Norma Jean per Carol Oates

Joyce Carol Oates , nascuda prop de les cascades del Niàgara a finals dels anys trenta és una prolífica i excel·lent escriptora nord-americana que tan aviat fa novel·la com teatre o crítica literària amb qüefrència per usar els codis de la novel·la negra. I ha rebut premis de prestigi: el National Book Award, el Fémina, finalista del Pulitzer...

Norma Jean, casada entre d'altres amb el dramaturg Arthur Miller i amant, entre d'altres, d'una vintena d'actors i directors premiats amb un Oscar, rebatejada per la indústria de Hollywood com a Marilyn Monroe és més popular pel seu suïcidi, les seves drogues i les seves rotundes formes que no pas per crear dues interpretacions antagòniques i modèliques: la innocent i extravertida Sugar Kane de Ningú no és perfecte i la difícilment esperançada Reslyn de Vides rebels.

Joyce Carol Oates ha creat una novel·la biogràfica: Blonde, sobre Norma Jean de la que l'editorial Alfaguara ens ofereix la versió en castellà. Una fotografia, una nina, la mort de l'àvia, les fantasmagories de la mare, la mirada dels altres, els somnis, les angoixes... primer; les transformacions del cos, la femineïtat, l'insomni, la sang, la medicació, la diferència entre ser i estar... són alguns dels elements que, discretament, sense subratllats i amb un estil que combina narració i diàlegs, obscenitat i pudor, crònica social i fabulació, classicisme i subtils canvis del punt de vista narratiu, que permeten percebre les influències literàries de la senyora Oates: Hawthorne, Joyce o Faulkner i que li permeten descriure l'ésser Norma amb més fortuna que les biografies fins ara publicades.

Corren temps en què ens sentim capaços d'explicar-nos la vida d'una persona després d'unes poques entrevistes, aplicar el diagnòstic segons uns ítems mínims i decidir un tractament convençuts dels nostres sabers. Amb unes poques línies o una conversa de minuts amb col·legues transmetem la substància del que anomenem un cas. I segur que és possible. Endinsar-nos per les gairebé mil pàgines de Blonde ens pot permetre posar a prova la nostra seguretat per intentar comprendre la complexitat de qualsevol humà. A més ens entretindrem, fruirem amb pàgines excel·lents –les dedicades a La jungla de asfalto, per exemple- i, fins i tot podria passar que acceptéssim el diagnòstic de la senyora Oates: “Els escriptors i els artistes no podem veure el món amb la simplicitat de la personalitat d'un polític”.