La tasca professional de José Guimón
és variada i sempre pròxima a
l´organització de dispositius institucionals.
Catedràtic de psiquiatria a las Universitats del
País Basc i de Ginebra, va dirigir primer el programa de
reforma psiquiàtrica del País Basc i
més tard els Serveis Psiquiàtrics de Ginebra.
També participa en el Task Force que elabora els successius
DSM.
La problemàtica TLP és prou coneguda a partir
sobretot de les descripcions que en fan els successius DSM. A
més de la seva gravetat i morbiditat sembla ser que donen
més problemes dels habituals a l’hora de
tractar-los, accentuat per algunes característiques i modes
de les nostres societats, tatuatges inclosos; de manera que es
té, de vegades, la sensació de que són
casos d´abordatge complexe.
Psicoterapias dinámicas en el trastorno límite de
la personalidad que compilen Jose Guimón i Claudio
Maruottolo intervé sobre alguns temes d’actualitat:
Fins a quin punt és millorable l’actual
descripció del DSM--IV i quines modificacions introduir en
la versió V? José Guimón ens ho
explica en un dels capítols. El gruix del llibre va dedicat
a examinar, amb amples referències
bibliogràfiques, el resultat dels diferents tractaments
aplicats: des de medicació fins teràpia
individual, per tal de distingir quins poden ser més
útils a llarg termini.
La metodologia usada per avaluar els resultats, la
descripció de les proves i els acceptables resultats de les
metodologies grupals són altres àrees
d´investigació. Seria suggerent relacionar les
coincidències i les divergències sobre la
formació dels terapeutes de TLP amb les propostes i
preocupacions sobre la formació dels professionals que
conté el recent llibre de Tizón i
d´altres : ¿Bioingeniería o medicina?
Un capítol en anglès tanca Psicoterapias
dinámicas, llibre que va acompanyat d´una
actualitzada bibliografia i d´un útil
índex analític.
Guimón, José /
Maruottolo, Claudio (comps.) (Eneida 2012)
|
