Les cartes que els pares mai van rebre... ni rebran són cartes excepcionals perquè són les úniques escrites per no ser enviades als seus destinataris, ni llegides per ells. Són cartes en les que persones que han necessitat una psicoteràpia expliquen als seus pares per què l'han necessitat. Com es va forjar tot al seu grup original, la família que ells van fundar. Què dèficits i mancances experimentar, i les conseqüències que això va tenir en el seu desenvolupament. Expliquen com han aconseguit entendre el que va passar, que no van ser víctimes de botxins, sinó d'altres víctimes. Que han comprès que els pares van fer el que van poder, i que si no van poder fer més o millor, va ser per falta de salut psicològica, per sofriments indeguts i injustos que ells van experimentar en les primeres etapes de la seva vida: mancances que van determinar les que ells havien de transmetre inevitablement als seus fills.

Aquestes cartes no poden ni han de ser llegides pels pares, perquè ho viurien com una acusació que seria tremendament injusta, ja que són innocents dels danys soferts pel fill en el seu creixement, dels seus dèficits i mancances. La seva lectura no podria ser assimilada, i podria causar un trencament important en la seva salut tant psíquica (depressió greu) com física. Però llegides al seu representant simbòlic, el terapeuta, tenen un enorme valor i significat, reparador i restaurador d'un equilibri intern que havia estat greument danyat.