Reconeguem els fets
Rashomon d’Akira Kurosawa ja ens ensenya que de versions dels
fets n'hi ha tantes com personatges.
La veritat del discurs jurídic no és en
relació als fets, contra el que intuïtivament
tendim a creure, sinó en relació a la mateixa
llei. Fets per a l'altre que poden ser creats. Fets de
discurs. Austin en socors de la legislació?
Sobre la responsabilidad criminal, un llibre escrit per Luis
Seguí, ens ha sobtat. Li hem de reconèixer a
l'amable lector que ens hi vàrem acostar
més aviat per obligació que no pas per
interès o ganes. Amb poca esma vàrem
començar a passar pàgines.
I les primeres línies varen estar prop de fer-nos desistir:
“la responsabilidad, es decir el
castigo...”, la típica cita de Lacan.
Deja vu.
Rectificació immediata. De fa temps no ens acompanyava un
llibre que ens obliga a reflexionar sobre les diferències
entre responsabilitat i culpabilitat, o sobre sentència
judicial i subjectivitat.. L´autor és advocat,
escriptor i psicoanalista.
De la ficada de pota (o no) del jutge Garzón al cas
Hildergart, del xicot de les ballestes a Heichmann. Avui en dia estan
de moda els màsters sobre psicologia forense. Una sortida
professional. Potser fora bo que els estudiants, i els
professionals, prenguessin nota de llibres com aquest. Que els
acostessin a la seva biblioteca i es demanessin sobre el grau de
responsabilitat subjectiva de qui es considera culpable. I
sobre el grau de responsabilitat de la víctima.
Culpa i responsabilitat. La llei i la subjectivitat. Complexitat.
Lluís
Seguí (Ed. F.C.E., 2012)
|
