En aquesta nova etapa de la revista col·legial, no deixarem de comptar amb les habituals entrevistes que fem a persones destacades de la professió. De manera especial, en aquest primer número de PsiAra, us volem oferir un recordatori de la entrevista que el degà actual, Josep Vilajoana, va fer a la que va ser la primera degana del COPC, Mercè Perez Salanova, amb motiu de la celebració dels 25 anys del COPC.

Neix a Barcelona l’any 1952. Es llicencia en psicologia per la Universitat de Barcelona l’any 1974. L’any 1978 comença a treballar en l’àmbit de l’envelliment. Després d’un període inicial a l’Obra Social de la Caixa, prossegueix la seva activitat a la Diputació de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquesta universitat, actualment combina l’activitat docent i la de recerca a través de l’Institut de l’Envelliment, amb la direcció del programa La Universitat a l’Abast, que va crear l’any 2000. Mercè Pérez Salanova va ser la primera degana del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya quan es va constituir el 1986. En ple desenvolupament de les competències estatutàries, el Parlament català, a la sessió del 9 de desembre de 1982, aprovà la Llei de col·legis professionals, que permetia la creació de col·legis a Catalunya, amb independència dels col·legis estatals.

 Quan li pregunto quins són els seus records de la creació del COPC, em respon que va ser un temps marcat per la intensitat, el treball intens en equip, amb esperit de cooperació i una gran col·laboració. Recorda amb molt d’afecte i respecte les magnífiques persones que la van acompanyar en la Junta i la gestió del Col·legi; en aquests records prenen especial força els noms de Lluís Maruny i Núria Vendrell, companys de la Junta, i Albert Serra i Núria Camps, motors de l’equip professional. "El nostre Col·legi, va ser pioner en molts aspectes."
Parlant de canvis, què consideres que ha canviat en la psicologia en aquests vint-i-cinc anys?

"El primer que cal considerar és l’augment de la xifra de professionals. Ara hi ha moltes més psicòlogues i psicòlegs i, a la vegada, la nostra pràctica professional està més implantada en la societat. També ha crescut el nombre de facultats de psicologia i el ventall d’ofertes formatives de postgrau. Ara, el nostre Col·legi té més de 12.000 col·legiats, i fa vint-i-cinc anys vam començar amb 3.500. Avui tenim vuit seccions que engloben en el seu interior quaranta-set grups de treball. La que té més grups de treball és la Secció Clínica, amb setze. Fa vint-i-cinc anys teníem un bon ventall de grups de treball en el camp de l’educació, l’orientació professional, la salut mental, el treball, la intervenció social, la psicologia jurídica, les toxicomanies, les condicions de vida a les presons, la psicoprofilaxi obstètrica, la psicogerontologia. També el reconeixement professional i institucional és molt més gran avui. Val a dir, però, que l’esforç de molts col·legues arreu de l’Estat ja havia generat un progressiu reconeixement. Com a exemple, a mitjans dels anys vuitanta, quan es va crear la comissió ministerial per a la reforma de l’assistència psiquiàtrica —en l’entorn de l’aprovació de la Llei general de sanitat promoguda per Ernest Lluch—, jo vaig ser nomenada vocal en qualitat de psicòloga, perquè des del Ministeri es considerà que calia la presència de la nostra professió. No obstant això, tot el que fa referència al reconeixement de la professió és un terreny al qual cal que dediquem esforços continuadament."

Com era la funció social del Col·legi?

"El Col·legi estava fortament compromès amb el nostre entorn. Teníem molt present que, a més a més de psicòlegs i de treballar pel col·lectiu professional, formàvem part d’un projecte de societat catalana i democràtica, amb amplitud de mires."

Com veus actualment el lloc del Col·legi en relació amb la realitat de la professió?

"El nostre Col·legi té molta responsabilitat. En aquest moment és el segon de l’Estat espanyol en nombre de col·legiats i, a més d’aquest aspecte, hem de pensar que en la realitat de la professió hi ha una estreta vinculació entre la pràctica professional a Catalunya, a Espanya i a Europa. Des que es va crear el Consejo General de Colegios Oficiales de Psicólogos de España, s’han anat normalitzant les nostres relacions. Actualment, tu com a degà ets membre de la Junta d’aquest Consejo General, i ben segur que com a vicedegà del Consejo deus veure aquesta vinculació. S’ha de dedicar una atenció important a les organitzacions de caràcter europeu i establir de manera creativa les connexions que siguin necessàries.

Una altra tasca important del Col·legi és admetre i donar suport a la gran varietat que caracteritza la nostra professió. Sempre és un repte; el més recent és el derivat del reconeixement de la professió del psicòleg general sanitari que figura en la Llei general de salut pública aprovada pel Congrés dels Diputats el mes de setembre; amb aquest reconeixement hem avançat molt. A la vegada, no podem oblidar que, tot i que l’àmbit de les ciències de la salut és molt ampli, hi ha activitat professional que no se cenyeix a l’entorn de la salut. Em refereixo, entre d’altres, als àmbits de l’educació, del treball, i també de tot l’espectre psicosocial. Moltes psicòlogues i psicòlegs treballen en aquests àmbits i les intervencions que fan són expressives de la diversitat que caracteritza la nostra pràctica professional.

El mateix Paco Santolaya, president del Consejo General de Colegios Oficiales de Psicólogos de España, ha reconegut que la psicologia és essencialment clínica, però no és solament clínica. Ara, des del Col·legi ens toca aportar una reflexió creativa que apreciï acuradament les diferents pràctiques professionals dels psicòlegs, esbrinar quines i per quins arguments han d’inscriure’s en les coordenades de la psicologia sanitària. Ens hi haurem de dedicar de manera creativa i amb una mentalitat oberta i reconeixedora de la complexitat de la professió.
També penso que el Col·legi ha de propiciar una mirada més enllà de la nostra disciplina, una mirada connectiva amb altres disciplines, i per propiciar-la és bo que afavoreixi espais de diàleg."

Josep Vilajoana i Celaya, Degà del Col·legi Oficial de
Psicòlegs de Catalunya