De Marie Bonaparte molts aficionats a la lectura de Freud
n'han sentit parlar i ben pocs l'han llegit, entre
d'altres coses perquè en català o
castellà hi ha ben poca cosa publicada (La sexualidad de la
mujer, Barcelona, Peninsula, 1972).
Editat a la col·lecció Tiempo de Memoria
d´editorial Tusquets, que es dedica a les biografies i
autobiografies. Els psicòlegs estem obligats a
conèixer aquesta col·lecció, ni que
sigui només perquè ha publicat els
records en part exculpatoris, però de quina culpa,
d'en Castilla del Pino.
Celia Bertin, autora de la biografia de Marie Bonaparte, ens obre les
portes del gran saló de Can Marie Bonaparte.
L’Europa del XIX i del XX. Amos. Una història
d’amos que inclou des de la creació del Principat
de Montecarlo fins els negocis al Paris de Huysmans.
Freud hi pintava alguna cosa?. Doncs sí,
diplomàtic quan calia, va obtenir suport, diners, pels seus
projectes editorials i uns anys de vida perllongada a l'exili.
El bon lector trobarà un relat biogràfic que
combina l’exactitud anglesa amb la capacitat francesa per a
la narració. I una bona estona d'entretinguda
lectura que l’apropa a unes maneres de viure desaparegudes.
El professional del ram es farà creus davant de la manera de
fer de la senyora Bonaparte amb els seus pacients. Diguem que les
crítiques a les sessions curtes atribuïdes als
lacanians es queden... curtes.
Ras i curt: la bona histèrica fent de les seves. Un plaer
Per cert: la nostra constitucional reina i la princesa
Bonaparte eren i són família política.
Les conclusions, si n’hi ha, pel lector...
Celia Bertin (Ed.
Tusquets, 2013)
|
