Que recordem, només una breu narració: El narrador del mar solitario
ha intentat recorre el lapse de temps interminable pels pares entre el
viatge a l'hospital per donar a llum i la inhumació del cos
nascut sense vida però que té nom propi.
Maria Teresa Pi-Sunyer és psicòloga
i treballa al servei de neonatologia de l'hospital de la Vall d'Hebron
de Barcelona; Silvia
López també és
psicòloga al Parc de Salut Mar. Saben que un gest, una
paraula, una expressió ajuda entre el desconsol del moment
en què els pares són informats que el nen
serà parit sense vida. Teresa Pi-Sunyer i Silvia
Lòpez van impulsar la creació de
l'associació Petits
amb llum junt amb un grup de pares i mares que
havien patit aquesta dissort. Petits amb llum té dos
objectius principals: Primer que tot donar suport, emocional i
jurídic, a les mares i pares que han patit la
pèrdua del seu fill durant l'embaràs o
després del part i en segon terme augmentar entre els
professionals el coneixement de les tècniques
psicològiques que poden ajudar els afectats a fer el dol.
Morir cuando
la vida empieza. Conocer y despedir al hijo
descriu les característiques especials del dol que senten
els pares orfes del fill. Amb la claredat i senzillesa a la qual
s'arriba després d'anys de reflexiva pràctica el
llibre descriu les maneres d'acompanyar el dol dels pares, les
possibilitats de treball individual i en grup i la forma com els
professionals involucrats poden contribuir al fet que sigui
lleugerament suportable una experiència de tals
característiques. Com que el relat va acompanyat no sols de
casos clínics sinó d'escrits i reflexions dels
pares la lectura acaba sent colpidora i intensa, inquietant i
pacificadora.
Morir cuando la vida
empieza pertany a la rara categoria de lectures que situen
la vida humana del cantó de l'atzar inabordable que
difícilment podem acceptar. Una lectura imprescindible tot i
que la voldríem evitar.
|