Comencen a proliferar els llibres escrits per professionals psi que
intenten explicar les causes últimes de la crisi usant les
eines pròpies de la seva especialitat.
Jorge Tizón,
psiquiatre, psicòleg, psicoanalista, neuròleg i
professor universitari acaba de publicar Psicopatologia del poder. Un ensayo
sobre la perversión y la corrupción.
A les seves pàgines, escrites amb el convincent estil que el
caracteritza, capaç de combinar Sade amb Duch o el ja
inevitable Bowlby
amb Rosa Luxemburg,
Tizon ens explica que la crisi econòmica,
política i social és
conseqüència que ha sortit a la llum una
organització psicopatològica que havia penetrat
fortament a l'interior de les formacions socials
contemporànies des de fa alguns anys. El lector
entendrà que en aquestes poques línies ens veiem
obligats a fer un resum certament esquemàtic del seu
raonament ben justificat.
Pel doctor Tizón negar la dependència que tots
tenim vers els altres ens porta a no reconèixer la gratitud
que els hi devem. De manera que inevitablement sorgeix un sentiment
extrem de malfiança que en la seva forma més
perversa impulsa i potència la creació de
sistemes d'espionatge i control social amb la consegüent
pèrdua d'intimitat. La solució és
difícil, potser impulsar la solidaritat entre els humans.
Llibres com Psicopatologia del poder, editat per Herder, amplien la
mirada del lector inquiet i no necessàriament professional.
Pensant en d'altres punts de vista, ara per ara no podem aventurar si
una hipotètica tesi doctoral que estudiés la
relació entre Jaume Balmes i la psicologia catalana
contemporània no trobaria material útil en
algunes de les reflexions del doctor Tizón. I tampoc sabem
si els historiadors del futur no consideraran aquests primers anys del
segle com el moment que comença un gran canvi
demogràfic provocat per noves maneres de relacionar-se.
|
