El màster de psicologia general sanitària està creant molta polèmica i dubtes abans de néixer, i és per aquesta raó que el passat 18 de setembre el COPC va convocar una taula de diàleg per parlar sobre aquest assumpte. Roger Ballescá, membre de la Junta de la Secció Clínica i de la Salut va ser l’encarregat de presentar als diferents ponents i de fer una introducció al tema, que tant preocupa a professionals i a estudiants.

Gemma Escuder, coordinadora del grup de treball de l’observatori de la psicologia clínica i de la salut i Presidenta de l’Associació Catalana de Psicòlegs en Exercici Clínic ACAPEC va ser l’encarregada de parlar sobre l’exercici clínic en l’àmbit públic i concertat de la psicologia.

Antoni Bou, president de la Asociación Nacional de Psicólogos Clínicos y Sanitarios, va parlar de l’exercici privat de la psicologia.

Adolfo Jarne, vocal de Junta de Govern del COPC, i docent de la UB va parlar sobre l'estructura del Màster en Psicologia General Sanitària i la postura del COPC.

Joan López Masoliver, assessor jurídic del COPC, va ser l’encarregat d’explicar els requisits legals per l’exercici de la psicologia clínica i de la salut.


A l’any 1998 es va crear l’especialitat en psicologia clínica i a l’any 2002 es va fer una regulació que s’amplia fins al 2005, i que tenia una exigència temporal que era haver treballat abans del 3 de desembre de l’any 98. En aquell any, l’accés a la psicologia clínica, únicament es feia a través de la residència via PIR, i es creen vies transitòries per la gent que estava exercint. Hi havia un grup de persones que complien els requisits temporals però no els de formació o bé estaven a altres àmbits com les drogodependències, serveis socials etc. Existia un gran volum de professionals que sí que treballaven però no estaven reconeguts com a tal i seguien en el mateix lloc de treball.

Al 2003 es crea la LOPS (Ley de Ordenación de Profesiones Sanitarias) i es deixa fora a la psicologia, amb l’excepció de l’especialitat en clínica. Això comporta que molts psicòlegs es quedin sense emparament legal. Hi ha un grup de persones que són contractades de manera legal en aquest impass entre el 98 i el 2003, sense la titulació que després s’exigirà amb la LOPS, per treballar a la pública. Moltes persones no compleixen el criteri temporal i això augmenta el nombre de professionals sense títol oficial que treballen a la pública. També es dóna una altra situació, i és que hi ha centres públics que ofereixen places però no especifiquen que siguin clíniques amb la qual cosa es guanyen places de manera oficial.

Al 2011 i per desfer el garbuix que s’havia creat, surt la publicació de La Llei General de Salud Pública, en la seva Disposició addicional sèptima. Regulació de la psicologia en l’àmbit sanitari, per la que es crea la professió sanitària generalista de psicòleg, denominada Psicòleg General Sanitari. També hi ha una esmena a la Llei d’economia social sobre aquest tema.

En aquest tram, hi ha el grup que va presentar els papers en el seu moment (2002 i/o 2005) amb l’esperança que fos positiu però no van rebre la resolució del seu expedient fins al 2011 i finalment va ser negatiu. A nivell laboral no són considerats iguals, els sous són diferents però les tasques són les mateixes. És una situació de risc legal i laboral, ja que es creen tensions.

ACAPEC és una associació que es va crear al 2002 i que reclama una nova regulació excepcional. Juntament amb el COPC, van aconseguir que al 2005 s’aprovés un projecte de llei proposat per ells allargant el termini fins al 2005, quan abans era fins al 1998.

A l’octubre de 2012 es comença a parlar d’una possible habilitació, però no de regulació. Aquesta habilitació es planteja per les persones que estan com a PESTOS (Psicòlegs Especialistes Sense Títol Oficial), per MESTOS (Associació de Metges Especialistes Sense Títol Oficial) i FESTOS (Farmacèutics Especialistes Sense Títol Oficial)”; ens explica la Gemma Escuder.

Antoni Bou, President de la Asociación Nacional de Psicólogos Clínicos y Sanitarios explica que aquesta associació va sorgir arran de la situació de moltes persones que es trobaven amb el problema d’estar exercint però no tenir la titulació adequada per les diferents reformes que es van dur a terme.

“Potser el principal problema era definir molt bé el PGS, abans de les lleis que van sorgir al 2011, l’única forma de treballar a la pública era a través del PIR” comenta Antoni Bou, qui igual que Gemma Escuder, fa esment de les irregularitats dels últims anys. “Quan semblava que ho solucionaríem tot i que es signaria una proposta de regulació justa, van haver-hi eleccions generals, i la proposta mai va a arribar a signar-se. Proposem que es defineixi molt bé aquesta especialitat, si es pot fer tractament, hi ha hagut moltes incongruències, trobem molts professionals als quals no s’ha fet justícia.”

