La Junta de Govern del COPC creu convenient emetre un comunicat expressant la seva opinió sobre la nova versió del DSM (Manual diagnòstic i estadístic dels desordres mentals, elaborat per l'Associació Psiquiàtrica Americana) i sobre algunes de les polèmiques suscitades al voltant d'aquesta qüestió.

De fet, en diferents moments del procés de crítica a escala mundial que ha generat el projecte del DSM 5, el Col·legi s'ha pronunciat, directament o a través dels òrgans de comunicació del Consejo General del qual formem part, en contra de molts dels aspectes que han acompanyat els treballs de preparació d'aquest manual.


La recent publicació de la cinquena versió del DSM - postergada en diverses ocasions al llarg dels darrers anys, com a conseqüència del rebuig que generaven molts dels seus plantejaments - ha rellançat les crítiques de tots aquells que, des de posicions teòriques molt diverses, s'hi oposaven.

Al llarg d'aquest procés, la Junta del COPC ha recollit les valoracions i les opinions de molts col-legiats - d'orientacions teòriques ben diverses i concernits pel tema en els vessants clínic, acadèmic o assistencial - constatant una actitud crítica i de preocupació envers el DSM 5, molt generalitzada, però no sempre d'acord amb les mateixes raons, o no fent seves totes les expressades des d'unes o altres posicions.

El COPC és una institució plural, que aplega múltiples orientacions i pràctiques de la psicologia, i davant d'un tema com aquest, que suscita posicionaments diversos, hem volgut mantenir una línia respectuosa amb les diverses orientacions, evitant subscriure institucionalment unes o altres tesis.

En el moment actual, però, la Junta del COPC creu convenient explicitar aquells punts en els quals es constata un important consens, i en els que coincideixen, a nivell internacional, experts i especialistes d'orientacions teòriques ben diverses. Són els següents:
  • El DSM ja no compleix la funció a la qual aspirava des de la seva primera edició: constituir un marc de referència compartit i aportar un llenguatge comú als psicòlegs i psiquiatres de tot el món. La versió V ha optat clarament pel model mèdic i biologista de la malaltia o el trastorn mental, obviant o menyspreant altres aspectes implicats.
  • Com a conseqüència d'aquesta orientació, segueix apostant en excés per la recerca de marcadors biològics - inexistents, fins ara - de les malalties o els trastorns mentals.
  • En la mida que no té un criteri clar per establir els límits de la malaltia o el trastorn mental, el DSM 5 no sap diferenciar entre situacions greus i problemes de la vida quotidiana, tendint a convertir-ho tot en "malaltia". Aquest plantejament no és només epistemològicament ridícul sinó, òbviament, també perillós per les conseqüències clíniques, institucionals i socials que comporta.
  • El DSM està sotmès a fortes influències de grups de pressió. La seva independència en relació als interessos d'aquests grups de pressió ha estat seriosament qüestionada. La conseqüència obvia d'aquesta situació, pot ser la definició de nous trastorns, dels que no hi ha evidència de la seva existència.
Més enllà del consens al voltant d'aquests punts, la qüestió de les alternatives possibles al DSM i a la metodologia en què es basa planteja molts interrogants. El descrèdit que ha sofert el DSM 5 - fortament criticat fins i tot pels responsables de la seva anterior versió - així com el seu qüestionament en l'àmbit internacional, s'ha traduït ja en decisions que limitaran la seva aplicació i el seu ús. Donada, però, la persistència de models teòrics clarament diferenciats, i fins i tot oposats, cal reconèixer que no hi ha una alternativa que pugui aspirar a substituir-lo o, almenys, a complir una funció similar.

Entenem, doncs, que el posicionament del COPC no ha d'anar més enllà dels esmentats punts, i ho reiterem en nom de la visió amplia de la Psicologia en la qual estem fermament compromesos, per la que treballem dia a dia i que defensem en aquells espais i òrgans de decisió en els que participem.

Aquesta Junta ha mantingut una línia que defuig els reduccionismes de qualsevol mena, i manté la visió bio-psico-social així com la ferma adhesió al paradigma de la complexitat. Des d'aquesta línia fa plenament seva la crítica al DSM 5, en base als punts i els arguments exposats, que compten amb un amplíssim consens acadèmic i professional.

 
La Junta de Govern del COPC
Barcelona, abril de 2014