L’Associació Catalana de Psicòlegs en Exercici Clínic (ACAPEC) es constituí a Barcelona l’any 2002 com a resposta d’un col·lectiu de psicòlegs i psicòlogues a la situació generada per la publicació l’any 1998 del Real Decreto 2494-1998, que creava el Títol Oficial de Psicòleg Especialista en Psicologia Clínica i la posterior publicació, l’any 2002, de la Orden PRE 1107-2002 que regulava les vies transitòries d’accés al mateix títol.

La situació d’exclusió en la que molts i moltes professionals de la psicologia ens varem trobar en aquell moment, així com la impossibilitat d’accedir a l’obtenció del títol a través de les vies transitòries creades aleshores, amb uns criteris temporals molt restrictius, varen conduir a la formació d’ACAPEC com a ens aglutinador de les reclamacions d’un nombrós col·lectiu de psicòlegs i psicòlogues que, al mateix temps, no varen trobar la resposta esperada ni el recolzament desitjat per part de qui dirigia el COPC en aquells moments.

Arrel de les nostres legítimes reivindicacions i de les iniciatives jurídiques endegades per ACAPEC, comptant amb assessorament jurídic, es va aconseguir la publicació del RD 645-2005 que ampliava els terminis per a l’obtenció del títol de PEPC, obrint així la porta a la seva obtenció per part d’un nombrós grup de col·legues que fins aleshores en tenien vetat l’accés.

Posteriorment, i assolit aquest ambiciós i costós objectiu, ACAPEC va passar a mantenir-se en un segón plà durant uns anys.

L’any 2009 un grup de psicòlegs de la xarxa pública que veiem la immobilitat en la que els professionals es trobaven varem decidir recórrer al COPC per tal de reactivar algunes de les iniciatives que s’havien iniciat. Així és va reprendre el Grup de Treball de l’Observatori de l’Especialitat de Psicologia Clínica, dins la Secció de Psicologia Clínica i de la Salut del COPC. Aquest grup, creat l’any 2006 i coordinat per Victòria Allué, tenia com a objectiu aglutinar tots aquells membres de la Secció que treballaven en la clínica i la salut, però tenien dificultats en la tramitació dels expedients i/o treballaven com a clínics i tenien incertesa sobre el seu futur professional perquè no havien pogut accedir al títol de psicòleg especialista en psicologia clínica (PEPC). En el moment en que es reactiva el Grup de Treball, sota la coordinació de Gemma Escuder, reben el recolzament de la secció Clínica del COPC, sota la coordinació de David Miquel, figura clau des de l’inici del procés i primer president d’ACAPEC.
 
Malauradament el Grup de Treball va haver de dissenyar múltiples opcions per a poder comptabilitzar els psicòlegs que no havien obtingut l’especialitat i no va ser tasca fàcil. A principis de 2010 l’objectiu del grup es va centrar en dissenyar una enquesta per tal de conèixer els col·legiats afectats. Entretant, l’abril de 2010, la Comisión Nacional de la Especialidad de Psicologia Clínica (CNEPC) publica les dades definitives i es confirma que  dels 14143 expedients presentats, 7562 no són considerats aptes per a la obtenció de l’homologació.

Aquest elevat nombre de professionals, el formen professionals del sector públic i privat. Alguns dels psicòlegs afectats del sector privat, van ser convocats a un examen per a l’obtenció del títol que es duria a terme a Madrid el 27 de novembre de 2010.
El mes de juny de 2010 les eleccions al COPC donen la victòria a la candidatura de Josep Vilajoana, punt d’inflexió per al Grup de Treball i impuls definitiu per a la reactivació d’ACAPEC.

El Degà es posà en contacte amb el Grup de Treball reconeixent-nos com a via d’accés per a co-municar el recolzament del COPC a tots els professionals convocats. El Grup doncs, té com a nou objectiu aglutinar a tots els col·legiats convocats, posar-los en contacte per a recolzar-se tant a nivell formatiu com a nivell logístic davant el periple que va suposar la realització de l’examen.

És a través d’aquesta col·laboració amb el Degà que es comencen a fer passos conjunts i rebem el suport per a engegar el principal objectiu del Grup de Treball i per extensió d’ACAPEC, que es reactiva i renova la seva Junta Directiva, al mes de novembre de 2010, recollint el testimoni de David Miquel, Ana Llorente i Cristina Martin, per part de Gemma Escuder, Roger Ballescà i MªJosé Ramos. Aquest objectiu es conclou amb el suport del COPC reforçant la nostra demanda d’una nova regulació a través de la redacció d’un Dictamen Jurídic que justifica la possibilitat de tirar-la endavant. Aquest Dictamen, realitzat per un advocat de l’Estat i financiat pel COPC, té la seva versió definitiva el mes de febrer de 2011.

