Mentre comencen a arribar les novetats del 2015 hem repassat les
publicacions de l'any passat que no hem comentat en aquesta
secció. No hem ressenyat el voluptuós i robust "El deseo y su
interpretación" de Jacques Lacan del
qual a la xarxa poden trobar-se nombrosos comentaris de notable
qualitat. Per contra, "El
robo de la Mona Lisa", amb el
subtítol de
"Lo que el arte nos impide ver", un original assaig
dedicat a explicar la funció de la mirada i del buit, de
l'obra d'art i del que amaga la seva creació i la seva
contemplació no ha merescut gaire atenció entre
els publicistes habituals.
Darian Leader
té la capacitat d'inventar raonaments que permeten
relacionar amb coherència elements dispersos i distants fins
a obtenir la creació d'un nou punt de vista a partir d'un
coneixement exhaustiu del tema que tracta. A "El robo de la Mona Lisa"
tria un detall costumista per interrogar-se sobre la mort i la bellesa,
el fet de mirar i veure: Després que la Gioconda fos robada
l'any 1911 una munió de gent va peregrinar fins al museu del
Louvre per
conèixer de primera mà no l'obra ans el buit a la
paret que marcava la seva absència. Curiosos de tota mena:
des de rendistes desvagats o dependentes de les barriades fins Frank Kafka i el seu
amic Max Brod.
Leader sap combinar les relacions entre les mirades de la mare i de
l'infant, o referències explícites als
experiments i les observacions de Piaget
amb cites cinematogràfiques o converses amb els artistes als
seus estudis; la història de la perspectiva amb els
mètodes de la investigació policial, Duchamp amb Bacon, Freud amb el
comissari Louis
Lèpine que va dirigir les investigacions. El
resultat és un text multidisciplinari per dir-ho a la
moderna que ens ensenya com es constitueix l'ésser
humà i com l'obra d'art ens interroga i que exigeix del
lector està despert per gaudir plenament de la mirada dels
diferents paisatges que ens proposen els canvis de direcció
de la prosa de Leader.
|
