El conte narra la vivència d'un nen de 11 anys que passa per l'experiència de tenir un germà amb càncer, Joan. La figura del germà -que habitualment queda relegat a un segon pla perquè els pares, per raons òbvies, han de dedicar la seva atenció al fill malalt- acostuma a tractar-se de manera tangencial, englobada dins del conjunt de la família, sense tenir en compte que els germans requereixen un tracte especial ja que també són nens i, per tant, tenen les necessitats pròpies d'aquesta etapa evolutiva i, a més, les emocions i inquietuds que els genera el procés de malaltia del germà: solitud, ràbia, gelosia, tristesa, incertesa, por ...
L'autora narra de forma senzilla i realista tot allò que sent i pensa Miquel, el germà. Així doncs pretén normalitzar els seus pensaments, reaccions i conductes i aconseguir que, finalment, el conte sigui un bon recurs perquè els pares puguin entendre millor el seu fill sa i puguin ajudar-lo a adaptar-se a la situació que els toca viure, però també ofereix una eina per poder introduir i parlar d'aquesta malaltia, en altres àmbits, com per exemple, a l'escola.

No hi ha dubte que el càncer està a l'ordre del dia i que amb aquest conte es pot ajudar a desestigmatitzar la malaltia, de fet, i segons paraules de l'autora "si els ajudem, els nens poden entendre el que és el càncer".