El nostre periple ens porta breument als temps de l
‘Àfrica post-colonial capital París.
Gerard Haddad treballava com enginyer agrònom a
l’Àfrica equatorial. El seu malestar i
l´atzar el van portar a demanar hora al senyor Lacan i
finalment a estudiar psiquiatria. Les dones i l’
alcohol no és una
narració de casos a l’ús. I, sobretot,
no conté l’argot lacanès que ens fa
fugir a molts. Entretingut de llegir i amb algún cas de
final sorprenent, la trama del qual no desvetllarem
aquí, Les dones i l´alcohol ens endinsa pel dolor
d´existir i la temptació per la
mort, diferida sota la forma del plaer per
l’escriptura. El lector no té per què
seguir el suggeriment de Claudel amb que comença el llibre:
“Beveu whisky, que és un bon remei contra la
mossegada de la serp”. Un aigua mineral a una Terrassa o una
cervessa a tot estirar, pot ser companyia suficient per a Les
dones i l´alcohol.
|
