CLICA AQUÍ PARA LA VERSIÓN DEL ARTÍCULO EN ESPAÑOL

El passat 26 de setembre, el Dr. Larry A. Cohen va visitar Barcelona per impartir un seminari sobre coordinació de parentalitat organitzat pel COPC. Cohen té una llarga experiència en psicologia clínica i forense. La seva carrera ha estat focalitzada en l’assistència a famílies de divorcis d’alta conflictivitat. Fa deu anys, el Dr. Cohen va formar part del primer grup de professionals de la salut mental que van formar part d’un projecte pilot del sistema judicial de Nova York de coordinació de parentalitat en divorcis d’alta conflictivitat. Va ser un dels membres fundadors de la Parenting Coordination Association of New York, co-desenvolupador del Brief Issue Focused Intervention i ha exercit tasques de facilitador per PEACE NY. A més de la seva feina amb famílies, ha treballat com a consultor en el departament de policia de Nova York i en el New York City Transit Department and Covenant House.

A diferència de Catalunya, a Nova York la figura del coordinador de parentalitat es va implementar fa 10 anys. El Dr. Cohen ens comenta com van ser aquells inicis: “Tots els professionals involucrats en la coordinació de parentalitat mostràvem certa ansietat a causa del repte que suposava treballar amb aquestes famílies. Les nostres preocupacions tenien a veure amb formar-nos bé per, després, poder portar els casos fent una bona tasca. L’exercici de la coordinació de parentalitat no estava regulat per llei i, per tant, no s’exigia cap formació específica, per la qual cosa ens preocupava que el grup pilot disposés de la formació adequada. Els advocats pensaven que perdrien ingressos, però amb el temps van canviar de parer. Ara, en la majoria dels casos estan encantats amb la figura del coordinador de parentalitat. No han perdut ingressos i pateixen menys molèsties per part dels clients. Abans els clients els preguntaven qualsevol dubte i ara truquen als coordinadors de parentalitat quan necessiten aclarir alguna cosa legal. En l’actualitat els advocats donen suport al projecte de coordinació de parentalitat, amb la intenció d’oferir-li més credibilitat. Els progenitors acostumen a tenir molta confiança en el que diuen els seus advocats i d’aquesta manera una coordinació de parentalitat té més possibilitats de tenir èxit. És una aliança professional en benefici de les famílies amb les quals tractem.”

La dificultat i el temps dedicat als casos de divorcis d’alta conflictivitat fa recomanable que cada coordinador de parentalitat no porti més de dos casos a la vegada. El jutjat, o bé els mateixos progenitors, determinen la durada del procés de coordinació de parentalitat. Larry A. Cohen, comenta al respecte que “s’estableix un període de temps, ja que no podem obligar a les persones a participar en la coordinació de parentalitat per sempre. S’ha d’arribar a un acord amb els progenitors, i varia segons el cas. Els he tingut de tres mesos de durada i altres, en què la coordinació de parentalitat acabava un cop els nens haguessin arribat a la majoria d’edat. Els progenitors estan obligats a complir aquest període, però si durant aquest temps els dos decideixen paralitzar el procés i/o buscar un altre coordinador de parentalitat, poden fer-ho. En canvi, si és només un dels progenitors qui vol deixar el procés, no és possible. La coordinació de parentalitat no és teràpia, no es tracta de seguir un tractament cada setmana a la mateixa hora, sinó de solucionar els conflictes que no es poden solucionar entre les parts implicades.”

Cada cas de divorci d’alta conflictivitat és diferent, però hi ha certs patrons o característiques que es donen en tots els casos. En opinió de Cohen, “Hi ha diferents nivells de conflictivitat que van des de lleu a molt greu. Normalment, en els casos “molt greus”, hi ha una devaluació d’un dels progenitors o dels dos de manera recíproca en forma d’agressions verbals i/o físiques. També sol haver-hi accions per part de la policia, diferents litigis, discussions davant dels fills... Moltes de les famílies tenen un progenitor o ambdós amb problemes de salut mental, problemes amb les drogues... i amb freqüència tenen fills amb necessitats especials de desenvolupament cognitiu, físic i emocional. També hi trobem factors psicològics com el fet d’estar només centrats en sí mateixos, tenir traumes no resolts, incapacitat per tolerar la separació, no comprendre el punt de vista de l’altra persona o tenir la necessitat de controlar-la. També intervé la família de cada progenitor, que es posiciona a favor del seu fill per la qual cosa es provoca una guerra entre famílies, no només entre les dues persones que es divorcien."

"Els mateixos progenitors que han tractat d’ensenyar als seus fills a gestionar l’estrès fan tot el contrari. Els fills veuen que els seus progenitors, que han de ser les persones que els cuidin, estan contínuament barallant-se i que cadascú li dóna una explicació diferent dels fets. Això els crea confusió, ansietat i tristesa i afecta el seu sentit de la realitat, ja que no saben com posicionar-se. Per sobreviure emocionalment li diuen al pare o a la mare el que volen escoltar, encara que no estiguin d’acord, per tal que els progenitors no s’enfadin amb ell. Tot conflicte tendeix a resoldre’s en un període de temps, però el nivell de conflicte en un divorci d’alta conflictivitat no baixa després d’anys.”

Depenent de l’edat dels nens, els factors de risc són diferents: “Un nen molt petit fa el seu desenvolupament amb el seu cuidador principal, que acostumen a ser els seus progenitors. Si viu constantment un estira-i-arronsa, una separació dels seus progenitors durant aquest període repercutirà molt en la seva relació afectiva amb el seu cuidador, i això pot tenir influència en la vida adulta. En canvi , si és adolescent, viu la separació dels progenitors com una interrupció de la seva vida. Es plantegen què passarà amb els seus amics, volen decidir on aniran, qui dels dos el portarà al cinema... Els adolescents ja veuen als seus progenitors com a persones, amb les seves virtuts i els seus defectes, així que ho viuen de diferent manera que els nens més petits.”

Qualsevol professional no pot ser coordinador de parentalitat, es necessita certa formació i aptituds. Segons comenta Cohen; "La Association of Family and Conciliation Courts estableix unes directrius per la formació en coordinació de parentalitat. S’ha de tenir formació i experiència en mediació, conèixer els efectes del divorci, i en particular dels divorcis d’alta conflictivitat, com es produeix aquesta conflictivitat, quines són les seves causes així com tenir coneixements sobre aspectes psicològics i de desenvolupament infanto-juvenil, etc. La formació també ha d’incloure els aspectes psicolegals de la violència intrafamiliar així com del marc legal de les separacions i del procés de coordinació de parentalitat."


Entrevista realitzada per Miriam Arcera (departament de comunicació del COPC) amb la col·laboració de Connie Capdevila col. 8311 i vocal de la Secció d'Alternatives i Resolució de Conflictes.