Si assumim que les regles que regeixen la convivència
comunitària són el resultat de l'acció
i el consens social, sembla raonable, i per això
recomanable, propiciar formes col·legiades per abordar la
conflictivitat moral. Aquesta és una de les raons que
sustenten la deliberació col·lectiva, el
procés de diàleg compartit pel qual es ponderen
els arguments a favor d'una o altra alternativa, per tal de formular el
menor consell moral possible.
Precisament, el repte actual del pensament moral, davant d'una societat
globalitzada, és el disseny del escenaris i procediments que
facilitin la deliberació entre aquells que, respectant el
concepte de dignitat humana, no comparteixen els mateixos valors i
conviccions personals.
Les regles que faciliten i orienten la deliberació col·lectiva
han de ser consensuades entre els participants. Ara bé, un
requisit previ a la deliberació és el coneixement
precís dels fets que motiven el conflicte, a partir de la
seva exposició per part dels protagonistes. Posar-se d'acord
en la interpretació dels fets que són la causa
del dilema ja suposa un primer pas que pot facilitar la
formulació d'un consell moral. En la deliberació
col·lectiva es porta a terme una interpretació
narrativa en què desapareix la distinció formal
entre qüestions de fet i judicis de valor, tan
pròpia del pensament acadèmic.
|
