Tavistock, Kingsley Hall,
Bonneval, Antenne 3... institucions històriques
que potser els professionals “psi” no acaben de
situar amb precisió, però el nom de les quals
ressona. Les associen amb un treball innovador, arriscat, amb
característiques particulars, de vegades aglutinades pel
mestratge d´una personalitat o d´una
línia teòrica. Totes elles difonen la seva
activitat, provoquen l´interès d´altres
professionals i del món acadèmic; de vegades
obtenen cert recolzament de les administracions, d´altres la
indiferència o el rebuig. Tret comú:
són de fora
Carrilet, Orienta,
Balmes, els primers anys de Can Pujador... El nostre petit
país també té institucions
sòlides, fruït d´anys de treball que
conformen ja una tradició, que sovint han rebut
més suport de les administracions que no pas de les
universitats; absents dels mitjans de comunicació, poc
conegudes fora dels àmbits professionals. Diríem
que l’aparell de propaganda no acaba de funcionar.
Carrilet i
Llúcia Viloca són indissociables. I
finalment l´equip de Carrilet ens ofereix amb Comprensión
y abordaje educativo y terapéutico del TEA
una visió global del seu mètode de treball pel
tractament dels nens autistes desenvolupat durant quaranta anys
–bé, trenta nou si volem ser primmirats- de
treball, de construcció,
d´investigació, d´esforç i,
també, de satisfaccions.
El llibre combina amb encert la descripció de
l’autisme, les causes, les possibles vies
d´acostament, amb el relat de la creació i les
modificacions que ha seguit el Centre Carrilet. La
combinació de diferents tipus de tractament: individual o en
grup, a Carrilet o al domicili particular, més
pedagògic o més terapèutic, amb els
pares, amb els avis i amb els germans, amb la complicitat o la
col·laboració de les llars d´infants,
dels CDIAPs, o dels Eaps. Una xarxa.
Dos principis, com a mínim, ben seguits: Cada nen
és diferent a tots els altres encara que els uneixi el nom
de TEA. Per tant cal atendre la particularitat de cada nen sense idees
preconcebudes, ans amb capacitat per inventar. Segon tret: La
formació dels professionals és diversa, com ho
és la seva titulació. Aporten els seus sabers:
psiquiàtric, pedagògic,
psicoterapèutic... sabers complementaris però no
jeràrquics
Els 1.435 mil·límetres del títol
corresponen a l´ample de via dels trens europeus. Per
estendre la xarxa, gosem suggerir al Col·legi de
Psicòlegs preparar, amb l´excusa dels propers
primers quaranta anys de Carrilet, algunes activitats que serveixin de
reconeixement a les institucions i els professionals que porten anys
obrint camins, i no sols en el camp de l´autisme. Homenatge
que serveixi de trobada dels professionals, de la gent atesa, dels
pares, però també que permeti un coneixement per
part de la comunitat d´un treball de ben alta qualitat
intel·lectual, clínica i humana.
|
|
