Agost de 1945, vigília de l'explosió d'Hiroshima.
A les sis del matí, Jorge Semprú, insomne des de
la seva estada al camp d'extermini de Buchenwald pica el timbre de la
casa de Claude-EdmondeMagny, la dona d´en Pierre Grimal i
estudiosa d'alguns dels investigadors de la memòria: de
Joyce a Bataille. Segons sembla, aquella matinada Semprún va
conèixer l'esborrany deLettresurlepouvoir
d'écrire. Però ell encara no ho sabia: "Jo sabia
que Claude-Edmondes'instal•lava a la seva taula de treball a
l'alba. Em va oferir cafè de veritat ".
Anna Pagès (Barcelona, 1965) pren la breu
anècdota com un dels lleus fils que guien la seva Sobre el
olvido per recrear el voler saber sobre la memòria que ens
porta al futur, per presentar el present com a moment de l'esdevenir de
la pèrdua o l' oblit com catapulta per a la
invenció i la creació artística.
Amb suavitat, gairebé sense voler, com en una conversa
empresa sense límit de temps, Anna Pagès
relaciona els temes fonamentals de la nostra contemporaneïtat:
la pressa, el consum, la irresponsabilitat o la voluntària
ignorància d´un mateix, amb la reflexió
d'alguns autors majors: D'Aristòtil a Freud, de Nietzsche a
Heidegger., de la trobada al desig i l'ètica
I no obstant això, Anna Pagès ens presenta, amb
la facilitat que permet un bon coneixement dels temes i l'ajuda de la
seva experiència com a professora, un text seductor, ben
treballat, que pren al lector. Suggerent en les absències
tot just insinuades, -com no evocar la carcassa que es construeix
l´autista Temple després de llegir unes poques
pàgines-; ferma davant els que suggereixen que una
molècula o una neurona "saben" que volem fugir; emotiva per
impulsar-nos a reflexionar amb Appelfeld.
I decidida a expressar la seva reflexió sobre la Llei de la
Memòria Històrica, tema sobre el qual s'anuncia
la propera publicació del llibre col.lectiu "Sobre la
memòria històrica"
En definitiva: un llibre poc habitual, de maduresa, ben escrit que,
sense estridències ni escarafalls, ens planteja l'oblit
veritable com una presa de decisió sobre "què
serveix per viure i què per morir"
Anna Pagès
(Herder 2012)
|
