Estem al 1918, setembre, Budapest, V Congrès
Psicoanalític Internacional. Freud reserva pel
final de la seva intervenció la petició
d´extendre el tractament psicoanalític a tota la
població. Els tractaments hauran de ser de franc, i mentres
l´estat no se'n faci càrrec, la
beneficència privada, bàsicament els analistes
amb el seu treball gratuït, i les seves donacions, els
impulsarà i els finançarà. Els
analistes presents, d´un ventall ideològic que va
de la socialdemocràcia al comunisme accepten el
plantajament amb entusiasme. La tècnica canviarà,
però, vaticina Freud.
Ha acabat la Gran Guerra. Viena. Inflació, gana, pobresa,
aturament... Comença la Viena Roja amb un Ajuntament
d´esquerres -de quan les esquerres eren esquerres-, i una
decidida política econòmica,
urbanística i institucional. Freud, Adolf Loos, Adorno...
Temps d´invenció. Salvant les
distàncies que són moltes: La Mancomunitat.
Psicoanálisis
y justicia social (1918-1938) d´Elisabeth Ann Danto,
especialista en treball social i professora al Hunter College
de la universitat de Nova York descriu exhaustivament la
creació de les clíniques encarregades
d´atendre els pacients i dels insitituts que vetllaven per la
fomació dels analistes a Viena, Berlín o
Frankfurt però també a Zagreb, Trieste,
Londres o Nova York. .
Però els analistes tambè van impulsar la
invenció de centres
d´informació sexual,
l´atenció a la primera infància o la
formació dels treballadors socials. Una xarxa pionera que va
trobar-se amb la decidida oposició de
l´establishment psiquiàtric, la
burocràcia estatal i els partits de dreta.
Han passat poc més de deu anys. Un pacient veu tallada
abruptament la seva sessió. No és que
el seu analista hagi canviat la tècnica. Pacient i analista
han de fugir per la finestra per escapolir-se de la irrupció
de la Gestapo al consultori. El terror ha
començat
En temps on també cal inventar noves pràctiques i
noves institucions, aquest estudi detallat dóna
coneixement i idees. Els analistes potser trobaran que en alguns
aspectes el llibre fa curt. Probablement els agradaria
conèixer més detingudament com éren
els estudis als instituts , o com afectaven els aspectes
burocràtics a la pràctica clínica. Els
pedagogs conèixer amb més detall com es van
estendre les pràctiques psicopedagògiques a les
escoles. Els treballadors socials saber-ne més dels
orígens de la seva professió; els
psicòlegs de tot una mica, perquè Fromm, Piaget,
Spitz o Buber apareixen per les pàgines del llibre, i
perquè esdevé difícil trobar alguna
manera de fer, algun tipus d´institució que no
s´hagi creat o impulsat en aquests poc més de vint
anys.
I és cert que el detallat estudi d’Ann
Danto dóna el mapa general sobre el que poden
inscriure’s els camins de les investigacions detallades.
La traducció de Rosalba Zaidel segueix la bona
tradició de l’editorial Gredos, la qual completa
el volum amb un útil index onomàstic.
|
