Infants
amb perfil d’altes capacitats
i el confinament per COVID-19
Les altes
capacitats són una manera de viure. No fan
referència només a una
capacitat
cognitiva superior a la mitjana, que també, sinó
que el perfil d’altes
capacitats va molt més enllà
d’això essent una forma particular de fer, ser,
estar i sentir. És difícil de definir amb termes
molt concrets perquè a la
vegada que l’afirmació anterior és
certa, també ho és el fet que el perfil
d’alta capacitat inclou i
engloba
personalitats i
característiques especifiques
que poden ser molt i molt
diverses.
Per
això aquest article l’hem fet a quatre mans i amb
moltes
veus. Dono les gràcies a les mares que heu respost les
preguntes que us feia
per tal d’escriure aquest petit article i agrairem igualment
a qui el llegeixi
els comentaris o suggeriments que hi vulgui afegir.
En els
següents paràgrafs desenvoluparem el que hem
observat
i farem algunes recomanacions amb relació a tres temes: la
gestió de la informació
sobre el virus, la gestió emocional de la
situació i la demanda i la necessitat
d’activitat i estímul intel·lectual.
1.
La
gestió de la informació
En general als
infants amb altes capacitats els agrada estar
molt ben informats del que passa, volen molta informació i
amb molt de detall
perquè els hi interessa i perquè necessiten
entendre-ho. Per altra banda són
nens i sabem que sovint la capacitat d’entendre no es
correspon amb la
capacitat de gestionar emocionalment el que sí que poden
processar cognitivament.
Com a pares a vegades veure actituds molt madures en els nostres fills
ens fa
oblidar que estem parlant amb nens petits. Cal recordar que sovint hi
ha una disincronia entre el desenvolupament
intel·lectual i l’emocional i per
això cal plantejar-nos quina informació
donem i a quina tenen accés.
Per
acompanyar-los en aquest tema és bo que fem de filtre de la informació que
els arriba,
sense amagar-los la veritat, simplement de la mateixa manera que
filtrem certs
programes o pel·lícules és bo fer-ho
en relació amb la informació del virus:
filtrar la informació que pugui magnificar els fets o els
mitjans
sensacionalistes. La idea és satisfer
la
necessitat d’informació sense crear neguit.
Sabem i veiem
que els nens i nenes amb altes capacitats
presenten una activitat mental molt intensa al llarg de tot el dia i
és bo
ajudar-los a canalitzar aquesta activitat i, com diem a vegades amb
algunes
famílies, “ensenyar-los a pensar
bé” ja que de
pensar ja ho fan, i molt! En aquest sentit és
bo restringir l’accés a la
informació per evitar la rumiació: podem restringir
les estones dedicades al coronavirus (per comentar-ho,
parlar-ne o a
obtenir-ne informació), donant espai a altres temes
d’actualitat i obrir-nos a
la vida més enllà del COVID. En la mateixa
línia recomanem donar espai al positivisme
afavorint l’estar a l’aquí
i l’ara i recordant que és una situació
temporal, que tenim una casa amb llum,
aigua, menjar, que estem junts i veure
tot el què si que podem fer malgrat la situació excepcional.
2.
La
gestió de les
emocions
Aquí
és on observem més diversitat en les respostes
emocionals ja que depenen molt de com era el nen o nena abans del
confinament,
evidentment, de com solia gestionar les emocions, de quina estructura
familiar
té i com són els vincles i de la
situació concreta que viu durant el
confinament (no és el mateix tenir els dos pares a casa
disponibles, que
tenir-ne només un i que a més ha de fer
teletreball, o que tenir progenitors
que es dediquen a la sanitat i surten a treballar amb tot el
què suposa).
En general els
infants amb perfil d’alta capacitat són molt sensibles i poden alterar-se
bastant amb estímuls que potser per un altre nen o nena
passin gairebé desapercebuts.
Així sovint poden adonar-se de la por o la
preocupació dels adults si
és que n’hi ha o poden alterar-se per
estímuls tàctils o auditius, per exemple, que per
un altre poden ser gairebé imperceptibles.
Recomanem acollir el
què sigui que es presenti, sigui per un tema
d’alta sensibilitat o bé sigui per
la pròpia gestió de les emocions del dia a dia en
una situació
d’excepcionalitat com la que vivim. Acollir les emocions que
presenten és
donar-hi espai, validar-les i acompanyar-les amb la
presència, contacte físic
i/o ocular, o també amb algunes paraules. I ajudar-los a
identificar les
emocions que senten per poder-hi posar nom i expressar-les. Si poden
entendre
què senten i què els passa els és
més fàcil de gestionar-ho.
Les
activitats creatives poden ser una bona via de canalització de lo emocional
i segons com les
proposem poden satisfer les dues necessitats a la vegada: la
més competencial i
d’estímul i repte cognitiu i l’emocional.
