Un home solter demana la custòdia de la seva filla. La nena,
resultat d'una relació extramatrimonial, viu amb la seva
mare i el seu marit. El Tribunal Suprem dels Estats Units, l'any 1989
no accepta el resultat de les proves genètiques que
demostraven la filiació i sentència que “la llei, com la
naturalesa, només reconeix un pare”.
Ens ho explica el senyor
Jerome Bruner, psicòleg nord-americà
a La
fábrica de historias, llibre recentment
reeditat per F.C.E.
Jerome Bruner, influït per Austin,
sosté que no hi ha millor manera per descriure situacions
humanes que el relat. La narrativa aplega memòria i
imaginació per reconstruir i reinventar el passat o,
també, el futur. Els mites, les sentències
judicials, la descripció que fem de les nostres vides no
deixen de ser relats que convé no confondre amb els fets
reals.
No sabem si la senyora Anna
Maria Nicoló comparteix les idees del senyor
Bruner, tot plegat no comparteixen la mateixa tradició
cultural.
És inqüestionable que Psicoanálisis
y familia proposa un nou relat de la
psicoanàlisi. Perquè Psicoanálisis y
familia rebat, punt per punt, les meditades
pàgines amb què Freud
comença Fragment
d'anàlisi d'un cas d'histèria (Dora).
I ho fa amb tal elegància, subtilesa i abnegació
que el converteix en periclitat, en arcaic. Tan arcaic que la nostra
autora no l'inclou entre la desena llarga d'obres de Freud que cita a
la bibliografia.
Anna Maria Nicoló és neuropsiquiatra infantil,
terapeuta sistèmica i psicoanalista de la International Psychoanalytical
Association. La llista de càrrecs que ha ocupat
impressiona: Presidenta del Fòrum d'Adolescents de la Federació Europea de
Psicoanàlisi, cofundadora de la Societat Italiana de
Psicoteràpia..., professora del Departament de
Ciències Neurològiques a la universitat romana de
La Sapienza
i col·laboradora habitual de la Vidal i Barraquer,
publicacions, articles, conferències, llibres... Una
autèntica personalitat intel·lectual.
Psicoanálisis y familia adopta com a punt de
partida la teoria del vincle que la Nicoló desglossa en vuit
característiques clarament diferenciades i que li permet
revisar la folie á deux descrit pel gran Jean-Pierre Falret i Charles Lasègue
a finals del XIX. Segueix el llibre amb un tema apreciat pels
psicoanalistes: els somnis. Els membres de la família,
convocats per la nostra terapeuta, se'ls expliquen, els comenten, hi
busquen les coincidències temàtiques (l'aigua en
un dels excel·lents casos presentats, la mateixa aigua amb
què Freud comença Dora) en una mena de
pràctica associativa a la junguiana manera i d'aquesta
manera solucionen els seus conflictes relacionals. El pas per
considerar la patologia psicòtica com transpersonal
és curt i la senyora Nicoló el dóna
amb simple facilitat.
Psicoanálisis
y familia és un llibre contemporani. Per tant
no poden faltar els capítols dedicats a la
violència dintre de les parelles, les
problemàtiques dels adolescents, les noves formes de
parentalitat o la mediació. I com que els relats de casos
són nombrosos, la sensació de
versemblança és convincent.
Qualsevol persona de cultura mitjana que encara estigui
convençut que la psicoanàlisi segueix la regla de
l'associació lliure, que els somnis emmascaren un desig
reprimit, que hagi sentit parlar de la pulsió de mort o que
hagi sentit dir que Freud no acabava d'entendre que volien les dones
ara té l'ocasió de posar-se al dia.
Perquè Psicoanálisis
y familia no és una revisió o una
actualització del pensament de Freud sinó,
més aviat, una recreació de la
psicoanàlisi que convé apreciar com a tal. Els
psicoterapeutes de diverses tendències trobaran un llibre
ben escrit, convincent i amb abundants casos clínics com ja
hem indicat que pot servir de guia i orientació.
També els interessats per la psicologia forense i els que
practiquen la mediació trobaran indicacions útils
i pràctiques fruit de la llarga experiència
institucional de la senyora Nicoló.
Tal com permeten entendre varius somnis reproduïts a
Psicoanalisis y familia les mares poden produir estralls.
Magne Fernandez-Marban
|
