La Viquipèdia ens explica que el senyor Byung-Chul Han va néixer a Seül (Corea del Sud), l'any 1959. Allà va estudiar metal·lúrgia (sic) i als anys vuitanta va viatjar a Friburg per estudiar filosofia i, retinguem la dada, teologia catòlica. Amb una tesi sobre Heidegger comença un periple universitari europeu que després d'una llarga estada a Basilea el porta a fer casa a la universitat Der Künste de Berlín; és a dir la universitat berlinesa dedicada a l'estudi de les arts.

Herder ens presenta tres breviaris d'unes vuitanta pàgines a la seva col·lecció Pensamiento Herder que dirigeix el catedràtic Manuel Cruz: La Sociedad del cansancio (2010), La Sociedad de la transparencia (2012) i Agonía del Eros (2012) que ha publicat en castellà de manera pràcticament simultània

Hem girat fulles als tres llibrets i hem llegit La Sociedad del cansancio amb cert deteniment. “La violencia viral... no sirve para la descripción de las enfermedades neuronales, como la depresión, el TDAH o el SDO" (pàg 23). La idea sembla força original i l´autor l'acompanya d'una certa anàlisi on sembla que Foucault estigui de baixa i Arendt o Agamben cotitzin a l'alça. És perfectament versemblant que la distinció que fa l'autor entre societat disciplinaria i societat del rendiment contingui unes possibilitats que cal investigar seriosament, per no parlar del multitasking, activitat estesa entre els animals que els humans miren d'imitar amb fortuna relativa.

La contratapa ens explica que SDO vol dir Síndrome del desgast ocupacional, mentre que TDAH significa trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat. La contratapa no en diu res sobre el multitasking, mot que tampoc hem sabut trobar per la Viquipèdia. I és que de vegades hi ha el risc de donar massa consistència a allò mateix que es vol criticar, encara que no sigui aquest el cas.

En definitiva, una trilogia suggerent i reflexiva sobre temes d'actualitat, escrita amb agilitat i que dona per pensar sense quedar sepultat per les divagacions de l'autor.