Michael Foster Green és Doctor en psicologia i professor resident en el Departament de Psiquiatria i Ciències del Comportament en el Semel Institute for Neuroscience and Human Behavior at the Geffen School of Medicine at UCLA. És director de la Treatment Unit of the VA Desert Pacific Mental Illness Research, Educations, and Clinical Center (MIRECC). El passat 14 de maig va oferir una conferència magistral al CCCB organitzada per la Secció de Neuropsicologia del COPC sobre cognició i neurociència social. Aprofitant la seva visita vam fer-li una petita entrevista en relació a l’esquizofrènia, un dels camps d’estudi en el qual més ha estat treballant els darrers anys, i la neurociència social.

Poden les relacions socials actuar com a amortidors de les malalties? O per contra si hi ha una predisposició genètica a patir un trastorn mental per molt bo que sigui l'entorn aquest trastorn es patirà?

En termes de processament social, tot són amortidors, no només pel que fa als trastorns mentals sinó en tot tipus de malalties; infeccioses, cardiovasculars, etc. Estar connectat socialment ajuda a reduir les malalties. La predisposició a patir esquizofrènia, és només predisposició, no hi ha garanties ni significa que ho tinguis, només tens més riscos de patir-la. Ara sabem que els problemes socials poden incrementar aquest risc, però encara que tinguis predisposició pots no arribar a patir la malaltia.

Què ocorre amb els malalts d'esquizofrènia? Hi ha una anomalia en les seves neurones mirall o en la seva empatia per alguna raó biològica o és quelcom social que després ha influït en el biològic?

Hi ha problemes en el procés social, incloent-hi l’empatia. L’empatia té diferents components, un d’ells és la capacitat de veure el punt de vista de l’altre. Per exemple, jo puc imaginar el que significa per a tu fer aquesta entrevista, puc posar-me en el teu lloc. Sabem que els pacients d’esquizofrènia tenen dificultats amb això. En termes de neurones mirall, un exemple és que quan veiem un comportament o moviment activem certa part del nostre cervell que realitza aquell comportament, com si fóssim nosaltres mateixos els que ens estem comportant d’aquella manera o fent aquell moviment. La literatura de la qual disposem en l'actualitat és poc clara quant a si els pacients amb esquizofrènia tenen problemes particulars amb aquestes funcions, deu ser el que diuen un problema relatiu o mínim.

La plasticitat del sistema nerviós central no es deté en l'adolescència o a certa edat, sinó que continua tota la vida. Com s'afronten aquests canvis en el cas de l'esquizofrènia?

És una de les grans sorpreses, la gent acostuma a pensar que el cervell canvia quan ets jove i llavors para. Els processos d’aprenentatge estan presents tota la vida, són bones notícies pels pacients amb esquizofrènia perquè significa que ells poden trobar noves eines, noves formes d’interacció i de relació amb els altres, els seus cervells també ens mostren aquesta plasticitat. Es més difícil per ells aprendre però és possible, i poden retenir informació com qualsevol altra persona que no té aquest desordre.

Quins són els últims avanços més importants en matèria de neurociència social i esquizofrènia?

El que estem fent actualment és dividir el cervell en diferents components o sistemes, i intentar esbrinar quins actuen i interactuen de forma normal, tractant d’intervenir o millorar els que no estan funcionant bé. Estem provant nous medicaments i nous exercicis d’entrenament. Estem investigant com les persones amb esquizofrènia processen la informació social, com els components del cervell processen certa informació. No hi ha problemes en totes les àrees, només en certes parts, així que podem intervenir en aquelles parts per millorar. Ens centrem a entendre com processen la informació social en la seva vida diària. A una persona sense cap patologia sovint li pot costar interpretar certa informació social, això encara és més difícil per una persona amb esquizofrènia.