Comencen a proliferar els llibres escrits per professionals psi que intenten explicar les causes últimes de la crisi usant les eines pròpies de la seva especialitat.

Jorge Tizón, psiquiatre, psicòleg, psicoanalista, neuròleg i professor universitari acaba de publicar Psicopatologia del poder. Un ensayo sobre la perversión y la corrupción. A les seves pàgines, escrites amb el convincent estil que el caracteritza, capaç de combinar Sade amb Duch o el ja inevitable Bowlby amb Rosa Luxemburg, Tizon ens explica que la crisi econòmica, política i social és conseqüència que ha sortit a la llum una organització psicopatològica que havia penetrat fortament a l'interior de les formacions socials contemporànies des de fa alguns anys. El lector entendrà que en aquestes poques línies ens veiem obligats a fer un resum certament esquemàtic del seu raonament ben justificat.

Pel doctor Tizón negar la dependència que tots tenim vers els altres ens porta a no reconèixer la gratitud que els hi devem. De manera que inevitablement sorgeix un sentiment extrem de malfiança que en la seva forma més perversa impulsa i potència la creació de sistemes d'espionatge i control social amb la consegüent pèrdua d'intimitat. La solució és difícil, potser impulsar la solidaritat entre els humans.

Llibres com Psicopatologia del poder, editat per Herder, amplien la mirada del lector inquiet i no necessàriament professional. Pensant en d'altres punts de vista, ara per ara no podem aventurar si una hipotètica tesi doctoral que estudiés la relació entre Jaume Balmes i la psicologia catalana contemporània no trobaria material útil en algunes de les reflexions del doctor Tizón. I tampoc sabem si els historiadors del futur no consideraran aquests primers anys del segle com el moment que comença un gran canvi demogràfic provocat per noves maneres de relacionar-se.