D'editors, que són aquests senyors que fan la primera tria
dels llibres que llegirem, el país n'ha tingut molts de
primera línia europea: Cruzet,
Verges, Barral... Potser en Jaume Vallcorba ha
sigut dels més complets perquè l'interessaven
totes les parts del procés editorial: Descobrir autors als
quals acompanyava: Pàmies, Ibarz, Serés...;
reeditar-los i trobar una nova manera de llegir-los: Chesterton, Zweig;
posar-nos al dia de literatures aquí mal conegudes, les
centreeuropees especialment; triar els traductors; decidir la
tipografia, les portades, el tipus de paper... I finalment vendre el
producte sempre elegant, exquisit.
Jaume Vallcorba a més escrivia. Filòleg, el seu
estudi sobre la història i l'ús dels verbs ser i
estar, que completa les notes de Gabriel
Ferrater, és excel·lent. El seu
últim llibre conegut: sobre l'amor entre els trobadors i
Dant és una miniatura d'equilibris gòtics.
Marek Bienczyk
(Polonia, 1956) és un d'aquests autors centreeuropeus
d’interessos diversos: filosofia, bogeria,
política, enologia (Si, enologia, el senyor Bienczyk quan no
escriu sobre Aristòtil s'entreté publicant guies
de vins) i marcat pels camps d'extermini. El mal. El Acantilado ja
havia publicat El Manicomio, la vida al principal manicomi de
Polònia durant la guerra mundial i ara ens ofereix
Melancolia, De los que la dicha perdieron y no la hallarán
más.
El punt de partida de Melancolía
és doble: La clàssica i ciceroniana Anatomia de
la melancolia de Burton
i el Baudelaire,
cronista de la transformació de la ciutat a Le cigne: Paris change mais
rient dans ma mélancolie n'a bougé...
Vivim una època tendent a la melancolia o més
aviat l'excés d'objectes obtura la reflexió?
Valery o Baudrillard, en definitiva.
Bienczyk desplega els arguments del debat però no el clou.
Acaba el llibre amb un inesperat i deliciós comentari sobre
un vi de Pomerol, el Château Tropchaud l'Eglise (25 euros la
botella). Descobrir la relació entre un Pomerol, un Bordeus
per simplificar, i la melancolia per si sols ja mereix la lectura de
Melancolia.
Més que els psicòlegs, els interessats en
l'ànima humana hem de reconèixer que el desig de
Jaume Vallcorba ens ha dotat d’eines per entendre els humans.
Magne Fdez-Marban
|
