La Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona i el COPC, van organitzar conjuntament el passat 8 de maig, una jornada de psicopatologia amb el propòsit de crear un espai d'actualització, participació i reflexió tant per professionals i docents com per als estudiants de psicologia.

Sota el títol de "Jornada de Psicopatologia. Moment actual en la disciplina i a la professió", la jornada va comptar amb professionals de reconegut prestigi nacional que van debatre sobre les últimes novetats en l'àmbit clínic i professional de la psicologia.

Alba Pérez, professora associada de psicopatologia en la UB i membre del Departament de Desenvolupament Professional del COPC; Adolfo Jarne, professor titular de Psicopatologia en la UB  i Comissionat de Desenvolupament Professional del COPC; Josep Batista, Degà de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona; i Josep Vilajoana, Degà del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, van ser els encarregats d'inaugurar l'acte remarcant la importància de l'especialització i la regulació de la professió.

La primera taula de la jornada va tractar sobre el polèmic DSM-5 des d'una visió epistemològica. Héctor García, psicoanalista, va assenyalar que si la ciència concerneix a l'universal, la malaltia mental presenta una dimensió singular que concerneix a cadascú; de manera que si el DSM, per ser un llenguatge sense referència, deixa certa porta oberta a aquesta dimensió, la cerca de biomarcadors persegueix un quefer clínic desproveït de paraules. Per la seva part, Ramón Echevarría, professor de la facultat de Psicologia Blanquerna i de l'Institut Universitari de Salut Mental de la Universitat Ramon Llull, va remarcar per una banda el fracàs que ha suposat el DSM 5 en establir entitats naturals per a les malalties mentals però per l’altre, el valor de la utilitat d’aquest sistema en la pràctica clínica diària. Finalment, Adolfo Jarne es va centrar en els problemes i avantatges del DSM 5, fent especial èmfasi en la forma en la que aquest configura el llenguatge i el pensament clínic dels professionals.

Montserrat Gomà-i-Fraixenet, catedràtica de Personalitat i Diferències Individuals en la Universitat Autònoma de Barcelona va parlar sobre el DSM 5 i els trastorns de personalitat. Es va mostrar crítica respecte als fonaments teòrics i la utilitat dels canvis del DSM 5 en aquesta àrea així com va presentar les línies que sembla ser que estan configurant la presentació dels trastorns de personalitat en el ICD 11.

La següent taula, titulada "Model contextual versus model biològic en psicopatologia" i moderada per Antoni Talarn, professor titular de psicopatologia en la UB, va comptar amb Jordi Obiols i Eduard Vieta, que van posar èmfasi en la importància del mètode científic i les neurociències en l’abordatge de les malalties mentals i Marino Pérez i Jorge L. Tizón, que van ressaltar la importància del context social  i de l’entorn relacional. Jordi Obiols, Psiquiatra i catedràtic de psicopatologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, va centrar la seva intervenció en dos supòsits bàsics; la utilització del mètode científic natural en l’estudi de la malaltia mental i el paper del SNC en aquesta. Eduard Vieta, Cap del Servei de Psiquiatria de l'Hospital Clínic de Barcelona i professor titular de Psiquiatria de la Universitat de Barcelona, es va posicionar en aquesta mateixa línia i va defensar la utilitat d’establir protocols d'actuació internacionals per atendre problemes de salut general i salut mental. Jorge L. Tizón, psiquiatra en atenció primària, psicoanalista, psicòleg i neuròleg, sense negar el posicionament anterior denunciava l’excessiu pes que se li concedeix, representat en la cerca de biomarcadors de patologia mental en front a l’oblit sistemàtic dels aspectes relacionals, tot ressaltant la importància de las intervencions centrades en la família i el context socio-laboral. Marino Pérez, catedràtic de Psicologia de la Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics de la Universidad de Oviedo va exposar la importància dels psicomarcadors en l’àmbit contextual enfront a la atorgada als biomarcadors així com dels models transdiagnòstics.

L'última taula del dia portava com a títol "Especialitats en psicologia i la rellevància de la Psicologia General Sanitària". Adolfo Jarne va remarcar el camí cap a la especialitat en la professió i les vies que aquest camí pot agafar amb els avantatges i inconvenients de cadascuna d’elles. Isabel Chico, psicòloga i responsable del Departament de Desenvolupament Professional del COPC, va parlar sobre el programa d’acreditacions que s'atorguen a través del COPC com a estàndard de qualitat. Christian Ochoa, psicòleg clínic adjunt al ICO i vicepresident d’ANPIR, va parlar de la comissió de psicologia en l'àmbit sanitari creada pel COPC amb l'objectiu de crear un fòrum de discussió i contacte amb l’Administració sobre les qüestions que afecten al psicòleg en el l’àmbit clínic/sanitari. Així mateix, va defensar la via d’accés al PIR prèvia realització del màster en PGS.  José Antonio Carrobles, catedràtic de Psicologia de la Universidad Autónoma de Madrid, va argumentar a favor d’una proposta de regulació de les dues titulacions diferenciades de psicòleg en l’àmbit sanitari (PEPC i PGS) com a competències molt similars i la via d’accés al PIR després del grau, argumentant-ho a favor d’una semblança amb el context europeu. José Ramón Fernández Hermida, professor titular a la Universidad de Oviedo i vocal del Consejo General de la Psicología de España, va parlar de les dificultats que tenen els psicòlegs en el seu contacte amb l'administració pública en tots aquells processos de regulació del ofici així com va defensar oficialment la via d’accés al PIR després del MPGS.

Adolfo Jarne i Josep Vilajoana van clausurar la jornada, agraint l'organització i també l'assistència, a més de destacar la importància de la unió entre professionals i el compromís amb la professió.