Infants amb perfil d’altes capacitats i el confinament per COVID-19

Les altes capacitats són una manera de viure. No fan referència només a una  capacitat cognitiva superior a la mitjana, que també, sinó que el perfil d’altes capacitats va molt més enllà d’això essent una forma particular de fer, ser, estar i sentir. És difícil de definir amb termes molt concrets perquè a la vegada que l’afirmació anterior és certa, també ho és el fet que el perfil d’alta capacitat inclou i engloba personalitats i característiques especifiques que poden ser molt i molt diverses.

Per això aquest article l’hem fet a quatre mans i amb moltes veus. Dono les gràcies a les mares que heu respost les preguntes que us feia per tal d’escriure aquest petit article i agrairem igualment a qui el llegeixi els comentaris o suggeriments que hi vulgui afegir.

En els següents paràgrafs desenvoluparem el que hem observat i farem algunes recomanacions amb relació a tres temes: la gestió de la informació sobre el virus, la gestió emocional de la situació i la demanda i la necessitat d’activitat i estímul intel·lectual.

1.   La gestió de la informació

En general als infants amb altes capacitats els agrada estar molt ben informats del que passa, volen molta informació i amb molt de detall perquè els hi interessa i perquè necessiten entendre-ho. Per altra banda són nens i sabem que sovint la capacitat d’entendre no es correspon amb la capacitat de gestionar emocionalment el que sí que poden processar cognitivament. Com a pares a vegades veure actituds molt madures en els nostres fills ens fa oblidar que estem parlant amb nens petits. Cal recordar que sovint hi ha una disincronia entre el desenvolupament intel·lectual i l’emocional i per això cal plantejar-nos quina informació donem i a quina tenen accés.

Per acompanyar-los en aquest tema és bo que fem de filtre de la informació que els arriba, sense amagar-los la veritat, simplement de la mateixa manera que filtrem certs programes o pel·lícules és bo fer-ho en relació amb la informació del virus: filtrar la informació que pugui magnificar els fets o els mitjans sensacionalistes. La idea és satisfer la necessitat d’informació sense crear neguit.

Sabem i veiem que els nens i nenes amb altes capacitats presenten una activitat mental molt intensa al llarg de tot el dia i és bo ajudar-los a canalitzar aquesta activitat i, com diem a vegades amb algunes famílies, “ensenyar-los a pensar bé” ja que de pensar ja ho fan, i molt! En aquest sentit és bo restringir l’accés a la informació per evitar la rumiació: podem restringir les estones dedicades al coronavirus (per comentar-ho, parlar-ne o a obtenir-ne informació), donant espai a altres temes d’actualitat i obrir-nos a la vida més enllà del COVID. En la mateixa línia recomanem donar espai al positivisme afavorint l’estar a l’aquí i l’ara i recordant que és una situació temporal, que tenim una casa amb llum, aigua, menjar, que estem junts i  veure tot el què si que podem fer malgrat la situació excepcional.

2.   La gestió de les emocions

Aquí és on observem més diversitat en les respostes emocionals ja que depenen molt de com era el nen o nena abans del confinament, evidentment, de com solia gestionar les emocions, de quina estructura familiar té i com són els vincles i de la situació concreta que viu durant el confinament (no és el mateix tenir els dos pares a casa disponibles, que tenir-ne només un i que a més ha de fer teletreball, o que tenir progenitors que es dediquen a la sanitat i surten a treballar amb tot el què suposa).

En general els infants amb perfil d’alta capacitat són molt sensibles i poden alterar-se bastant amb estímuls que potser per un altre nen o nena passin gairebé desapercebuts. Així sovint poden adonar-se de la por o la preocupació dels adults si  és que n’hi ha o poden alterar-se per estímuls tàctils o auditius, per exemple, que per un altre poden ser gairebé imperceptibles.

Recomanem acollir el què sigui que es presenti, sigui per un tema d’alta sensibilitat o bé sigui per la pròpia gestió de les emocions del dia a dia en una situació d’excepcionalitat com la que vivim. Acollir les emocions que presenten és donar-hi espai, validar-les i acompanyar-les amb la presència, contacte físic i/o ocular, o també amb algunes paraules. I ajudar-los a identificar les emocions que senten per poder-hi posar nom i expressar-les. Si poden entendre què senten i què els passa els és més fàcil de gestionar-ho.

Les activitats creatives poden ser una bona via de canalització de lo emocional i segons com les proposem poden satisfer les dues necessitats a la vegada: la més competencial i d’estímul i repte cognitiu i l’emocional.

Per altra banda, precisament per aquesta intensa activitat mental observem la necessitat d’equilibrar la ment i el cos. És important que facin activitats  més físiques i ara que poden sortir aprofitar-ho. A vegades s’observa resistència a sortir perquè no hi ha una cosa concreta a fer o una motivació per a fer-ho. Es pot motivar la sortida fent alguna proposta que ofereixi aquesta finalitat: fotografiar racons del poble o la ciutat, o bé la natura que ha florit recentment, fer una llista dels animals/insectes que es van trobant, un mapa amb la ruta que fareu, etc.

Abans d’anar a dormir i per tal de d’afavorir aquest equilibri cos –ment, baixar l’activitat mental i afavorir el vincle podem fer un massatge a l’esquena o als peus.

3.   Recursos per a satisfer la inquietud i la demanda

En general observem la necessitat de fer bastantes coses; solen tenir moltes idees i ganes de dur molts projectes a terme. A vegades se senten frustrats perquè la seva capacitat manual o els recursos que tenen a l’abast no els permeten completar o dur a terme allò que mentalment si que són capaços d’imaginar.

Podem ajudar-los a gestionar aquesta motivació i la necessitat de fer moltes coses ordenant tot allò que diuen que volen fer. Per exemple escrivint una llista de tot el què van pensant que volen fer i acompanyant-los en la mesura del possible a què completin una cosa abans de començar-ne una altra (encara que no és imprescindible però si que els pot ajudar a ordenar-se mentalment i trobar la satisfacció que dóna la feina feta i completada, l’objectiu assolit vs la frustració de tenir moltes idees i no consumar-ne cap).