Allegro. És un terme que determina «el caràcter» d’una obra musical. Significa «ràpid, animós» o «amb energia». Normalment, va seguit d’un segon terme regulador a l’alça, assai, o a la baixa, non troppo.

Els darrers editorials del PsiAra han difós amb decisió i convenciment el concepte «summament positiu». Fins i tot la portada de l’últim (edició en paper) volia engrescar a fer possible l’impossible i a superar les sotragades i els ensurts que la societat civil pateix des del 2008.

Amb el títol d’aquest editorial, però, hem cregut convenient transmetre la necessitat d’establir una certa regulació, un positivisme que no pot excloure l’abordatge serè del patiment, ni evitar emmascarar-lo. El bestseller de Barbara Ehrenreich Sonríe o muere subratlla aquesta precaució a relativitzar el sobredimensionament de la «moda positiva», segons la qual, si un la practica fermament, no pot fracassar de cap de les maneres. La resiliència, per contra, parteix de la consciència tranquil·la de viure un patiment o un fracàs que no es disfressa, justament, per sortir-ne enfortit sense haver-lo eludit.

Som en un moment de canvis profunds, de renovació de formes de vida, de recerca de models, però no sabem encara ben bé on hi ha el bon camí, sigui perquè les estructures històriques estan encallades en un «més del mateix», sigui perquè els poders, dits fàctics, que s’intenten limitar o anul·lar, són, justament, en el lloc oposat des d’on es mira, de manera que es distreu el lloc on de debò seria necessari mirar per denunciar i suprimir.

Així, doncs, sembla ben cert que la immensa majoria de col·legis professionals vetllen per la qualitat del servei que s’ofereix als ciutadans. El gros d’aquestes entitats no suposen pas ni cap front d’influència, ni cap lobby de poder o negoci. Es tracta d`institucions sense afany de lucre que el que fan, si de cas, és evidenciar la capacitat i el prestigi dels seus associats per millorar la seva inserció laboral en el teixit social i cercar una satisfacció per a totes dues bandes.

Cal, doncs, que tot professional que exerceix o es presta a exercir la seva activitat especialitzada no caigui en confusions enganyoses i absurdes, i que sàpiga distingir el servei de representació no lucrativa que ofereixen els col·legis dels, per exemple, «paradisos fiscals», intocables i fins i tot protegits i molt nombrosos. O també dels grans grups empresarials, foscos i totpoderosos, vinculats amb poders polítics, tots els quals tenen interessos exclusivament espuris i per als quals els diners són una finalitat i no un mitjà, i el teixit social mereix menyspreu i no compta per a res. Som, doncs, davant d’un clamor ciutadà que ara també és un clamor dels professionals, clamor que el poder instaurat continua ignorant.

Justament per això cal sentir-se, «allegro.., ma non troppo», i caminar, si de cas, «piano, piano», tots junts. Com més siguem, molt millor, de forma pacífica, però alhora ferma, per la via de l’honestedat, de la coherència i de la qualitat de servei a la ciutadania, amb una distinció diàfana del lloc on realment hi ha les autèntiques amenaces i les oportunitats.

La Junta de Govern