El Doctor Josep Toro Trallero és psiquiatra i psicòleg. Professor Emèrit de Psiquiatria (UB) i ex-consultor sènior i cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil (Hospital Clínic). Ha rebut diversos premis com el “Premi Pavov de la Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament, la Insígnia d’Or del’Hospital Clínic de Barcelona i recentment el premi AITANA. Parlem amb ell amb motiu de la primera jornada del Comitè d’Infància i Adolescència del COPC, que es celebrarà el 16 de novembre.

Quines línies de treball en el terreny de la infància i l’adolescència recomanaries al Comitè d'Infància i Adolescència del COPC?

Per deformació professional o per que les coses son així, em costa plantejar línies de treball que no estiguin relacionades amb estudis concrets, és a dir amb recerca. Apunto unes quantes:

• Promoció d’estudis epidemiològics de patologies de nens i adolescents no suficientment ateses o descrites fins ara (trastorns de l’espectre autista al marge de l’autisme clàssic, trastorns psicòtics subclínics o simptomatologia de risc, desorganització greu del humor, etc.
• Aprofundir l’estudi de la iniciació i manteniment de les conductes de risc en adolescents
• Promoure l’actualització de coneixements en psicopatologia i terapèutica dels psicòlegs clínics en exercici
• Elaborar als centres d’ensenyament eines i criteris per la detecció de trastorns en l’alumnat
• Estudiar el paper de les APAs en la prevenció (i detecció) de trastorns
• Plantejar a fons els problemes d’adaptació i els trastorns consegüents dels menors inmigrats
• Analitzar aquí i ara la influència perniciosa de mitjans de comunicació i les noves tecnologies (Internet, jocs d’ordinador, vídeos musicals, telèfons mòbils, etc.) en molts problemes de salut mental dels menors
• Analitzar l’estat de la xarxa de salut mental per nens i adolescents, denunciant insuficiències en el terreny de la psicologia clínica i les barbaritats (que de tan en tan es fan...)


Quines accions s’haurien de portar a terme per part de les institucions envers la infància i l’adolescència?

No intentar privatitzar més l’assistència en salut mental. Evitar les subvencions i ajuts a centres privats mentre hi ha insuficiències en centres públics. També controlar de veritat l’eficàcia assistencial i terapèutica dels centres i institucions (CSMIJs i URPIs) dedicats a la salut mental dels menors Una altra acció seria promoure amb serietat i rigor, sense improvisacions, la prevenció i intervenció en salut mental en l’escola, a la vista del fracàs del programa “Salut i escola” i constituir escoles de pares integrades en les APAs. A més, promoure activitats, organitzacions, equips, etc. atractius pels adolescents creant ambients incompatibles amb els molts de risc que han proliferat.


Què haurien de fer els professionals dels àmbits escolar, clínic o social en el seu treball del dia a dia?

No puc dir res més que han de estar ben formats professionalment (permanentment actualitzats en coneixements) i amb un bon coneixement del medi en que treballen.
I saber protestar i/o denunciar pel que no funciona.


Què pot aportar vostè amb la seva experiència en aquest camp?

Doncs ben be no ho sé. Puc intentar transmetre els pocs coneixements que tingui en alguna cosa i donar la meva opinió si algú me la demana. El que ja no em veig amb cor en aquestes alçades és de participar en més reunions i comissions (tinc record personal)


El professor Josep Toro participa en la jornada del 16 de novembre del Comitè d’Infància i Adolescència amb la conferència de cloenda, a les 18 h, anomenada Factors de risc en infància i adolescència. visió històrica.