Per altra banda,
precisament per aquesta intensa activitat
mental observem la necessitat
d’equilibrar la ment i el cos. És important
que
facin activitats més
físiques i ara que
poden sortir aprofitar-ho. A vegades s’observa
resistència a sortir perquè no
hi ha una cosa concreta a fer o una motivació per a fer-ho.
Es pot motivar la
sortida fent alguna proposta que ofereixi aquesta finalitat:
fotografiar racons
del poble o la ciutat, o bé la natura que ha florit
recentment, fer una llista
dels animals/insectes que es van trobant, un mapa amb la ruta que fareu, etc.
Abans
d’anar a dormir i per tal de
d’afavorir aquest equilibri cos –ment,
baixar l’activitat mental i afavorir el vincle podem
fer un massatge a
l’esquena o als peus.
3.
Recursos
per a satisfer la inquietud i la demanda
En general
observem la necessitat de fer bastantes coses;
solen tenir moltes idees i ganes de dur molts projectes a terme. A
vegades se
senten frustrats perquè la seva capacitat manual o els
recursos que tenen a
l’abast no els permeten completar o dur a terme
allò que mentalment si que són
capaços d’imaginar.
Podem ajudar-los
a gestionar aquesta motivació i la
necessitat
de fer moltes coses ordenant tot allò que diuen que volen fer. Per
exemple escrivint una llista de tot el què van pensant que
volen fer i acompanyant-los en la mesura del
possible a què completin una cosa abans de
començar-ne una altra (encara
que no és imprescindible però si que els pot
ajudar a ordenar-se mentalment i
trobar la satisfacció que dóna la feina feta i
completada, l’objectiu assolit
vs la frustració de tenir moltes idees i no consumar-ne cap).
Podem ajudar-los
a executar o fer-los propostes de projectes
que combinin creativitat,
competències bàsiques i temes que els motivin,
per exemple si els agrada la
màgia, poden crear un espectacle des de l’inici:
posant una data d’execució
podran estructurar-se el temps i les tasques, hi haurà
recerca d’informació,
lectura, escriptura i estructuració del temps per fer un
guió (els podem dir
que l’espectacle no pot superar un temps determinat)
activitats plàstiques per
crear els materials que utilitzaran a l’espectacle,
expressió oral que
practicaran mentre assagen i fins i tot incloure treball
d’audiovisuals posant
musica a l’espectacle i/o gravant-lo. I el mateix es pot fer
amb un concurs de
cuina, o qualsevol activitat que els sigui
d’interès.
Per tal de
regular l’activitat i també per no haver
d’estar
tot el dia al servei de les seves necessitats i les seves idees (que
podria ser
molt esgotador -o encara més de l’habitual!-)
podem fer una llista d’activitats
per tal que siguin autosuficients durant el
temps lliure, és a dir, escriure propostes de
coses que poden fer sense la
nostra ajuda i així quan no estem disponibles tenen un punt
de partida.
Pel
què fa a les pantalles
evidentment és necessari regular-ne
l’ús. I podem oferir-los
pel·lícules
amb contingut social que afavoreixin el debat i la reflexió.
Pel
què fa les tasques
de l’escola observem que hi ha diversitat
(perquè per exemple els perfils
acadèmics gaudeixen molt fent-les!) però en
general veiem que prefereixen
treballar temes que els motivin (motivació
interna) i no tant les proposades per l’escola si
no els desperten el seu
interès. Observem que l’aprenentatge
autònom i autogestionat a molts d’ells els
agrada més que el més pautat i dirigit i quan fan
el què els interessa i ho
poden fer a la seva manera solen mostrar una elevada capacitat de
concentració,
treball i dedicació. Si a més les tasques que
proposen o els proposem tenen un
sentit social, és a dir allò que fan
tindrà una repercussió en la millora de la
vida de les persones, encara solen ser més estimulants (fent
referència al què
Catherine L’Ecuyer anomena motivació
transcendental i que té a veure amb el sentit
d’allò que fem; el per a què
ho fem).
Si veiem que els
costa fer front a
les activitats acadèmiques reglades podem parlar amb els
tutors i informar-los
de tot el què si que estan fent per la seva banda i que els
brinda un enorme
aprenentatge competencial. És
important
no afegir pressió a la vida familiar i la conversa amb els
tutors pot
facilitar-ho.
Per
últim ens agradaria fer referència a
què són dies que
suposen molt de repte a totes
les
famílies perquè tenim els nostres fills 24 hores
al dia a casa i ja hem vist
que quan tenim un perfil d’alta capacitat el repte pot ser
encara major. Així
que no volem acabar l’escrit sense fer referència
a la necessitat d’autocura de
l’adult: cal oferir-nos
espais propis, moments de calma sense haver de satisfer constantment la
seva
necessitat o demanda (que a vegades és realment alta). Per
tant recomanem
donar- nos espais d’autocura per poder
estar disponibles la resta del temps i també gestionar la
culpa, si en sorgeix,
de no atendre’ls tota l’estona o en la intensitat i
mesura que demanen.
Alba Cunill i
Glòria Barroso
Maig de 2020