A partir d’aquest moment ACAPEC, que ja aglutina més de 250 professionals, i el Grup de Treball, amb més de 100 inscrits, engega una sèrie de trobades amb grups parlamentaris per tal de presentar el dictamen que recolza que es pot realitzar una nova regulació amb els mateixos criteris que el RD 2490/1998 però eliminant la restrició temporal per la qual tan sols podien accedir al títol per les vies transitòries aquells psicòlegs que haguéssin iniciat el seu exercici clínic amb anterioritat a l’entrada en vigor del RD. L’ampliació dels plaços en aquest nou RD hauria de permetre comptabilitzar els periodes formatius i d’exercici clínic que s’acreditessin amb independència de la data d’inici de l’activitat professional i fins al moment de la promulgació de la nova llei.
Al març de 2011 es presenta el dictamen a la Comisión de Sanidad del Congrés dels Diputats que acorda recolzar per unanimitat la presa en consideració d’una proposta de llei per la que es creï un procediment legal excepcional que faciliti l’accés al títol dels especialistes MESTOS (metges), PESTOS (psicòlegs), i FESTOS (farmacèutics) que seguien exercint sense titulació oficial. El PSOE, però, va demanar prorrogues per a retardar la votació.

Al 29 de març, la Llei 5/2011 d’Economia Social, estableix en la seva disposició addicional sisena, el mandat dirigit al Govern per a que redacti un projecte de Llei regulant la Psicologia Sanitària, com a professió sanitària titulada. És a dir, en la pràctica es crea una nova especialitat, que junta-ment amb la Psicologia Clínica seran les dues titulacions necessàries per exercir en la vessant sanitària de la Psicologia.

Així mateix, la Llei 33/2011 planteja que només els especialistes en psicologia clínica poden treballar en centres públics o concertats. Per tant el Psicòleg General Sanitari quedaria centrat en l’àmbit privat.

El mes de novembre de 2011 les eleccions generals donen la majoria absoluta al Partit Popular. Aquest fet tirarà enrere la possibilitat de la nova regulació doncs, absolutament en contra de la posició sostinguda per el propi PP fins aquell moment, en que recolzaven la homologació, un cop assolit el poder ja no es mostren partidaris de tirar endavant la proposta legislativa. ACAPEC identifica en aquell moment que la situació de major indefensió de tot aquest procés són els professionals que es troben treballant en el sector públic i concertat, doncs els psicòlegs privats ja compten amb una regulació que els dona cobertura legal.

ACAPEC i el Foro de Psicólogos del SNS, coordinat per Miguel Ginés, psicòleg de La Rioja, engega un treball conjunt per tal de centrar els esforços en tornar a presentar el dictamen i incidir en la situació d’indefensió dels ja coneguts com a PESTOS: Psicòlegs/ogues Especialistes del Sistema Nacional de Salut sense Titulació Oficial.

Paral·lelament, a Catalunya s’inicien converses amb el Departament de Salut per tal de fer-nos sentir, donat que la major presència de centres concertats en la nostra comunitat fa que el nombre de professionals afectats sigui especialment alt, en comparació a la resta de l’Estat.

Al llarg del 2012, es mantenen reunions amb el Departament de Salut aportant una xifra aproximada que va de 300 a 400 professionals, només a Catalunya. La dificultat per a concretar una xifra respon a l’escassa informació oficial que es té al respecte des de qualsevol entitat. ACAPEC recull aquesta xifra a través de la informació que ens aporten els nostres associats, en relació a les insti-tucions on treballen.  

El risc de que aquests professionals siguin despatxats o no renovats per no tenir la titulació de especialista en psicologia clínica es converteix en una realitat. ACAPEC rep les reclamacions de professionals del sector públic i concertat, respecte a les demandes que les gerències fan respecte a la situació de la seva titulació, sense tenir en compte la legalitat de la seva contractació fins al Març de 2011.

A finals de 2012 i a primers de 2013, ACAPEC i el Foro de Psicólogos del SNS, es reuneix a Madrid, amb la Direcció de Ordenación de Profesiones Sanitarias. Aquestes reunions reiteren la de-manda de conèixer el nombre de professionals afectats a tota Espanya i identifiquem la necessitat de crear una associació a nivell estatal per tal de complir amb l’objectiu de tenir una xifra d’afectats i aglutinar-los per continuar demanant una solució definitiva.

