Les primeres versions al castellà traduïen
l'attachment theory de
John Bowlby com
"teoria del vínculo", substituïda
després per
"teoria del apego" que potser té
ressonàncies menys pristines. De fet la llegua anglesa va
fer seu, allà pel segle XIV, el mot francès
attachement que té el sentit etimològic
d'enganxar fortament i que serveix per designar l'afecte o
l'interès per una persona o un lloc però que
també pot designar una història galant. "D'où vient
l'attachement qu'on a pour les confesseurs?",
exclamarà l'experta Madame
de Sevigné Afecte, inclinació,
estima o un aferrament de rotunda sonoritat són possibles
traduccions al català.
Mario Marrone,
format en medicina psicosomàtica i en les medicines
orientals exerceix com a psiquiatra, psicoterapeuta i psicodramatista.
L'editorial Psimática acaba de publicar el seu Apego y
motivación. Marrone considera que la
teoria de l'aferrament pot aplicar-se tant a teràpies
individuals com grupals, de parella o familiars, i que és
possible combinar-la amb teràpies sistèmiques o
gestàltiques, psicodramàtiques o
psicoanalítiques. Un plantejament plenament actual en
aquests temps de pensament feble.
Vuit capítols. El primer per explicar-nos que la teoria de
l'aferrament és una teoria coherent per contribuir a
explicar la motivació, la personalitat, l'ansietat, les
defenses o el self. Dedica el segon capítol a explicar
l'evolució de les conductes d'aferrament i el tercer a les
respostes empàtiques. Els capítols dedicats a
motivació, pensament i memòria tanquen el llibre
amb un digne exercici de sincretisme que confirma la bibliografia,
bàsicament anglesa.
Apego y
motivación és un llibre que suma
perspectives diferents i punts de vista complementaris sense dedicar
més espai del necessari a cada fil obert de manera que la
teoria avança a bon ritme fins a crear una xarxa relacional
plena d'evocacions que atrapa el lector en la seva
polièdrica organització.
|
