"Quan mor una persona
immensament estimada amb la qual compartíem un projecte de
vida, la nostra realitat es trenca. Ens sentim sols, estripats, buits,
sense terra sota els peus ... Així em vaig sentir jo durant
molt temps quan va morir el meu fill Ignasi el 1998. Durant la
travessia del meu llarg dol he pogut constatar que l'amor és
l'únic que de veritat ens sosté, que no
és possible deixar enrere la ràbia, el dolor, la
culpa o la bogeria si no mirem, en silenci, en el nostre interior i
deixem anar amb afecte el pesat llast que arrosseguem fins a quedar
nus. Vaig començar a veure la llum al final del
túnel quan vaig tenir la certesa que el perdó ens
allibera, que l'alegria no depèn del que passa fora
perquè el poder de viure feliç i en pau
és dins nostre i poc o gens ha de veure amb el que ens
passi."
Les paraules d'aquest
llibre ajudaran el lector a transcendir el
dolor, crear il·lusió i harmonia en la
família i sentir que la vida torna a tenir sentit.
|
