La escenoteràpia
empra la dramatització amb finalitats
terapèutiques i educatius. Aquest efecte
terapèutic consisteix en que, en dramatitzar, un entra en
contacte amb els propis conflictes latents de forma atenuada. Tal com
l'espectador es lliura sense por als processos psicològics
que ocorren en l'escenari oa la pantalla, o com el nen que interactua
amb la realitat a través del joc, la
dramatització compleix també una
funció d'expressió, autoconeixement i
apaivagament dels conflictes i pors latents.
El teatre pot tenir una funció terapèutica, fins
i tot preventiva, a l'escenificar una mena de somni o un joc, a
través del qual s'estimulen processos de
projecció i reintroyección d'aspectes dissociats
de la personalitat, facilitant així la integració
personal i la maduració emocional. El fet de permetre
expressar el patiment i convertir-lo, per així dir-ho, en
una «obra d'art» personal, pot contribuir a
disminuir les ansietats i recuperar les capacitats creatives, donant
una coherència unificadora a la diversitat de personatges
que constitueixen el nostre self. La escenoteràpia pot
aplicar, per tant, a qualsevol àmbit de la
relació assistencial que busqui integrar la complexitat de
la persona.
Aquesta obra exposa de manera profunda i assequible les bases
teòriques i pràctiques de la
escenoteràpia, especialment aplicada amb nens, adolescents i
joves. De la mà de diversos professionals especialitzats,
engloba els diferents àmbits d'aplicació
d'aquesta disciplina, il·lustrant-los amb nombrosos exemples
i procediments terapèutics.
|
