No tenim per costum comentar obres de creació per les
múltiples dificultats que presenta aquesta admirable i no
sempre reconeguda activitat i que, òbviament supera les
nostres més que limitats capacitats de simples aficionats.
Més que La
fiesta de la ignorancia, la recent novel·la
curta de Milan Kundera,
el que ha despertat el nostre interès ha sigut observar la
ben diferent acollida per part de la crítica espanyola, en
general entusiasta sense argumentacions, de la francesa que tendeix a
considerar-la una obra menor, fallida, creada per un gran escriptor que
pateix el deteriorament propi dels seus 84 anys.
De Milan Kundera (1929, Brno) convé recordar que
prové d'una família de músics, que ell
mateix va viure durant uns anys fent música de jazz al piano
i que va estudiar cinematografia. Durant anys ha donat classes a les
universitats de Praga i, una vegada instal·lat a
França, Rennes abans de fer-ho a l'Ecole des Hautes Etudes.
Una persona dotada d'una cultura organitzada, per dir-ho d'alguna manera. La
fiesta de la insignificancia
és ben poca cosa. Mitja dotzena de personatges, els jardins
del Luxemburg, una cuina, algun sopar, poques descripcions, pocs
adjectius, escenes breus... Ja ho deia Nestor Luján:
Per posar a prova un
cuiner, demaneu-li que faci una humil truita a la francesa.
Els primers paràgrafs contenen els trets distintius:
Època contemporània, absència
d'internet, marcar un tret de l'època: les noies joves no
sedueixen amb els pits, els malucs, les cuixes sinó amb el
melic. Una nova zona erògena? Alain, Ramon, Charles,
Calibà... alguns dels noms dels protagonistes.
De Shakespeare
a les gregueries, de la pedagogia del professor
voluntàriament d´institut al representant de la
grandeur. Una mena d'spleen proustià ens acompanya. La
caiguda dels ideals, les obligacions que ens creen les mentides que
diem, la creació d´una nova llengua i una
duplicació del sopar de La regle du jeu. Stalin disposat a
aposar a prova les condicions que Freud demana a un bon acudit per fer
riure. Les exigències del cos que converteix al president
del Soviet Suprem de la URSS en la seva titella... Per tenir, aquesta
novel·leta insignificant de cent trenta pàgines
amb interlineat generós, insípida, anodina i
intranscendent té un dels assassinats més
originals de la història. Canvi d'època, de
capitalisme, de paradigma, que exigeix noves formes narratives. Kundera
és un home contemporani que Beatriz de Moura ha
traduït al castellà esplèndidament.
Magne Fdez-Marban
|
