estats dels Estats Units d’Amèrica) o és positiu per la CP que un jutge només ho pugui aconsellar i que les famílies assumeixin el procés de CP com a una opció voluntària?

A totes les províncies del Canadà i a la majoria dels estats dels Estats Units, els jutges no tenen poder per imposar un mandat de CP als progenitors i són ells els qui han de donar el seu consentiment. Alguns estats (Idaho, Oregon, Oklahoma, North Carolina, Louisiana, Colorado, Minnesota, Florida i Texas) reconeixen la coordinació de parentalitat als seus estatuts, on defineixen els paràmetres dins dels quals es pot emetre un mandat, mentre que molts altres no tenen aquestes pautes i confien en els jutges assignats al cas per tal de definir-ho en la resolució judicial. A Canadà, Montreal i Ontario no disposen d'aquests estatuts mentre que la British Columbia si que en té.

La majoria dels estats amb estatus (com ara North Carolina i Oklahoma) permeten que un jutge ordeni una coordinació de parentalitat sense consentiment dels progenitors només després d'haver decretat el divorci invocant els parens patriae, és a dir el poder de control de l'Estat sobre la potestat parental i la guarda en el millor interès pel nen. Tanmateix, les cites fan que els mandats siguin vulnerables als reptes tal com ho testimonien a Pensylvania i Massachusetts. California, d’altra banda, requereix el consentiment d'ambdues parts abans no es designi un CP a causa del fet que la designació es realitza en virtut d'un estatut designat per a "Special Masters" i que requereix el consentiment dels progenitors.

Com es gestiona la intervenció del CP quan la petició prové de l'esfera privada i no a través del sistema judicial? El coordinació de parentalitat rep el mateix suport de jutges i magistrats?

Les queixes a les comissions ètiques professionals i les demandes civils són el principal fre per els professionals que volen exercir o continuar exercint com a coordinadors de parentalitat. Hi ha pocs tribunals que ofereixen la immunitat de ser processats (Colorado per coordinadors de parentalitat amb capacitat per decidir). Això fa que els coordinadors de parentalitat s'han d'assegurar que compten amb l'assegurança de protecció civil professional a més d'un bon suport legal.

Quan una designa ve de del jutjat i els estatuts específics estan implementats, les queixes van dirigides generalment al jutge competent. Aquesta hauria de ser la via encara que no hi hagi la regulació. Però, quan el coordinador de parentalitat ve designat pels mateixos progenitors (amb o sense advocats involucrats) no hi ha tal protecció i els professionals de la coordinació de parentalitat queden sols per gestionar aquest problema.