Apleguem ara tres llibres units per la preocupació de
distingir fenòmens contemporanis que ens canvien el
món, sembla que contra la nostra voluntat a
condició de que oblidem que amb les nostres
pràtiques professionals quotidianes també prenem
partit:
El ojo absoluto, de Wacjman, ens descriu la mirada
omniscent que aplica l´amo de la hipermodernitat amb ben
argumentades raons: el progrès de la ciència o la
protecció de la seguretat individual. Les imatges cerebrals,
les càmeres de videovigilància,
l’enfonsament televisat de les torres
bessones… La coneguda escena de
l´estació de Waterloo a The Bourner
Ultimatum, amb Damon intentant amargar-se de l´ull conspicu,
resumeix els nous temps: Quanta estona tinc abans de ser
vist? Per defensar les llibertats ens queda el dret
al secret. No és una conclusió gaire
esperançadora.
|
