Que recordem, només una breu narració: El narrador del mar solitario ha intentat recorre el lapse de temps interminable pels pares entre el viatge a l'hospital per donar a llum i la inhumació del cos nascut sense vida però que té nom propi.

Maria Teresa Pi-Sunyer
és psicòloga i treballa al servei de neonatologia de l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona; Silvia López també és psicòloga al Parc de Salut Mar. Saben que un gest, una paraula, una expressió ajuda entre el desconsol del moment en què els pares són informats que el nen serà parit sense vida. Teresa Pi-Sunyer i Silvia Lòpez van impulsar la creació de l'associació Petits amb llum junt amb un grup de pares i mares que havien patit aquesta dissort. Petits amb llum té dos objectius principals: Primer que tot donar suport, emocional i jurídic, a les mares i pares que han patit la pèrdua del seu fill durant l'embaràs o després del part i en segon terme augmentar entre els professionals el coneixement de les tècniques psicològiques que poden ajudar els afectats a fer el dol.

Morir cuando la vida empieza. Conocer y despedir al hijo descriu les característiques especials del dol que senten els pares orfes del fill. Amb la claredat i senzillesa a la qual s'arriba després d'anys de reflexiva pràctica el llibre descriu les maneres d'acompanyar el dol dels pares, les possibilitats de treball individual i en grup i la forma com els professionals involucrats poden contribuir al fet que sigui lleugerament suportable una experiència de tals característiques. Com que el relat va acompanyat no sols de casos clínics sinó d'escrits i reflexions dels pares la lectura acaba sent colpidora i intensa, inquietant i pacificadora.

Morir cuando la vida empieza pertany a la rara categoria de lectures que situen la vida humana del cantó de l'atzar inabordable que difícilment podem acceptar. Una lectura imprescindible tot i que la voldríem evitar.