Silvia Fendrik ha tingut la fortuna d´escriure sobre temes
que li han interessat i que, alhora, són actuals
perquè sorgeixen de la seva pràctica
clínica. Amb encert ens va explicar les particularitats dels
principals analistes dedicats a la pràctica amb nens:
d´Anna Freud a Arminda Aberastury, de Melanie Klein a
FrançoiseDolto, i més tard va ser de les primeres
en reflexionar sobre dos símptomes contemporanis: la
bulímia i l’anorèxia.
Escriu amb un estil propi que defuig de
l´escolàstica de les terminologies mal enteses.
Usa una extensa bibliografia a la que la seva reflexió
descobreix racons inèdits.
Amb el rialler títol de El falo enamorado,que adquireix
altres ressonàncies pels que coneixen la
sentència segons la qual enamorar-se no deixa de ser una
forma de suïcidi, Silvia Fendrik ens endinsa en alguns
aspectes de la sexualitat masculina i els enigmes del seu desig amb
l’excusa d´una passejada pels freqüentats
mites literaris: Hamlet, Don Juan, Casanova, Faust, Èdip i
Antígona.
Con que tendim a creure que la sexualitat delshomes es regeix per un
parell de principis prou coneguts i flexibles com per encabir-hi les
pràctiques més vulgars i les més
insòlites, la sola oferta d´una nova
revisió de l´Èdip o el Hamlet
té el risc deproduïr una sensació
d’enfarfegament, de dejà vu. I amb aquesta
prevenció hem encetat la lectura.
Amb sorpresa, la lectura se’ns ha emportat amb la mateixa
atracció que una bona novel.la policíaca,
més Simenon que Fred Vargas per
l´absència de paranys. De vegades n´hi
ha prou en un petit canvi del punt de vista per descobrir una nova
perspectiva i el capítol dedicat a
l’Èdip és especialment revelador en
aquest sentit. No desvetllarem, però, l’argument.
Silvia Fendrick (Xoroi
edicions, 2012)
|
