De
Ciceró a Lucia Joyce: La clínica
Des de fa anys José
Maria Álvarez, format a Barcelona com
psicòleg i psicoanalista, coordina la unitat de psicologia
clínica de l´Hospital Universitari Rio Hortega a
Valladolid. Com que ensenyar és una de les passions del
doctor Álvarez, en companyia de Fernando Colina dirigeix la
formació dels PIR i MIR per aquelles contrades,
ambdós han aconseguit situar el Rio Hortega com un centre de
referència on aprendre clínica, de manera que el
trien per estudiar alumnes de la seva zona natural
d'influència.
Entendre de la bogeria és una altra passió de
José María Álvarez. Amb Fernando Colina i
el psiquiatre Ramon
Esteban va crear fa uns anys el grup denominat Los alienistas del Pisuerga
que tradueix i edita els clàssics de la psiquiatria del XIX
i del XX. Charcot,
Sérieux,
Séglas...
formen part del catàleg que omple un buit
bibliogràfic i que permet estudiar i entendre sense repetir
els llocs comuns que ens ofereix la indústria dels
medicaments.
El nom del grup: Los
alienistas del Pisuerga ens mostra la tercera
passió d'en José Maria Álvarez: el
gust pel llenguatge, per trobar la paraula justa. Alienista designava
el metge filòsof, el metge que tractava el patiment, la
bogeria; amb el temps, psiquiatre substituiria a alienista, primer per
designar una de les grans especialitats de la medicina
simultània a la consideració de la bogeria com
una malaltia, darrerament fa l'efecte que el psiquiatre, allunyat dels
seus orígens, va convertint-se en un prescriptor de receptes.
Té encara una quarta passió José Maria
Álvarez: la clínica psicoanalítica, li
plau aprendre dels pacients. Clínica, escriptura, bogeria i
ensenyament donen un resultat gens forçat:
Estudios sobre la psicosi del que n'acaba
d’aparèixer la tercera edició.
Són tres edicions i cada una diferent de les
anteriors. Perquè, com escriu l'autor: “alejada de todo
servilismo, lo que mi mano transcribe es lo que en el fondo pienso",
i perquè cada edició està totalment
reescrita, amb supressions i textos nous, amb un estil cada vegada
més precís, capaç de convertir en clar
el tema més complexe. Més que nova
edició caldria parlar d'una sèrie.
Estudios sobre la psicosis és una simfonia en quatre
moviments. La primera relaciona el pensament humanista
clàssic: Antífon,
els estoics, els epicuris o la figura cabdal de Ciceró amb
la psiquiatria del XIX i el geni de Freud.
En definitiva, la línia dels que han cregut que el patiment
humà, el pathos,
la ètica i el llenguatge tenen relació. Segueix
la precisa descripció i explicació de les
al·lucinacions i els fenòmens elementals. La
tercera part, centrada en la paranoia examina els grans casos
clàssics: Schreber,
Wagner i Aimée.
Acaba el llibre amb dos temes d'actualitat: el debat sobre la psicosi
normalitzada i un estudi sobre la bogeria de James Joyce i la
seva filla Lucia que no és sols innovador i original,
distant de les habituals repeticions sobre el tema, sinó que
aventurem que inaugura una nova etapa en la producció
intel·lectual de José Maria Álvarez.
Si hi afegim que l'editor ha inclòs per primera vegada un
índex temàtic i de noms que facilita la consulta
i que l'estil de l'Álvarez ens recorda un autor ben poc
llegit actualment però un dels millors escriptors que
l'assaig en llengua castellana ha produït: Ramón y Cajal
tenim com a resultat un d'aquells llibres que psiquiatres i
psicòlegs clínics, estudiants i lectors haurien
de tenir com a eina de referència per aprendre, estudiar,
reflexionar i, també, permetre's el plaer de la
lectura.
Magne Fdez-Marban
|
