I tanquem el nostre viatge amb el castellà aspre i sec del vasc Unamuno: “…terrible la idea de que la conciencia humana no sea sino un relámpago entre dos eternidades de tinieblas; pero no  menos terrible es la idea de una persistencia sin fin. La eternidad nos ahogaría”. Amb aquestes ressonàncies shakespearianes Marino Pérez Álvarez ens endinsa a Las raíces de la psicopatología moderna. La melancolía y la esquizofrenia per subtítol. Tenim un estudi detallat,complet i de bon païr que al lector li permet recorre la història de la malenconia amb constant diàleg amb les neurociències, però des d´una perspectiva que podem considerar antropològica i fenomenològica. Per llegir Las raíces de la psicopatología moderna necessitem, més que una estona,  uns díes pel davant. És un estudi ric i suggerent, un llibre de llarg recorregut que obre camins.