Adolfo Jarne, per la seva part, va parlar de les noves regulacions que fan referencia al Màster en Psicologia General Sanitària, que ha estat aprovat durant aquest 2013. “Crec que l’esperit d’aquest màster és donar sortida als psicòlegs clínics i sanitaris en l’àmbit privat, que a més és majoria en el nostre col·lectiu. Hi ha un període transitori fins octubre de 2014, segons la Llei 5/211. Els Psicòlegs que optin per aquesta opció han d’obtenir l’acreditació que dóna el COPC. Per tal d’obtenir aquesta acreditació s’ha d’haver realitzat un màster amb una temàtica relacionada amb psicologia clínica i de la salut que tingui un mínim de 400 hores, de les quals 100 siguin de pràctica clínica, o bé haver fet durant la carrera un recorregut acadèmic vinculat al Departament de Personalitat i Avaluació de Tractament Psicològic. La persona que té aquesta acreditació pot sol·licitar a la Generalitat obrir un centre, encara que no és fàcil, ja que hi ha bastants requisits. La recomanació és que qualsevol psicòleg intenti regular aquesta situació acreditant-se. A partir del 2014 però, el COPC perdrà el control sobre aquest assumpte.”

A qui afecta la regulació d’aquest Màster de Psicologia General Sanitària?
  • Estudiants: Les persones que es troben ara estudiant hauran d’acabar la carrera i fer el màster.
  • Psicòlegs amb algun màster reconegut en psicologia clínica. Aquestes persones no són psicòlegs generals sanitaris (PGS). Podrien intentar acreditar-se d’alguna manera convalidant crèdits amb les universitats que ofereixin el Màster en PGS o fer aquest nou màster que ha proposat el ministeri.
  • Psicòlegs que estaran acreditats pel COPC segons la Llei 5/2011 d’economia social en 2014: En principi no estaran acreditats com a PGS però se’ls podria habilitar per treballar-hi.
  • Psicòlegs que exerceixen però no tenen cap tipus de titulació de màster: Han d’accedir al màster, són els més desprotegits.

De les 9 universitats de Catalunya que ofereixen la llicenciatura de Psicologia, només la UB i la UNED (a distància) han presentat la petició pel reconeixement de les agències de calificació per posar en marxa el Màster en Psicologia General Sanitària aquest curs 2013-14. La UB ha rebut ja aquest reconeixement i el nou màster s’ha implantat aquest nou crus. S’espera que la resta d’universitats ho facin en el curs 2014-15. El preu d’aquest màster és un preu oficial.

Joan López Masoliver, per la seva part, va explicar els requisits legals que es necessiten per l’exercici professional de la psicologia clínica i les seves opinions al respecte.

“En l’àmbit públic en principi es necessari tenir el títol de Psicòleg clínic. No obstant, es podria entendre que fins octubre de 2014 es podria treballar sense aquest títol.  A més, segons la llei també es pot entendre que per treballar com a psicòleg clínic es necessita el títol de PGS. Però també és possible treballar com a tal i sense necessitat de títol si es té un responsable o supervisor amb aquesta titulació, dins d’un equip multidisciplinar.

En l’àmbit privat, per exercir caldrà tenir el títol de Psicòleg General Sanitari. No obstant existeix un règim transitori segons el qual fins octubre de 2014 es pot treballar en aquest àmbit si es reuneixen un dels dos requisits de formació  (tenir un itinerari curricular en clínica a la carrera o tenir 400 hores de formació, 100 d’elles en pràctica clínica). En aquests casos es  podrà treballar en l’àmbit privat, no cal acreditar-ho però si es fa, millor. Qui vulgui tenir una consulta pròpia ha de reunir aquests requisits i tenir una autorització de la Generalitat de Catalunya.

Existeix la possibilitat de que l’Administració habiliti o fins hi tot convalidi el títol a qui reuneixen aquest requisits (tenir l’acreditació de l’esmentada formació, o tenir una consulta sanitària autoritzada per la Generalitat). Són tràmits que s’estan negociant, però no hi ha res segur.

El consell és que com més documentació es recopili millor, perquè l’administració és molt restrictiva. Tota aquella prova que demostri que s’ha estat exercint com a professional, com la donada d’alta als autònoms, factures, certificats de treball amb funcions de psicologia clínica, etc., segurament serà decisiva a l’hora d’habilitar als psicòlegs generals sanitaris, si és que finalment es duu a terme aquesta habilitació”. Aquestes van ser les opinions i recomanacions que Joan López Masoliver va expressar en la seva conferència.