La pressió de les idees que fan prevaler exclusivament
genètica i cognitivisme, amb el suport de la
indústria farmacèutica, ha acabat -a
França- portant als tribunals de justícia formes
diferents d'atendre i entendre l'autisme. Tot
plegat ha servit perquè els denunciants veiessin
com els tribunals rebutjaven les seves peticions i, de
retruc, per afavorir el debat i la publicació de diversos
estudis sobre l'autisme. El autista y su voz, del
psicoanalista i professor de la Universitat de Rennes II Jean-Claude
Maleval, ofereix un resum de la literatura sobre l'autisme i
la presentació de les noves perspectives.
Des de la transició, al nostre país es treballa,
i molt bé, des de diverses institucions: CDIAPS, escoles
especials... amb nens autistes. Fins i tot fa una vintena
d'anys va crear-se, auspiciat per l´ICASS, el
centre ARPA per a autistes majors de divuit anys
en una experiència que per raons diverses no va tenir
continuïtat.
L'any 1974 Carrilet va començar la seva travessia
i ja fa prop de quaranta anys que manté una línia
fructífera
d´atenció, tractament i investigació
sobre l'autisme.
Llúcia Viloca ha posat fil a l'agulla i
s´ha decidit a reeditar El niño autista, llibre
exhaurit des de fa anys, obra personal, però feta
amb la col·laboració de molts professionals de
l'equip de Carrilet. Hi trobarem una descripció
detallada dels símptomes i signes que permeten detectar
precoçment l´autisme; unes útils
indicacions del treball amb educadores de les llars; les maneres de
sostenir i col·laborar amb els pares, i finalment, les
indicacions sobre el tractament que inclou diferents
tècniques.
Tot plegat, el llibre de Llúcia Viloca és una
eina molt útil per a pares, psicòlegs i educadors
i un homenatge al treball d'una institució que, de
vegades en situacions de gran precarietat econòmica i una
mica contra corrent de les idees actualment dominants, fa una feina
necessària i mereixedora de majors reconeixements
institucionals.
Llúcia
Viloca (Ed. Carrilet)
|