El mes de març de 2014 es crea la Asociación PESTOS (Asociación de Psicólog@s del SNS Sin Titulación Oficial). La Junta està formada per vuit membres: una presidenta (Gemma Escuder), dos vicepresidents (Miguel Ginés i Roger Ballescà), un secretari (Eduardo Serrano), una tresorera (MªJosé Ramos) i tres vocals (Rosario Fernández, Isabel Martínez i Antonio Medrano); tots ells vinculats a altres associacions, fòrums i plataformes, provinents de diferents autonomies com són Castilla-La Mancha, Catalunya, La Rioja, Madrid i València.

A finals del mes de marc, concretament el 27 de març de 2014, el Senat va aprovar la nova Ley General para la Defensa de los Consumidores y Usuarios, que inclou en el seu redactat, en la disposició final vuitena, l’esmena que reconeix els drets adquirits pels psicòlegs que han estat desenvolupant la seva tasca en l’àmbit sanitari, tant a nivell privat como dins del SNS. El text refereix que “los psicólogos que a la fecha de entrada en vigor de la Ley 5/2011, de 29 de marzo, estuvieran desempeñando actividades sanitarias en centros, establecimientos y servicios del Sistema Nacional de Salud o concertados con él, en puestos de trabajo de psicólogo para cuyo acceso no se hubiera requerido estar en posesión del título de psicólogo especialista en Psicología Clínica, no podrán ser removidos de sus puestos por no ostentar dicho título.”

Així mateix, en l’exposició de motius amb la que el legislador acompanya el text legal es fa referència al següent: El segundo apartado de esta disposición adicional aborda la situación creada por lo previsto en el apartado 4 de la disposición adicional sexta de la Ley 5/2011, de 29 de marzo, que a partir de su entrada en vigor, el 30 de abril de 2011, exige por primera vez, que los psicólogos que realicen su prestación de servicios en establecimientos y servicios del Sistema Nacional de Salud o concertados con él, deben estar en posesión del título oficial de psicólogo especialista en Psicología Clínica, sin tener en cuenta que con anterioridad a dicho precepto existía un número considerable de psicólogos prestando servicios en dicho ámbito sin que se les hubiera exigido el citado título de especialista. Por ello procede reconocer el derecho de éstos profesionales a seguir prestando servicios en sus puestos de trabajo sin que puedan ser removidos de los mismos por no ostentar el mencionado título de especialista.

Així doncs la nova llei és clara en aquest sentit i permet que els professionals sense títol oficial pu-guin seguir exercint legalment les seves funcions assistencials,  en els centres públics i concertats, sempre i quant hagin estat contractats amb anterioritat al 29 de Març de 2011.

Aquesta situació, ens alegra perquè és el primer reconeixement a l’existència d’aquests professio-nals però des de la Asociación PESTOS, considerem que es tracta d’un reconeixement insuficient donat que no ens dona cap oportunitat per a homologar el títol, no ens permet moure’ns del nostre lloc de treball i es pot donar la situació que si una plaça ocupada per un PESTO es treu a concurs, no pugui ser ocupada per el mateix professional per no tenir la titulació tot i haver-la ocupat durant molts anys. Així mateix també ens trobem amb una discriminació salarial i amb la impossibilitat d’optar a la carrera professional en alguns casos.

En  el nostre col·lectiu, hi ha casos de psicòlegs amb més de 13 anys d’exercici professional continuat en l’àmbit públic. Es quadruplica, doncs, el temps exigit en el RD per homologar l’especialitat i ens trobem a dia d’avui encara sense una solució definitiva i justa. No trobem un argument lògic que justifiqui la demora  en tancar definitivament la regularització de la psicología clínica en el sistema sanitari públic, més encara quan es garanteix la presència d’especialistes no titulats en el SNS. En aquest sentit, des de la Asociación PESTOS  seguim treballant per acabar definitivament amb aquesta anòmala i injusta situació que perjudica als professionals i confon als usuaris.

Per tot plegat volem, des d’aquí, convidar a tothom qui estigui interessat en el tema i, molt en particular, a tots els psicòlegs i psicòlogues sense titulació que desenvolupen la seva tasca assistencial en l’àmbit de la psicologia clínica en centres sanitaris públics i concertats, a  visitar la nostra pàgina web, on podran trobar més informació sobre l’associació, sobre l’estat actual de les iniciatives que duem a terme i on es podran inscriure a l’associació per tal de seguir unint esforços per a aconseguir el nostre reconeixement com el que som: psicòlegs especialistes en psicologia clínica.