Ara fa setanta anys, el 1943, Leo
Kanner va fer la primera descripció de
l´autisme. Des de llavors i durant bastants anys les
publicacions sobre el tema eren poques i sòlides.
Bettleheim, Meltzer, els Lefort, Tustin... Cada autor exposava la seva
particular visió i el lector atent, el psicòleg,
l´educador, l´estudiant, podien seguir les
diferents aportacions teòriques pas a pas i amb
repòs. A més, al nostre país
fa gairebé quaranta anys que van crear-se algunes
institucions –poques, en termes absoluts; moltes, si ho
comparem amb les espanyes, i suficients si mirem Europa-, que van
començar sent pioneres i han acabat en més
d´un cas sent punteres: Carrilet, Mas Casadevall,
Balmes... per nomenar-ne algunes. Cadascuna amb les seves
característiques i particularitats, sempre en
diàleg.
En els darrers temps, un parell d´anys com a
màxim, proliferen els estudis sobre l´autisme de
manera que el lector atent té dificultats serioses per
seguir la bibliografia. Certament la batalla
cognitivisme-psicoanàlisi amb la indústira
farmacèutica i el seu aparell de propaganda en el rerefons
no és aliena a la situació.
Convé tenir present que, a França, on la batalla
se sosté per via legislativa, però
també judicial –bé, als USA
també, però de manera més neta,
allà algun responsable ha sigut condemnat per aplicar
corrents elèctriques (trenta en una jornada escolar) com a
mesura correctiva davant el mal comportament d´un alumne
autista- els cops bruts van arribar fins la
fabricació d´un documental que, amb un muntatge ad
hoc, feia dir als analistes entrevistats allò que no havien
dit. L´autoritat judicial va intervenir i la
difusió del documental ha quedat prohibida. Afegirem que a
Catalunya disposem per obra d´Ivan Ruiz de
l´excel·lent documental : Unes altres veus
http://www.blogelp.com/index.php/entrevista-a-ivan-ruiz-elisenda
Volem cridar l´atenció sobre un llibre: La batalla
del autismo, d´Eric Laurent,
justament perquè resumeix l´estat de la
qüestió no tant des d´un punt de vista
teòric, que també, sinó
perquè situa el tema de fons: Substituir els
dèficits, les mancances de les nostres
democràcies, les dificultats d´ordre
burocràtic i tècnic, en aquests temps de
proliferació de discursos cientifistes, per
mesures autoritàries amb excuses diverses.
El debat sobre l´autisme no deixa de ser una
expressió més de les manipulacions per part del
poder sobre la ciutadania amb intencions de benefici
econòmic. De manera que, per estranys o lògics
viaranys la reflexió sobre l´autisme, que
aparentment hauria de ser minoritària, ens porta a problemes
socials de primera magnitud. I no n´hi ha prou amb
indignar-se...
|
