Et quedes sense... sortir, sense paga, sense mòbil, sense Wii, sense play, sense DS, sense messenger, sense ordinador, sense futbol, sense ball ...

Ja no sabem què inventar perquè els nostres fills compleixin les seves obligacions (mínimes, per cert): que facin els deures, que es dutxin, que siguin puntuals, que no contestin malament, i un llarg etc. És el càstig de moda però la majoria de pares es queixen que ja ni això funciona, i reconeixen que ja no saben què fer perquè els seus fills reaccionin. Però és educatiu? I efectiu?

La disciplina és necessària, però no ha de assentar-se en la por del fill: s'ha d'afavorir la reflexió i la comunicació com a vies per conèixer el motiu i l'abast de la falta, alhora que s'orienta sobre quin ha de ser l'acció correcta, perquè el fill recapaciti i aprengui a conduir per si mateix la seva pròpia vida.